Pygathrix nemaeus
El duc de canillas roges, botes roges, langur jaspeado o simi disfrassat (Pygathrix nemaeus) és una espècie de primat catarrino multicolor de la família Cercopithecidae.
Hàbitat
editarÉs originari del Surest Asiàtic, específicament de Camboya, China, Laos i Vietnam. Actualment solament es troba en Vietnam central i Laos. El nom duc és d'orige vietnamita.Abans de 1967 va ser poc estudiat. Han segut trobats en distints hàbitat: des de terres baixes fins a zones de montanyoses de 2000 m d'altitut, en boscs de caducifolio, boscs primaris i secundaris en les selvas, en els nivells mig i superior de la canopea.
Descripció
editarMedix 60 a 76 cm d'estatura, la seua coa alcança entre 56 i 76 cm de llongitut, sent més llarga en el macho que en la femella. El macho pesa en promig 7 kg i la femella una miqueta més de 5 kg.
El seu colorit ho fa lluir com un menut Buda, vestit de camisa grisa i pantaloneta negra. El pèl de les canillas és rojós i s'aprecia com uns calcetins o polainas que cobrixen del genoll al turmell. Les gobanelles tenen pèl i es veuen com a mànegues llargues dels guants negres que cobrix les mans. Les parpalles són azulados. El cap és negre i es veu com una gorra sobre el rostre dorat, baix el qual el pelambre és blanc, tant en els llavis, com un ample i tupido collar sobre el coll i la nuca, vorejat per un atre collar, prim castanyer rojós o anaranjado obscuro. La coa i un triàngul en la seua base, són blancs. Els machos es distinguixen per tindre una taca blanca a abdós costats de les anques.
Comportament
editarD'hàbits diürns i arbòreus, menja i dorm en els arbres. És un animal social i viu en grups, generalment de 4 a 15 individus, pero han segut trobats en grups fins a de 50. En un grup, per cada macho hi ha dos o més femelles i tant machos com a femelles viuen en el grup que varen nàixer i tenen #jerarquia establides, sent els machos en tot cas dominants. Quan es movilisen els machos adults guien el grup i els jóvens van arrere, deixant a les femelles en les crío en el centre. Usa els braços i pates per a moure's a través de la selva, a lo llarc de rutes establides. És un especialiste en movilitat aérea i bota fins a 6 m de distància. Si no percep cap amenaça es mou sorollosament de branca en branca, pero si detecta perill, fuig silenciosament.
Es comunica en expressions facials i té una "cara de joc", en la boca oberta, les dents descobertes parcialment i la barbeta espentada alvance. La mirada fixa és una amenaça, aixina com un gruñido greu. Un chillido servix de senyal d'auxili. A voltes tanca els ulls i enredra les pates una en una atra en despreci del perill que significa esta pose sobre una branca molt alta.
Alimentació
editarLa seua dieta consistix especialment en fulls menuts i tendres, riques en fibra, pero ademés menja frutes, refillols, pecíols, flors, brots de bambú i llavors. Té un estòmec gran dividit en sacs que contenen bactèrias que desencadenen la fermentació per a digerir la celulosa. Açò li dona una apariència barrigona i li produïx abundants gasos. Obté del menjar tant les proteïnas com el aigua que requerix i no necessita baixar dels arbres a beure.
Consumix 50 diferents espècies plantes, mes no preses animals. No té conflictes per l'aliment en els demés individus de la seua espècie i pel contrari, acostuma repartir lo que menja en atres integrants del seu grup.
Reproducció
editarHa segut poc observat en el seu hàbitat i fins ara es comencen a conéixer els seus hàbits de corteig, apareamiento i criança. Abans de aparearse, la femella i el macho es fan un a l'un atre una senyal alvançant la quijada, alçant i baixant les celles i sacsant el cap. La femella comença, tendida cara avall sobre una branca, mirant al macho triat per sobre el seu muscle. TEl macho respon en una mirada fixa i després mira cap al lloc que considera més convenient per a acoplar-se. Poden ocórrer un o varis #acoplament successius.
El apareamiento ocorre entre agost i decembre. La gestació dura 165 a 190 dies despuix de la qual cosa naix una crío, precisament quan va a començar la collita dels fruts que més apetix. Naix en els ulls ben oberts i s'aferra a la mare. Una atra femelles del grup poden també alletar-ho i atres integrants del grup cuidar-ho. El color del pèl de les crío és més clar que el dels adults; és curt, suau, gris , en una ralla obscura en l'esquena, cara negra i franges pàlides baix els ulls. A mida que creix apareix el pèl negre i en contrast el rostre s'aclarix; adquirix la seua coloració adulta als 10 mesos. La femella aplega a la madurea [{sexual] als 4 anys d edat, mentres els machos poden tardar fins als 5. Poden viure prop de 25 anys.
Amenaces
editarEl seu principal predador són els humans: hi ha un lucratiu comerç illegal que promou el seu captura per a vendre-ho fòra del seu hàbitat; i els natius ho cacen per a l'alimentació i per a obtindre parts del cos usades per la medicina tradicional. Durant la guerra de Vietnam la seua població va ser diezmada pels bombardejos i les aspersiones d'agent taronja i els soldats ho usaven com a objectiu de pràctiques de tir al blanc.
Ha segut inclós per la IUCN en la Llista Roja d'espècies en perill i les normes de CITES prohibixen el seu comerç internacional. També està protegit per les lleis vietnamites. El problema està en que la llegislació en la pràctica difícilment es complix.
Referències
editarEnllaços externs
editar
Wikispecies té un artícul sobre Pygathrix nemaeus.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pygathrix nemaeus.
