Dunkleosteus
_(Cleveland_Shale_Member,_Ohio_Shale,_Upper_Devonian;_Rocky_River_Valley,_Cleveland,_Ohio,_USA)_16_(33289195654).jpg)
Dunkleosteus (de Dunkle, llinage de David Dunkle, i grec antic: osteos «os») és un gènero de peixos placodermos artródiros[1] que varen existir a finals del periodo Devónico, des de fa aproximadament 380 fins a 360 millons d'anys, en el Frasniense i Fameniense. D'algunes espècies descrites s'han trobat numerosos fòssilés en Norteamérica, Polònia, Bèlgica i Marroc.
Com uns atres diníctidos, Dunkleosteus es caracterisava per un cap acorazar proveït de mandíbules en cuchilles dentals poc usuals. Encara que atres placodermos rivalizaban en ell en tamany, Dunkleosteus és considerat un dels depredadors marins més fers i mortals que han existit. En fins a sis metros de llarc i 1 tonellada de pes, este caçador va estar en el cim de la cadena alimentària del seu ambient i, provablement, depredaba tota classe de fauna.
Nous estudis han revelat vàries traces tant en la seua alimentació i biomecánica com en la seua ecologia i fisiologia. En les últimes décades, Dunkleosteus ha conseguit reconéixer-se en la cultura popular, en una gran cantitat de espècimen en exposició, i notables aparicions en mijos d'entreteniment.
Descripció
[editar | editar còdic]
S'estima que D. terrelli i Dunkleosteus sp. medien més o menys entre quatre i sis metros de llongitut,[2][3][4] pesant aproximadament 1 tonellada.[5] El cràneu i part del tórax estaven recoberts per plaques òssees que s'articulaven formant una "armadura", pero el restant del cos era nuet i escamoso. Esta armadura, encara que era rígida, es componia de sutures en les quals s'insertaven músculs, lligaments i, en algunes d'elles, es formaven articulacions.[6] Les mandíbulas carien de dents verdaders i estaven dotades d'un joc de cuchilles dentals, en les que podia dilacerar carn i triturar ossos.[6] Del restant del cos no s'ha descobert material fòssil, lo que indica que els seus vèrtebras varen ser cartilaginosas o molt poc osificadas, explicant la seua fragilitat per a la fossilisació, anàlec dels taburons.[7] No obstant, és comunament representat en dos parells d'aletes, una dorsal i una coa asimètrica (epicerca), basant-se en esquelets de placodermos pareguts.
El cràneu, més l'escut toràcic, media 1,3 metros al seu punt més ampli, i les plaques de la seua armadura 5 cm de gruixa.[4] Els seus càpsules nassals no varen estar fusionades al restant de la volta craneal, alguna cosa que distinguix als placodermos dels demés vertebrats en mandíbules.[4] De la mateixa manera que tots els artrodiros, Dunkleosteus va tindre una articulació que s'ubicava entre les plaques dorsals i el cràneu, coneguda com epaxial, que li haguera permés alçar el cap cap a dalt,[6][8] i per tant caçar grans assuts en facilitat.
Els artrodiros també posseïen esquelets osificados fins a cert grau, tant internament com externament.[9] El típic teixit superficial dels ossos dérmicos (plaques òssees) de Dunkleosteus no era dentina, com en la majoria dels peixos, sino un teixit únic dels placodermos, conegut com semidentina.[3] La microestructura d'un os de Dunkleosteus va tindre que ser molt similar a la d'un os comú, ya que era poroso i donava forma a un teixit esponjoso en la capa mija dels ossos dérmicos.[3]
Història
[editar | editar còdic]Els primers restants de Dunkleosteus varen ser descoberts pel geólogo Jay Terrell en 1867, a les vores del llac Erie, en Sheffield Lake (Ohio).[10] Constaven d'un cràneu parcial i una placa dorsal de l'escut toràcic, posteriorment destruïts en un incendi d'Elyria. Despuix d'haver-se trobat més fòssils de l'animal, el geólogo John Strong Newberry els va donar el nom de Dinichthys terrelli en 1873, en honor al seu descobridor.[11]
Finalment, Newberry va mostrar un gran interés en Dunkleosteus, per lo que va dedicar anys a la busca i estudi dels seus fòssils, denominant erròneament a molts d'ells com a espècies del gènero, en eixe llavors conegut com Dinichthys. Un atre expert que va realisar vàries investigacions i treballs va ser el professor Charles R. Eastman, qui va descriure varis gèneros de artrodiros tals com Coccosteus i una espècie de Dinichthys,[12] hui assignada dins de Dunkleosteus.[5]
Encara que dotzenes de espècimen, incloent cràneus complets, varen ser descrits fins a començos de el XX, no es varen ilustrar reconstrucció precises de Dunkleosteus durant sis décades des del seu descobriment.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ epkoski, J. J. S.: 2002. «A compendium of fossil marine animal genera.» Bulletins of American Paleontology 363:1-560.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadavfm - ↑ 3,0 3,1 3,2 Denison, R. (1978) Handbook of Paleoichthyology, Vol. 2, Placodermi. Gustav Fischer Verlag, New York, NY. pp. 15-17, 42-89.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Waggoner, B. 2000. Introduction to the Placodermi: Extinct Armored Fishes with Jaws.
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadenison - ↑ 6,0 6,1 6,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaandersonwestneat - ↑ Hansen, Michael C. (1994). «Concretions: The "Ludus Helmontii" of the Ohio Shale.» A Quarterly Publication of the Division of Geological Survey.
- ↑ 8,0 8,1 Heintz, Anatol (1931). «A new reconstruction of Dinichthys.» American Museum Novitates; no. 457.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadayeager - ↑ Marker #12-47: Jay Terrell and his "Terrible Fish"
- ↑ Newberry, J. S. (1873) Report of the Geol. Survey of Ohio, Vol. I.
- ↑ Eastman, C. R. 1907: Devonic Fishes of the New York Formations. New York State Education Department, Memoir 10, Albany, NY. pp. 138, 235.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dunkleosteus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.