Anar al contingut

Durícia òssea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Calle.


Una durícia òssea (llatí: callus) és una formació temporal de fibroblastos i condroblastos en la zona de fractura d'un os, mentres que l'os intenta regenerar. És la seqüela reparadora d'una fractura òssea.

És el depòsit òsseu format entre i al voltant dels extrems trencats d'un os fracturat durant el seu ossificació reparadora.[1]

Fisiopatologia

[editar | editar còdic]

Una durícia òssea està constituït per teixit òsseu esponjoso inmaduro que temporalment immovilisa els fragments d'una fractura, i assegura la continuïtat de l'os fracturat mentres es restablix la continuïtat dels sistemes de Havers dels fragments.

La durícia de fractura es subdivide en durícia òssea interna, constituït per un teixit òsseu esponjoso inmaduro format per ossificació intramembranosa, i durícia òssea externa, constituït per un teixit òsseu esponjoso inmaduro format per ossificació intramembranosa i endocondral. Una volta establida la continuïtat del teixit òsseu, cessa la necessitat d'una durícia de fixació i abdós durícies, intern i extern, es reabsorben.[2][3]

Diagnòstic

[editar | editar còdic]

La forma habitual de valorar la seua formació i evolució és per mig de radiografia de l'os fracturat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]