Durícia òssea
Una durícia òssea (llatí: callus) és una formació temporal de fibroblastos i condroblastos en la zona de fractura d'un os, mentres que l'os intenta regenerar. És la seqüela reparadora d'una fractura òssea.
És el depòsit òsseu format entre i al voltant dels extrems trencats d'un os fracturat durant el seu ossificació reparadora.[1]
Fisiopatologia
[editar | editar còdic]Una durícia òssea està constituït per teixit òsseu esponjoso inmaduro que temporalment immovilisa els fragments d'una fractura, i assegura la continuïtat de l'os fracturat mentres es restablix la continuïtat dels sistemes de Havers dels fragments.
La durícia de fractura es subdivide en durícia òssea interna, constituït per un teixit òsseu esponjoso inmaduro format per ossificació intramembranosa, i durícia òssea externa, constituït per un teixit òsseu esponjoso inmaduro format per ossificació intramembranosa i endocondral. Una volta establida la continuïtat del teixit òsseu, cessa la necessitat d'una durícia de fixació i abdós durícies, intern i extern, es reabsorben.[2][3]
Diagnòstic
[editar | editar còdic]La forma habitual de valorar la seua formació i evolució és per mig de radiografia de l'os fracturat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bony callus. US National Library of Medicine Medical Subject Headings (MeSH). Consultat el 20/04/2014.
- ↑ Real Acadèmia Nacional de Medicina. Diccionari de Térmens Mèdics. Madrit: Panamericana; 2012.
- ↑ Curació de les fractures. Manual de Patologia General. Universitat Catòlica de Chile. Consultat el 18/04/2014. [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Callo óseo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.