Duraluminio
El duraluminio és una aleació d'alumini en coure, manganeso, magnesi i silici. Pertanyen a la família de les aleacions alumini-cobre (1998).[1]
Contràriament a lo que poguera semblar, el nom de duraluminio, no procedix de "alumini dur", sino de Düren, la ciutat alemana en la que Alfred Wilm va fabricar dita aleació per volta primera en 1909.[2]
Hui en dia, el terme es referix principalment a les aleacions d'alumini i coure, designades com la série 2000 pel Sistema Internacional de Designació d'Aleacions (IADS), de la mateixa manera que les aleacions 2014 i 2024 utilisades en la fabricació de fuselages.
Presenta una elevada resistència mecànica a temperatura ambiente, pero la seua resistència a la corrosió, soldabilidad i aptitut per al anodizado són baixes. S'utilisen en l'indústria aeronàutica i la de l'automòvil. Té un llímit elàstic d'uns 450 MPa, valor que varia segons la composició i el temple.[1]
Descobriment
[editar | editar còdic]En 1906 l'alemà Alfred Wilm va desenrollar la primera aleació forjada exclusivament com a part de les investigacions per a aumentar la resistència de les aleacions d'alumini.[3] El seu descobriment va ser aumentar la durea de l'aleació transferint els métodos utilisats en la producció d'acer per a aumentar la resistència a una aleació d'alumini. Es va descobrir que les mostres d'aleació que es varen deixar uns dies despuix del refredat varen mostrar una major resistència. El principi subjacent es coneix com enduriment per precipitació.
El nou material va ser fabricat per la metalúrgia Düren a partir de 1909 i el nom Duralumin i alguns similars (DURAL) estan protegits com a marques registrades. L'aleació d'alumini de Wilm, de 3,5 a 5,5 per cent de coure, de 0,5 a 0,8 per cent de magnesi i 0,6 per cent de manganeso, aixina com fins a un 1 per cent de silici i un 1,2 per cent de ferro també s'ha registrat per a una palesa. El nom es deriva del llatí durus para "dur" (o millor: "perseverante" en el sentit de constant, resistent), encara que en la lliteratura existix una conexió ocasional en el lloc de treball Düren aixina com el component principal de l'aleació d'alumini. En l'actualitat, existixen numeroses aleacions comparables que han agregat el nom del fabricant a la designació de l'aleació.
Història
[editar | editar còdic]El duraluminio va ser desenrollat pel metalúrgic alemà Alfred Wilm en Dürener Metallwerke AG. En 1903, Wilm va descobrir que, despuix del temple, una aleació d'alumini en un 4% de coure s'enduria si es deixava a temperatura ambiente durant varis dies. Atres millores varen conduir a l'introducció del duraluminio en 1909.[4] El nom s'utilisa principalment en pop-science per a descriure totes les aleacions Al-Cu del sistema, o série "2000", designades per mig del sistema internacional de designació d'aleacions creat originalment en 1970 per l'Aluminum Association.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 ASM Handbook. Volume 2, In Properties and Selection: Nonferrous alloys and special purpose materials. ASM, 2002.
- ↑ «Duraluminio». Materialbox.cl. Consultat el 19 de març de 2016.
- ↑ J. Dwight. Aluminium Design and Construction. Routledge, 1999.
- ↑ J. Dwight. Disseny i construcció en alumini. Routledge, 1999.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Duraluminio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.