E-política

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La e-Política és un concepte que naix de l'unió de les possibilitats de les noves tecnologies en l'interés de ciutadans d'a peu per participar en la política. Propon un model híbrit entre la democràcia directa i la democràcia participativa.

Concepte[editar | editar còdic]

La e-Política tracta de trencar les barreres tradicionals entre els polítics i els ciutadans. Consistix en l'eliminació de la necessitat d'una seu física, principal problema dels partits nous, degut a l'elevat cost del seu manteniment.

D'esta forma qualsevol ciutadà pot fer qualsevol gestió desijada des de l'ordenador. Este tipo d'interacció política no rebuja l'us de les tradicionals formes de contactar com el teléfon o el correu, ya que sí es té que dispondre d'una seu oficial, a efecte del caràcter llegal de la formació.

La principal diferència, no obstant, és que permet fer consultes ciutadanes o referèndums de forma ràpida i sense cost. Conseguint d'esta forma la participació directa i senzilla del poble en la política.

Precedents[editar | editar còdic]

Este concepte ya s'havia aplicat a empreses i bancs. Hui en dia són molt numeroses les empreses que venen els seus productes per internet i inclús les empreses que exclusivament funcionen per internet. També l'idea del banc on-line, sense seus físiques, ha permet a nous bancs colocar-se entre els bancs més coneguts.

Partits e-polítics[editar | editar còdic]

Trobem eixemples de partits que apliquen està forma d'organisació en Buenos Aires, Argentina, el Partido de la Red. En Valéncia existix POBLE.

Ventages[editar | editar còdic]

Este tipo de política dona una enorme funcionalitat, llaugerea i velocitat de gestió. Permet que el ciutadà estiga en contacte en el polític i, més encara, permet que el ciutadà accedixca a la política de manera directa.

És una forma de trencar les estructures establides pels partits tradicionals per ad aixina conseguir que la població participe activament en la política i trencar la separació entre el poble i les polítiques que vol.

Crítiques[editar | editar còdic]

La principal crítica és la falta de confiança que genera el no tindre una seu física. Pero el gran canvi de la mentalitat poblacional, cada vegada més integrada en les possibilitats que dona Internet, i el fet de que l'idea aplicada a negocis haja resultat efectiva li lleven pes a este tipo de crítiques.