EIDAS
El sistema europeu de reconeiximent d'identitats electròniques (conegut per les seues sigles en anglés eIDAS, electronic IDentification, Authentication and trust Services) és un Reglament de l'Unió Europea (UE) sobre / un conjunt de normes per a l'identificació electrònica i els servicis de confiança per a transaccions electròniques en el mercat únic europeu. Es va establir en el Reglament (UE) Nº 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell de 23 de juliol de 2014 relatiu a l'identificació electrònica i els servicis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior i per la que es deroga la Directiva 1999/93/CE.[1][2]
Aspectes regulats en transaccions electròniques
[editar | editar còdic]
El Reglament proporciona l'entorn regulatorio per als següents aspectes importants relacionats en les transaccions electròniques:[1]
- Firma electrònica alvançada: una firma electrònica es considera alvançada si complix en certs requisits:
- Proporciona informació d'identificació única que la vincula al seu firmant.
- El firmant té el control exclusiu de les senyes utilisades per a crear la firma electrònica.
- Deu ser capaç d'identificar si les senyes que acompanyen el mensage han segut manipulats despuix d'haver segut firmats. Si les senyes firmades han canviat, la firma es marca com no vàlida.
- Hi ha un certificat de firma electrònica, prova electrònica que confirma l'identitat del firmant i vincula les senyes de validació de la firma electrònica a eixa persona.
- Les firmes electròniques alvançades poden implementar-se tècnicament, seguint els estàndarts per a firmes digitals XAdES, PAdES, CAdES o ASiC Baseline Profile, especificats per ETSI.[3]
- Firma electrònica qualificada, una firma electrònica alvançada que es crea per mig d'un dispositiu qualificat de creació de firmes electròniques i que es basa en un certificat qualificat de firma electrònica.
- Certificat qualificat de firma electrònica, un certificat que acredite l'autenticitat d'una firma electrònica qualificada que ha segut emesa per un prestador qualificat de servicis de confiança.
- Servici de confiança, un servici electrònic que crea, valida i verifica firmes electròniques, sagells de temps, sagells i certificats. Ademés, un servici de confiança pot proporcionar l'autenticació del sitie web i la conservació de les firmes electròniques, els certificats i els sagells creats. És manejat per un prestador de servicis de confiança.
Evolució i implicacions llegals
[editar | editar còdic]El Reglament eIDAS va sorgir a partir de la Directiva 1999/93/CE, que establia l'objectiu que devien alcançar els Estats membres de la UE en matèria de firma electrònica. Els Estats més menuts varen ser dels primers en escomençar a adoptar la firma i l'identificació digitals; per eixemple, la primera firma digital estonia es va realisar en 2002 i la segona Letònia en 2006. La seua experiència ha servit per a desenrollar una normativa, ara d'àmbit comunitari, que es va convertir en llei vinculant en tota la UE des de l'1 de juliol de 2016.[4] La directiva responsabilisava als Estats membres de la UE de crear lleis que els permeteren complir l'objectiu de crear un sistema de firma electrònica en la UE. La directiva també permetia que cada estat membre interpretara la llei i imponguera restriccions, impedint aixina la interoperabilidad real, i conduint cap a un escenari fragmentat.[5] En contrast en esta directiva, el eIDAS assegura el reconeiximent mutu del eID per a l'autenticació entre els Estats membres,[6] conseguint aixina l'objectiu del Mercat Únic Digital.
El eIDAS oferix un enfocament escalonat del valor llegal. Exigix que a cap firma electrònica se li neguen els efectes jurídics o la admisibilidad en els tribunals pel mer fet de no ser una firma electrònica alvançada o qualificada.[7] A les firmes electròniques qualificades se'ls deu donar el mateix efecte jurídic que a les firmes manuscrites.[8]
En el cas dels sagells electrònics (versió de les firmes de les persones jurídiques), s'aborda explícitament el valor provatori, ya que els sagells deuen gojar de la presunció d'integritat i de la correcció de l'orige de les senyes adjuntes.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Parlament Europeu i Consell de l'Unió Europea (ed.): «Reglamente (UE) Nº 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell de 23 de juliol de 2014 relatiu a l'identificació electrònica i els servicis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior i per la que es deroga la Directiva 1999/93/CE» (en en). EUR-Lex. Consultat el 28 de juny de 2018.
- ↑ Cryptomathic (ed.): «Understanding eIDAS» (en en). Consultat el 28 de juny de 2018.
- ↑ Cryptomathic (ed.): «The Difference Between an Electronic Signature and a Digital Signature» (en en). Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ «Regulations, Directives and other acts» (en en). The European Union. Consultat el 18 de març de 2016.
- ↑ «Understanding eIDAS – All you ever wanted to know about the new EU Electronic Signature Regulation» (en en). Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2018. Consultat el 1 de març de 2016.
- ↑ «A Big Step Toward the European Digital Single Market» (en en). Inside Magazine. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2019. Consultat el 27 de març de 2019.
- ↑ Articles 25 (1) and definitions in article 3 (10) to 3 (12)
- ↑ Article 25 (2)
- ↑ Article 35 (2)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «EIDAS» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.