Ecoansiedad

El terme ecoansiedad es referix a un temor crònic per un possible colapse ambiental, per la situació actual del planeta,que enfronta una triple crisis ambiental (pèrdua de biodiversitat, contaminació, canvi climàtic). L'alta exposició a notícies catastròfiques dels mijos de comunicació sobre els impactes del canvi climàtic, la necessitat de preocupar-se pel futur d'un mateixa, dels chiquets i les generacions futures, contribuïxen també a este temor. El concepte sorgix en el 2017 per l'Associació Nortamericana de Psicologia.La ecoansiedad no s'ha definit com un trastorn clínic, no obstant, en algunes persones pot generar expressions patològiques. De tots modos, encara no s'ha establit com un diagnòstic clínic oficial en l'àrea de la salut mental en tots els països.

Antecedents

En el 2020 un informe, centrat en Llatinoamèrica, del Center of Climate and Resilience Research (CR2), va mostrar que un 89% de llatinoamericans majors de 18 anys manifesta estar molt preocupat o prou preocupat pel canvi climàtic. Ademés, en la regió preval àmpliament la percepció de que els respectius països no estan adequadament preparats per a enfrontar el canvi climàtic. Un 97% dels enquestats creuen que els seus països estan res o poc preparats.

Un any despuix, un atre estudi enfocat a jóvens torna a traure conclusions similars. Publicat per la plataforma de difusió investigativa Social Science Research Network (SSRN), l'estudi va concloure que el grup etario estava preocupat pel canvi climàtic. Un 59% molt o extremadament preocupats, un 84% a lo manco moderadament preocupats. Per una atra part, més del 50% se sentia trist, ansiós, enujat, impotent, indefens i culpable. Més del 45% va dir que els seus sentiments sobre el canvi climàtic afecten negativament la seua vida i varen informar una gran cantitat de pensaments negatius sobre el canvi climàtic.

Ademés, previ a la ecoansiedad, el primer terme que va tindre que vore en conseqüències ambientals va ser solastalgia, el qual va ser plantejat per primera volta pel filòsof australià Glenn Albrecht, i que va definir el conjunt de síntomes sicològics que es produïxen en poblacions natives davant la destrucció dels seus territoris, sent conseqüència d'activitats humanes o del clima.

Síntomes i causes

Dins dels signes/síntomes de la ecoansiedad, es poden trobar: un temor persistent, rebuig a escoltar notícies o participar de conversacions sobre catàstrofe ambientals, sensació d'ofegue, sudoració i aument de palpitaciones davant temes ambientals, falta de concentració en tasques quotidianes, tensió muscular, etc. In els casos més greus, la ecoansiedad pot provocar crisis de pànic o, inclús, depressió. Les persones expressen ademés un sentiment de culpa/responsabilitat, que inclús pot influir en la decisió de tindre o no fills.

Des de l'ecosofía s'ha plantejat que esta sensació d'ansietat és en gran mida per les condicions climàtiques actuals i l'incertitut del futur. Establint a les persones com a sers vulnerables i interconectados, els qui perceben el perill imminent que amenaça a moltes comunitats, animals i ecosistemes. Lo que constituïx un cicle de violència que afecta directament la salut mental humana.