Ecorregión d'aigua dolça
Una ecorregión d'aigua dolça és un àrea a on la composició de les espècies contingudes en els cossos aquàtics que en ella es troben és relativament homogénea, i clarament distinguible de les atres àrees adjacents. Ecològicament, es tracta d'unitats fortament cohesionadas, lo suficientment grans per a comprendre els processos ecològics o l'història de vida de la majoria de les seues espècies aquàtiques sedentarias que en ella habiten.
En este context, el terme comprén aigües interiors dels continents, no sempre d'aigua dolça, pero clarament no marina. Tampoc s'inclouen les superfícies no aquàtiques compreses en les mateixes. Per lo tant, en esta categorisació queden exclosos la superfície emergida en sols i roques, aixina com els oceans, ya que per a abdós s'han creat categorisació pròpies.
Els especialistes dividixen als cossos aquàtics continentals del planeta en 7 zones ecològiques principals, que contenen la totalitat de les ecorregiones d'aigua dolça, encara que el número total varia segons els autors.
Les 7 zones ecològiques d'aigua dolça (o ecozonas) seguixen els llímits principals de la flora i la fauna aquàtica identificades pels botànics i zoólogos. Estos llímits generalment seguixen les fronteres continentals, o barreres principals en la distribució de plantes i animals. Els llímits de les ecorregiones d'aigua dolça no sempre són fixos ni nítits, puix estes comprenen un àrea en la que importants processos ecològics i evolutius interactuen més fortament. És per això que estan subjectes a un major desacort, encara que solen concordar en una o vàries conques hidrogràfiques.
Les ecorregiones d'aigua dolça han segut delimitades per The Nature Conservancy (TNC) i el Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF) per a ajudar en les activitats de conservació dels ecosistemes d'aigua dolça.[1]
Història i característiques
[editar | editar còdic]La biodiversitat no es distribuïx uniformemente en tota la Terra, seguix patrons complexos determinats pel clima, la topografia, i l'història evolutiva del planeta. Des de el XIX s'intenta classificar els ecosistemes presents en tot lo món,[2] i són numerosos els científics que han propost distints sistemes.[3]
El sistema mundial de ecorregiones d'aigua dolça vigent en 2013 té el seu orige en el disseny de les 53 ecorregiones d'aigua dolça que varen ser catalogades com a prioritàries per a la seua conservació pel Global 200.[4][5]
Posteriorment, TNC, WWF, i atres grups d'especialistes varen refinar i varen ampliar este esquema per a proporcionar un sistema que cobrix la totalitat dels chapulls d'aigua dolça de les superfícies emergides del planeta, creant el sistema de ecorregiones d'aigua dolça del món, representant aixina la primera regionalización biogeográfica mundial dels sistemes d'aigua dolça de la Terra.
L'esquema utilisat per a designar i classificar les ecorregiones d'aigua dolça és anàlec a l'utilisat per a definir els atres tipos de ecorregiones. Per al seu desenroll va requerir profunts anàlisis de tota la biota terrestre global.
A escala mundial, l'estructura desenrollada es compon d'un sistema jerarquizado, que inclou totes les ecorregiones d'aigua dolça, les que s'agrupen en províncies d'aigua dolça, que a la seua volta s'aglutinen en regnes d'aigua dolça.
Totes les unitats espacials es varen definir sobre bases biogeográficas àmpliament comparables. L'informació examinada es relaciona a hàbitat, temperatura, flora, fauna, etc. gràcies als quals es va conseguir identificar les àrees i els seus llímits.[6][7][8]
La ictiofauna juga un paper determinant.[9]
En molts casos, estos enfocaments divergents varen ser compatibles, donat l'estret víncul entre la diversitat biològica i els factors subjacents abióticos.
Es va tindre en conte especialment: la riquea total d'espècies, el número d'endemismes, la singularitat taxonómica (per eixemple, únics gèneros o famílies, tàxons relictos, linajes primitius, etc.), fenomens ecològics o evolutius inusuals (per eixemple extraordinàries radiacions adaptatives), rarea global del tipo d'hàbitat principal, etc.[10]
Categories
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Llista de les ecorregiones d'aigua dolça.
La definició de les categories amprades és la següent.
- Regnes.
És el major sistema d'unitats espacials. Es basa en el concepte de regnes terrestres, descrit per Udvardy en l'any 1975:[11] àrees de tamany continental o subcontinental en traces unificadores de la seua geografia, fauna, i flora.
- Províncies.
La categoria que anida dins dels Regnes és la de província. Les províncies d'aigua dolça són: Grans àrees definides per la presència de biotas d'aigua dolça distintes que tenen a lo manco certa cohesió a lo llarc del marc de temps evolutiu.
Les províncies d'aigua dolça tenen endemismes, principalment a nivell d'espècies i alguns gèneros. Encara que té algun paper l'aïllament històric, moltes d'estes biotas han sorgit com a resultat de les traces distintives abióticos que circumscriuen els seus llímits.
- Ecorregiones.
Les ecorregiones són les unitats de més menuda escala en el sistema de ecorregiones d'aigua dolça del món. Li les definix d'esta manera:
Són àrees a on la composició de les seues espècies d'aigua dolça és relativament homogénea, i clarament distinta de les ecorregiones d'aigua dolça adjacents. La composició de les espècies és generalment determinat pel predomini d'un menut número d'ecosistemes i / o un conjunt distintiu de característiques topogràfiques. Els agents biogeográficos dominants que forcen la definició de les ecorregiones variar d'un lloc a un atre, pero poden incloure aïllament, règims de temperatura, règims fluvials, característiques de l'aigua, dels sols del fondo, etc. El tindre nivells importants d'endemismes és una clau determinant en l'identificació d'una ecorregión d'aigua dolça.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Worldwildlife: freshwater ecoregions. Worldwildlife.org.
- ↑ Wallace A. R. (1876). The Geographical Distribution of Animals:With a Study of the Relations of Living and Extinct Fauna as Elucidating the Past Changes of the Earth’s Surface. London:Macmillan.
- ↑ Bailey R. G. (1998). Ecoregions: The Ecosystem Geography of the Oceans and Continents.New York: Springer.
- ↑ Olson, David M. and Eric Dinerstein (2002). The Global 200: Priority Ecoregions for Global Conservation. Annals of the Missouri Botanical Garden 89 (2): 199-224.
- ↑ Olson D.M., et al. (2001).Terrestrial ecoregions of the world: A new map of life on Earth. BioScience 51: 933–938.
- ↑ Banarescu, P. 1990. Zoogeography of Fresh Waters, vol. 1: General Distribution and Dispersal of Freshwater Animals Weisbaden (Germany) AULA.
- ↑ Balian, E. V., C. Lévêque, H. Segers, and K. Martens. eds. (2008). Freshwater Animal Diversity Assessment Dordrecht (Netherlands) Springer.
- ↑ Dudgeon, D., et al (2006). Freshwater biodiversity: Importance, threats, status and conservation challenges. Biological Reviews 81:163–182.
- ↑ Berra, T. M. (2001). Freshwater Fish Distribution. Sant Diego Academic Press.
- ↑ McDonald, R., M. McKnight, D. Weiss, E. Selig, M. O'Connor, C. Violin, and A. Moody. (2005). Species compositional similarity and ecoregions: Do ecoregion boundaries represent zones of high species turnover. Biological Conservation 126:24–40.
- ↑ Udvardy M. D. F. (1975). A Classification of the Biogeographic Provinces of the World.Morges (Switzerland): International Union for Conservation of Nature and Natural Resources.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecorregión de agua dulce» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.