Anar al contingut

Ecorregión terrestre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una ecorregión terrestre és un àrea a on la composició de les espècies que conté és relativament homogénea, i clarament distinguible de les atres àrees adjacents. Ecològicament, es tracta d'unitats fortament cohesionadas, lo suficientment grans per a comprendre els processos ecològics o l'història de vida de la majoria de les seues espècies sedentarias que en ella habiten.

En este context, el terme terrestre s'utilisa per a significar "de la superfície emergida" sols i roques, i no en el sentit més general "de la terra" com a sinònim de planeta. Per lo tant, en esta categorisació queden exclosos els oceans i els cossos d'aigua dolça, ya que per a abdós s'han creat categorisació pròpies.

Els especialistes dividixen a la superfície terrestre del planeta en 14 zones ecològiques principals, que contenen 867 ecorregiones terrestres, encara que el número total varia segons els autors.

Les 14 zones ecològiques terrestres (o ecozonas) seguixen els llímits principals de la flora i la fauna identificades pels botànics i zoólogos. Estos llímits generalment seguixen les fronteres continentals, o barreres principals en la distribució de plantes i animals. Els llímits de les ecorregiones a sovint no són tan decisius o no són ben reconeguts, per lo que estan subjectes a un major desacort.[1]

Les ecorregiones es classifiquen per tipo de bioma, que són les principals comunitats vegetals mundials, les que estan determinades per les precipitacions i la temperatura.

Les ecorregiones terrestres han segut delimitades per The Nature Conservancy (TNC) i el Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF) per a ajudar en les activitats de conservació dels ecosistemes terrestres. Li les definix com "una unitat gran de terra que conté un conjunt geogràficament distint d'espècies, comunitats naturals i condicions ambientals". Els llímits d'una ecorregión terrestre no són fixos ni nítits, puix estes comprenen un àrea en la que importants processos ecològics i evolutius interactuen més fortament. Estos llímits s'aproximen a l'extensió original de les comunitats naturals, abans de la seua destrucció i reconversió per part de l'home.

Història i característiques

[editar | editar còdic]

La biodiversitat no es distribuïx uniformemente en tota la Terra, seguix patrons complexos determinats pel clima, la topografia, i l'història evolutiva del planeta. Des de el XIX s'intenta classificar els ecosistemes presents en tot lo món,[2] i són numerosos els científics que han propost distints sistemes.[3]

El sistema de ecorregiones mundial vigent en 2013 té el seu orige en el disseny de les 142 ecorregiones terrestres que varen ser catalogades com a prioritàries per a la seua conservació pel Global 200.[4][5]

Posteriorment, TNC, WWF, i atres grups d'especialistes varen refinar i varen ampliar este esquema per a proporcionar un sistema que cobrix la totalitat de la superfície emergida del planeta, creant el sistema de ecorregiones terrestres del món.

L'esquema utilisat per a designar i classificar les ecorregiones terrestres és anàlec a l'utilisat per a definir els atres tipos de ecorregiones. Per al seu desenroll va requerir profunts anàlisis de tota la biota terrestre global.

A escala mundial, l'estructura desenrollada es compon d'un sistema jerarquizado, que inclou totes les ecorregiones terrestres, les que s'agrupen en províncies terrestres, que a la seua volta s'aglutinen en regnes terrestres.


Totes les unitats espacials es varen definir sobre bases biogeográficas àmpliament comparables. L'informació examinada es relaciona a hàbitat, característiques geomorfològiques predominants, sols, temperatura, precipitació, fauna, flora, formacions vegetals dominants, etc. gràcies als quals es va conseguir identificar les àrees i els seus llímits. En molts casos, estos enfocaments divergents varen ser compatibles, donat l'estret víncul entre la diversitat biològica i els factors subjacents abióticos.

Es va tindre en conte especialment: la riquea total d'espècies, el número d'endemismes, la singularitat taxonómica (per eixemple, únics gèneros o famílies, tàxons relictos, linajes primitius, etc.), fenomens ecològics o evolutius inusuals (per eixemple, fauna de vertebrats de gran tamany o que realisen migracions, extraordinàries radiacions adaptatives), rarea global del tipo d'hàbitat principal, etc.

Categories

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Llista de les ecorregiones terrestres.


La definició de les categories amprades és la següent.

Regnes.

És el major sistema d'unitats espacials. Es basa en el concepte de regnes terrestres, descrit per Udvardy en l'any 1975:[6] àrees de tamany continental o subcontinental en traces unificadores de la seua geografia, fauna, flora, i vegetació.

Províncies.

La categoria que anida dins dels Regnes és la de província. Les províncies són: Grans àrees definides per la presència de biotas distintes que tenen a lo manco certa cohesió a lo llarc del marc de temps evolutiu.

Les províncies tenen algun nivell d'endemisme, principalment a nivell de les espècies. Encara que té algun paper l'aïllament històric, moltes d'estes biotas han sorgit com a resultat de les traces distintives abióticos que circumscriuen els seus llímits.

Ecorregiones.

Les ecorregiones són les unitats de més menuda escala en el sistema de ecorregiones terrestres del món. Li les definix d'esta manera:

Són àrees a on la composició de les seues espècies és relativament homogénea, i clarament distinta de les ecorregiones adjacents. La composició de les espècies és generalment determinat pel predomini d'un menut número d'ecosistemes i / o un conjunt distintiu de característiques topogràfiques. Els agents biogeográficos dominants que forcen la definició de les ecorregiones variar d'un lloc a un atre, pero poden incloure aïllament, règims de temperatura, règims de pluviosidad, sols, etc. El tindre nivells importants d'endemisme és una clau determinant en l'identificació d'una ecorregión terrestres.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ecorregiones terrestres segons el Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF).
  2. Wallace A. R. (1876). The Geographical Distribution of Animals:With a Study of the Relations of Living and Extinct Fauna as Elucidating the Past Changes of the Earth’s Surface. London:Macmillan.
  3. Bailey R. G. (1998). Ecoregions: The Ecosystem Geography of the Oceans and Continents.New York: Springer.
  4. Olson, David M. and Eric Dinerstein (2002). The Global 200: Priority Ecoregions for Global Conservation. Annals of the Missouri Botanical Garden 89 (2): 199-224.
  5. Olson D.M., et al. (2001).Terrestrial ecoregions of the world: A new map of life on Earth. BioScience 51: 933–938.
  6. Udvardy M. D. F. (1975). A Classification of the Biogeographic Provinces of the World.Morges (Switzerland): International Union for Conservation of Nature and Natural Resources.