Anar al contingut

Ecuante

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El ecuante és un dispositiu matemàtic, introduït per Ptolomeo, per a explicar el moviment dels planetas com a part de la seua model geocéntrico del sistema solar. S'aparta del principi vigent entre els antics astrònoms de moviment circular uniforme posat que la velocitat angular ya no és constant sobre el centre del círcul, sino sobre un punt distint d'est, el punt ecuante (en llatí: punctum aequans).

La seua introducció no està tan relacionada en el geocentrismo com en l'us de moviments circulares per a donar conte dels moviments dels cossos celests, que seran la norma fins a Kepler. Si Copérnico no va utilisar el punt ecuante en el seu model heliocéntrico va ser perque va usar un atre dispositiu basat en moviments circulares uniformes en estricte respecte a la tradició. El propi Kepler, en iniciar la llarga busca de la trayectòria de Mart que li duria a descobrir el moviment elíptic dels planetes, va començar reintroduciendo el punt ecuante de Ptolomeo en el sistema de Copérnico.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Verdet, 1990, p. 147.