Eduart Martínez i Ferrando
| Eduart Martínez i Ferrando | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor | ||
| Naiximent: | 1883 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1935 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Eduart Martínez i Ferrando (Valéncia, 1883 - † 1935) fon un escritor i intelectual valencià d'ideologia pancatalanista, germà d'Ernest Martínez i Ferrando i de Daniel Martínez i Ferrando.
Biografia[editar | editar còdic]
Estudià Dret i Filosofia en l'Universitat de Valéncia, a on va ser atret per l'incipient valencianisme polític, de tal manera que en 1908 fon un dels fundadors de la Joventut Valencianista. En l'any 1917 va acompanyar a Ignaci Vilallonga a entrevistar-se en Francesc Cambó. Fon un dels firmants de la Declaració Valencianista de 1918 i formà part del nou partit Unió Valencianista Regional.
Destacat polemiste partidari de l'unitat de la llengua valenciana i la catalana, lo que va reflectir en numeroses publicacions i revistes com en el periòdic Las Provincias o en Pàtria Nova, La Veu de Catalunya o Valencia Nova, a on es va enfrontar a Josep Maria Bayarri.
Obra[editar | editar còdic]
- Síntesi de criteri valencianista (1918)
- L'archiu municipal (1919)
- La casa de la generalitat del regne de Valéncia (1920)
- Vida d'infant (1921)
- La indústria valenciana de la seda (1933)