Efecte Dr. Fox
El efecte Dr. Fox és un fenomen sicològic, especialment recurrent en disciplines a on cobra un paper important l'exposició d'idees, pel qual la forma de la transmissió resulta més rellevant que el contingut en sí.[1][2]
Rep el seu nom per un experiment realisat en l'Universitat del Sur de Califòrnia en 1970, en el que Michael Fox, un actor carismàtic contractat pel experimentador Donald Naftulin, es va fer passar per un fictici "Dr. Myron L. Fox" i va donar una série de conferències davant un aula de graduats en siquiatria i psicologia. El supost doctor no enunciava absolutament res de valor acadèmic, sino que donava en el seu lloc discursos divagantes, inespecíficos, contradictoris i plens de neologismes, pero quan utilisava un to entusiasta i expressiu conseguia que l'audiència alabara profusamente els seus coneiximents en enquestes realisades immediatament despuix.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “The Doctor Fox Lecture: a paradigm of educational seduction.” (1973). Journal of Medical Education 48 (7): 630–635. doi:. ISSN 0022-2577. PMID 4708420.
- ↑ “Validity of student ratings of instruction under different incentive conditions: A further study of the Dr. Fox effect.” (1976). Journal of Educational Psychology 68 (1): 48–56. American Psychological Association (APA). doi:. ISSN 0022-0663.
- ↑ “The Dr. Fox effect: a study of lecturer effectiveness and ratings of instruction” (1975). Journal of Medical Education 50 (2): 149–56. doi:. PMID 1120118.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Dr. Fox» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.