Efecte Eötvös

El efecte Eötvös és el canvi en la força de la gravetat medida causat pel canvi en l'acceleració centrífuga resultant del moviment en direcció este o oest del punt des del que s'efectua la mida. Quan el punt d'observació es mou cap a l'est, la velocitat angular de l'objecte s'incrementa (sumant-se a la de rotació de la Terra), i per lo tant la força centrífuga també aumenta, causant una reducció en la medició de la força de gravetat.

Descobriment de l'efecte Eötvös

A principis de la década de 1900, un equip alemà de l'Institut de Geodèsia de Potsdam va realisar medicions de la gravetat en bucs en moviment en els oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. Estudiant els resultats obtinguts, el físic hongarés Loránd Eötvös (1848-1919) es va donar conte de que les llectures varen ser menors quan el barco es movia cap a l'est, i més altes quan es movia cap a l'oest. Este fet es va identificar com una conseqüència de la rotació de la Terra. En 1908, es varen realisar noves medicions en la Mar Negra en dos barcos: un es movia cap a l'est i l'atre cap a l'oest. Els resultats obtinguts coincidien en les deduccions de Eötvös.

Explicació física

El disseny més comú d'un gravímetro concebut per al treball de camp està basat en un moll: alguna cosa tan simple com un resort del que se suspén un pes intern. La força de suspensió proporcionada pel moll contrarresta la força de la gravetat. Un resort aixina fabricat té la propietat de que la cantitat de força que eixercix el resort és proporcional a l'extensió del moll respecte a la seua llongitut inicial (és dir, quan no està carregat). Quant més fort és la gravetat efectiva en una ubicació particular, més s'estén el resort: el moll s'estén en la llongitut necessària per a contrarrestar l'efecte de la gravetat sobre el pes intern. Les parts mòvils del gravímetro es monten en càpsules reblixes de líquit per a que el dispositiu siga menys susceptible a les influències externes, tals com les vibracions i els canvis de temperatura.