Efecte IA
El efecte IA és un fenomen en el que els alvanços en inteligència artificial conduïxen a una redefinició de lo que es considera inteligència, de modo que les capacitats conseguides per sistemes de IA deixen de considerar-se eixemples de «inteligència real».[1]
El concepte descriu tant una tendència cognitiva com un patró sociotécnico, en el que tècniques exitoses de IA passen a considerar-se computació rutinària o s'integren en atres dominis.[2]
L'historiadora Pamela McCorduck va senyalar que «cada volta que algú descobrix cóm fer que un ordenador realise una tasca [...], sorgix un cor de crítics que diuen “això no és pensar”».[3]
L'investigador Rodney Brooks va observar que «cada volta que entenem una part d'això, deixa de semblar màgic; diem: “això és sol càlcul”».[4]
Definició
[editar | editar còdic]L'efecte IA es referix a un canvi en la definició d'inteligència a mida que les màquines adquirixen noves capacitats. Tasques com jugar a l'escacs, reconéixer veu o interpretar imàgens varen ser considerades indicadors d'inteligència, pero despuix de la seua automatisació tendixen a reclasificarse com a processos computacionals.[1]
McCorduck ho descriu com una «estranya paradoxa», en la que els èxits de la IA s'integren en atres camps, deixant als investigadors centrats en els problemes no resolts.[5]
El fenomen sol interpretar-se com un eixemple de moure la porteria (moving the goalposts).[6]
Una formulació habitual és el teorema de Tesler: «la IA és qualsevol cosa que encara no s'ha fet».[7]
Eixemples històrics
[editar | editar còdic]Jocs
[editar | editar còdic]Els sistemes capaços de jugar a l'escacs varen ser considerats inicialment proves d'inteligència. La victòria de Deep Blue sobre Garry Kasparov en 1997 és un eixemple destacat.[8]
Reconeiximent de patrons
[editar | editar còdic]Tecnologies com el reconeiximent òptic de caràcters i el reconeiximent de veu varen ser considerades problemes centrals de la IA, pero posteriorment es varen integrar en aplicacions estàndar.[1]
Integració en aplicacions
[editar | editar còdic]Moltes tècniques desenrollades en IA s'han incorporat a sistemes quotidians sense ser identificades com a tals.[2]
Michael Swaine va senyalar que els alvanços en IA solen presentar-se com a alvanços en atres camps.[9]
Marvin Minsky va observar que els descobriments en IA tendixen a convertir-se en disciplines independents.[10]
Nick Bostrom va indicar que tecnologies àmpliament adoptades deixen de considerar-se IA.[11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2019).Califòrnia Management Review.61(4)
- 5–14.doi:10.1177/0008125619864925.
- ↑ 2,0 2,1 «AI Glossary». Stottler Henke Associates. Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2008.
- ↑ McCorduck, Pamela (2004). Machines Who Think, A. K. Peters, p. 204.
- ↑ Wired.
- ↑ McCorduck, Pamela (2004). Machines Who Think, A. K. Peters, p. 423.
- ↑ (2023).AI & Society.38(5)
- 1813–1817.doi:10.1007/s00146-023-01695-0.
- ↑ Hofstadter, Douglas (1980). Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid, Basic Books, p. 601.
- ↑ McCorduck, Pamela (2004). Machines Who Think, A. K. Peters, p. 433.
- ↑ «AI – It's OK Again!».
- ↑ «The Age of Intelligent Machines». Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2009.
- ↑ Bostrom, Nick (2014). Superintelligence: Paths, Dangers, Strategies, Oxford University Press.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto IA» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.