Efecte de la gota negra

Venus transita la cara del Sol en 2004. Ací és visible l'efecte de la gota negra.

El efecte de la gota negra és un fenomen òptic visible durant un trànsit de Venus i, en menor mida, un trànsit de Mercurio.

Just despuix del segon contacte, i de nou just abans del tercer contacte durant el trànsit, una "llàgrima" menuda negra apareix en conectar el disc de Venus en el llim del Sol, per lo que no és possible determinar en precisió el moment exacte de contacte d'abdós contactes. Açò va dur al fracàs dels intents durant els trànsits de Venus de el XVIII d'establir un valor precís de l'unitat astronòmica.

Per molt temps es va pensar que l'efecte de la gota negra es devia a la densa atmòsfera de Venus, i de fet es va considerar que era la primera evidència real de que Venus tenia una atmòsfera. No obstant, ara es pensa que és un efecte òptic causat per la taca de l'image de Venus per la turbulència en l'atmòsfera de la Terra o imperfeccions en l'aparat de visualisació. En medicions precises, no obstant, es va observar una caiguda de l'efecte des de fòra de l'atmòsfera de la Terra durant els trànsits de 1999 i 2003 de Mercurio, encara que este planeta no té atmòsfera significativa.

En el trànsit de Venus del 8 de juny de 2004, molts observadors varen dir que no varen vore l'efecte de la gota negra, o a lo manco que va ser molt manco pronunciat de lo que havia segut reportat en els trànsits dels sigles anteriors. Açò va poder deure's a utilisar telescopis més grans, millor òptica i l'oscurecimiento del llim.