Efecte de ret
En economia, un efecte de ret (també conegut com a externalitat de ret o economia d'escala del costat de la demanda) descriu el fenomen per mig del qual el valor o l'utilitat que un usuari obté d'un ben o servici depén del número d'usuaris que ho utilisen.[1]
Els efectes de ret solen manifestar-se com a sistemes de retroalimentación positiva, en els quals cada nou usuari aumenta el valor de la ret per als demés. Esta relació genera incentius creixents per a l'adopció, lo que pot conduir a una ràpida expansió de la base d'usuaris i, en alguns casos, a la concentració de mercat.[2]
Es distinguixen dos tipos principals d'efectes de ret:
- Efectes directes, quan l'utilitat d'un usuari aumenta en el número d'atres usuaris del mateix producte o tecnologia (per eixemple, en rets socials, servicis de mensageria o telecomunicacions).
- Efectes indirectes o entre grups, quan existixen a lo manco dos grups d'usuaris interdependents, i el valor per a un d'ells creix en la participació de l'atre (com ocorre entre consumidors i desenrolladors en els ecosistemes de software o consoles de videojocs).[3]
Eixemples d'efectes de ret poden observar-se en servicis com Twitter, Facebook, Airbnb, Uber o LinkedIn, aixina com en mercats a on la compatibilitat tecnològica incrementa el valor dels productes complementaris, com en el cas de l'hardware i el software.[4]
L'estudi dels efectes de ret ha evolucionat des de la seua identificació empírica en els primers sistemes de comunicació fins a convertir-se en un concepte central de l'economia digital contemporànea. El seu desenroll històric permet entendre cóm va sorgir i per qué va adquirir tanta rellevància en els mercats tecnològics.
Història del concepte
[editar | editar còdic]Encara que la interdependencia entre usuaris s'observa des dels primers sistemes de comunicació, el terme efecte de ret (network effect) va començar a utilisar-se en la lliteratura econòmica a fins de el XX.
Els orígens del concepte es remonten a la Llei de Metcalfe, proposta per l'ingenier Robert Metcalfe en la década de 1980, qui va postular que el valor d'una ret creix proporcionalment al quadrat del número d'usuaris conectats (n²).[5]
En 1985, els economistes Michael Katz i Carl Shapiro varen formalisar el concepte de externalitats de ret dins de l'anàlisis econòmic, mostrant cóm la compatibilitat entre productes i l'adopció d'estàndarts tecnològics generen equilibris múltiples i dependència de trayectòria.[1]
Durant la década de 1990, en l'auge d'Internet i les tecnologies de l'informació, autors com Hal Varian i Carl Shapiro varen ampliar el seu estudi en el context de la “economia de l'informació”, explicant per qué els mercats digitals tendixen cap a la concentració i el poder de ret.[4]
En el XXI, el concepte es va consolidar com a fonament teòric de l'economia de plataformes i de les indústries digitals, sent aplicat a rets socials, marketplaces, sistemes operatius i ecosistemes de software de múltiples costats.[3] En Amèrica Llatina, el seu estudi ha cobrat rellevància en anàlisis de plataformes com Mercat Lliure, Rappi i Cornershop, a on l'expansió del número d'usuaris ha generat ventages d'escala i de reputació digital.[6] Els efectes de ret solen confondre's en les economies d'escala, que descriuen la disminució dels costs mijos de producció en relació en el volum total d'unitats produïdes. Les economies d'escala són un fenomen comú en indústries tradicionals com la manufacturera, mentres que els efectes de ret són més freqüents en les indústries de la nova economia, sobretot en les tecnologies de l'informació i la comunicació. Els efectes de ret són la contrapartida pel costat de la demanda de les economies d'escala, ya que funcionen aumentant la disposició a pagar d'un client degut en lloc de disminuir el cost mig del proveïdor.[7]
Quan s'alcança una massa crítica, pot produir-se un efecte bandwagon. A mida que la ret adquirix més valor en cada nou adoptante, més persones es veuen incentivades a adoptar-la, lo que dona lloc un bucle de retroalimentación positiva. Els equilibris múltiples i el monopoli de mercat són dos resultats potencials clau en els mercats que presenten efectes de ret. Les expectatives dels consumidors són fonamentals per a determinar qué resultats es produiran.
En l'actualitat, els efectes de ret constituïxen un element central de la competència digital i de la regulació de plataformes en llínea, ya que expliquen fenomens com la concentració del mercat, la dependència tecnològica i les barreres d'entrada en l'economia digital.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (1985).The American Economic Review.75(3)
- 424–440.
- ↑ Arthur (1994). Increasing Returns and Path Dependence in the Economy, University of Michigan Press. ISBN 978-0-472-10862-2.
- ↑ 3,0 3,1 Evans; Schmalensee, {{{nom2}}} (2016). Matchmakers: The New Economics of Multisided Platforms, Harvard Business Review Press. ISBN 978-1-63369-172-8.
- ↑ 4,0 4,1 Shapiro, Carl; Varian, {{{nom2}}} (1999). Information Rules: A Strategic Guide to the Network Economy, Harvard Business School Press. ISBN 978-0-87584-863-1.
- ↑ (2013).Computer.IEEE.46(12)
- 26–31.doi:10.1109/MC.2013.374.
- ↑ «L'economia de plataformes en Amèrica Llatina» (en és). Banc Interamericano de Desenroll (BID).
- ↑ (2019) The new Palgrave dictionary of economics (en en), Londres. OCLC 1111663693. ISBN 978-1-349-95121-5.
- ↑ «Competition and Regulation in Digital Platform Markets» (en en). OCDE.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto de red» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.