Anar al contingut

Efecte hipercrómico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Hyperchromicity.svg
Curva de fusió d'un àcit nucleico, que mostra la hipercromicidad com a funció de la temperatura.

El efecte hipercrómico, en espectroscopía d'absorció és l'increment d'absorbancia en un material o d'un solut en dissolució que es manifesta, en registrar-se l'espectre, en un aument de la banda d'absorció superior a l'esperat pel cromóforo que la genera.[1][2] El cas opost és l'efecte hipocrómico. En el camp de la biologia molecular el terme efecte hipercrómico s'utilisa per a denominar l'efecte observat de que quan els àcit nucleicos passen de l'estat de doble hèliç al d'hèliç senzilla, es produïx un aument de la absorbancia.[3] Esta situació es dona al desnaturalizarse l'ADN, ya que les dos cadenes per separat presenten major absorbancia que quan es troben format part de la doble hèliç Esta característica de el ADN és una forma de seguir el procés de desnaturalización de la molècula: a mida que el procés alvança, s'observa un increment en la absorbancia.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Fleming, Ian; Williams, {{{nom2}}} (1974). «Cap. 2. Espectres visible i ultravioleta», Métodos espectroscópicos en Química Orgànica, Bilbao: Urmo, p. 25. ISBN 84-314-0017-X.
  2. Olsen, Eugene D. (1986). Métodos òptics d'anàlisis, Barcelona: Reverté, p. 95. ISBN 84-291-4324-6.
  3. Real Acadèmia de les Ciències. «efecte hipercrómico - vctrac». vctrac.és. Consultat el 2026-04-20.
  4. «Client Challenge». és.scribd.com. Consultat el 2026-04-20.