Anar al contingut

Eixèrcit de Lliberació Nacional Libio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Eixèrcit de Lliberació Nacional Libio

El Eixèrcit de Lliberació Nacional Libio (àrap جيش التحرير الوطني الليبي transliteraació: jaysh al-taḥrīr al-waṭanī al-lībī) va ser una organisació militar associada al Consell Nacional de Transició constituïda durant la rebelió en Líbia de 2011 per personal militar desertor del Eixèrcit Libio i voluntaris civils (manifestants armats) en la finalitat de participar en la guerra contra els restants membres de les Forces Armades de Líbia i forces paramilitars lleals a Muamar el Gadafi. Les seues forces se situen en les porcions de l'est de Líbia controlades per les forces opositores a Gadafi per a combatre a les forces lleals a Gadafi.[1][2] Han lluitat pel control de Bengasi, Misurata, Brega, Ajdabiya, Ben Yauad, i Ras Lanuf i atres ciutats i s'afirma que hi havia 8000 soldats en Bengasi equipats en una cantitat considerable d'armes capturades en els depòsits abandonats pel Eixèrcit Libio, incloent fusils AK-47 i FN FAL, lanzacohetes RPG-7, artilleria autopropulsada, armes antiaèrees i inclús alguns tancs.[3] Despuix de la Batalla de Trípoli, l'Eixèrcit de Lliberació Nacional Libio s'integra en l'Eixèrcit de Líbia ya que el mando d'est ha passat a mans del nou govern, el Consell Nacional de Transició.

Proveïdors

[editar | editar còdic]
  • Erro al crear miniatura: - Tastar està suministrant als rebels varis tipos d'armes que inclouen missils antitanque MILAN i fusils d'assalt AK-47 (s'estima que ya han aplegat als rebels fins a 400 fusils). Tastar també va suministrar als rebels trages de camuflage i jupetins antibalas.[4][5]
  • Erro al crear miniatura: - Estats Units s'està movent per a proporcionar als rebels 25 millons de dólars en suministraments mèdics, ràdios i una atra ajuda que no inclou armes segons va dir la Secretària d'Estat Hillary Clinton.[6]
  • Erro al crear miniatura: - El Regne Unit ha suminstrado a les forces rebels jupetins antibalas i equips de comunicacions per a establir una estructura de mando central i una força més organisada.

Acusacions / crims de guerra

[editar | editar còdic]

El grup a pesar de descriure's com un cos armat format per voluntaris civils i desertors de les forces de seguritat libia , analistes polítics , simpatisants al règim libio , activistes i sectors contraris al moviment anti-gaddafista varen calificar al grup com una organisació terrorista formada en base mercenaris provinents de l'exterior , subordinats a països estrangers creadors del tumult els qui veen el règim de Gaddafi com un obstàcul als seus interessos expansionista en el país , recorrent a una suposta rebelió armada popular per a complir esta missió.No varen tardar l'eixir via Internet reportes ben detallats els qui sostenien fortament esta acusació , encara que penes se li va prendre en conte per l'aplastant respal mediàtic que rebien la rebelió i els seus partidaris.

Poc despuix de terminar la guerra els grups armats varen desnugar una brutal repressió contra aquell qui es descriguera com a partidari a Gaddafi, siguen civils , militars o insurgents tots eren presos en conte com una possible amenaça. Encara que el número exacte de persones , encarcerades, desaparegudes o assessinades en este fet encara és desconeguda , els que varen poder salvar-se no els va quedar d'una atra que escapar del país o en canvi uns atres es varen refugiar en la clandestinitat, alguns els qui varen prendre el camí de la clandestinitat varen formar cèlules insurgents per a combatre les forces del nou règim libio.

En el transcurs de la guerra els actes de crims de lesa humanitat contra presoners de guerra i civils partidaris al gaddafisme, eren molt freqüents aplegant al grau de que alguns vídeos de tortures i eixecucions varen ser a parar a les rets socials, pero la coalició internacional de països partidaris a la rebelió i fins als mijos informatius pràcticament ho varen passar per alt possiblement com a mida per a evitar descontent internacional que afecte a la rebelió.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Libya rebel army says training before Tripoli push». Reuters. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2011. Consultat el 17 de març de 2011.
  2. [enllaç trencat]
  3. David D. Kirkpatrick and Karim Faheem. «[1]», Boston.com.
  4. «http://www.nytimes.com/2011/04/21/world/africa/21rebels.html?_r=2&pagewanted=1».
  5. «http://english.aljazeera.net/indepth/features/2011/04/201141942947854663.html».
  6. «http://www.reuters.com/article/2011/04/20/us-libya-usa-aid-idUSTRE73J55R20110420». Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2011. Consultat el 30 d'abril de 2011.


Referències

[editar | editar còdic]