Ejote
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Phaseolus vulgaris|Phaseolus vulgaris]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Els ejotes (en Mèxic i Centroamérica),[1] vainitas (en Equador i de Veneçola fins a Bolívia) [2]o porotos verts (en Chile), judeues verdes o bajoca (en Espanya),[3] calats (en Costa Rica), chauchas (en Argentina, Paraguai i Uruguay),[4] [2] o fesol (en Colòmbia),[5] entre atres noms, són el frut inmaduro de la planta Phaseolus vulgaris. Estes són les baïnes aplanadas i allargades, en l'interior de les quals es dispon un número de llavors variable segons l'espècie.
El nom "ejote" ve del náhuatl exotl, en el mateix sentit. El nom "judeua" provablement ve de judeu, derivat del llatí iudaeu i este de l'hebreu (yehudi).[6] "Fesol" ve de l'àrap (lúbiyā), pres del persa lubeyā.[7][8] "Chaucha" ve del quechua chaucha ('inmaduro')[9]
Encara que en el procés de maduració les parets de la baïna s'endurixen per mig de la formació de teixits fibrosos, en la seua forma inmadura resulten comestibles i es consumixen com verdura.
Orige i cultiu
[editar | editar còdic]Antigament se sembraven en Centroamérica i Sudamérica. En l'actualitat estan distribuïdes casi universalment.
Els europeus es varen trobar en les judeues verdes en la conquista d'Amèrica i pronte les varen incorporar a la cuina europea, començant a comercialisar-se com a llegum a finals de el XIX. Hui en dia és una llegum mundialment estesa.
És una planta que requerix un clima humit i suau.
La recolecció, que pot estendre's durant tot l'estiu, es fa a mida que les baïnes van apareixent.
Són molt sensibles a la fredor, l'excessiva humitat i els vents. Poden sofrir atacs fúngicos, com el mildiu o l'oídio, i d'insectes com la mosca blanca.
Usos
[editar | editar còdic]
El principal us dels ejotes verts és culinari. Se solen consumir sancers i es recolecten habitualment quan són jóvens d'uns 10 cm de llarc, per regla general se sol llevar el filament llongitudinal abans del seu cuinat.
Solen ser cuinats en la majoria dels plats hervir, encara que hi ha receptes que s'inclouen crus en ensaladas o servides a la barbacoa. Es poden trobar fàcilment en els mercats i en les grans superfícies comercialisada fresca, congelada o en conserva (llandes o pots de cristal).
Gastronomies
[editar | editar còdic]- class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Alemania. Birnen, Bohnen und Speck, plat tradicional de la cuina d'Hamburc
- [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]]. El green bean casserole, plat tradicional de Dia d'Acció de Gràcies (Thanksgiving).
- Plantilla:CRC. Picadillo de calats en carn mòlta. Normalment acompanyat en tortilles de dacsa o arròs blanc hervir.
- REDIRECT Plantilla:CHL. El chacarero, sándwich de carn, ají, tomata i una porció de porotos verdes (ejote). Tortilla de porotos verdes, Guis de porotos verts, Ensalada de Porotos verdes i fregits de poroto vert.
- border|link=|20px México. Ou en ejote, tamal de ejote, hamburguesa de ejote, etc.
- Plantilla:GUA. Ejotes envolts (ejotes cuits envolts en ous batuts i després fregits i servits en un caldillo tipo chilindrón), tamales chepes (tamales de dacsa en grans inmaduros de frijol insertats en la massa), ingredient del curtido i fiambre, etc.
- [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] i Plantilla:URU. Ensalada de chaucha, papa i ou aliñar en oli i vinagre.
- border|link=|20px Perú. Vainita botada, vainita, papes, cebes, carn i tomates tallades en tires a l'oli en paella, similar al llom botat.
Espanya
. Judeues verdes en creïlles, plat tradicional molt usat sobretot per a sopar, o en qualsevol dieta saludable. Els seus ingredients són judeues verts, creïlles, oli d'oliva, all, aigua i sal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 2,0 2,1 Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «judeu, judeua | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-10-22.
- ↑ «fesol | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-10-22.
- ↑ «La judeua verda» (en és). Guia metabòlica. Consultat el 2022-11-19.
- ↑ «chaucha | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-10-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ejote» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.