El Jorullo

Archiu:Jorullo.jpg

El Jorullo

El Jorullo és un volcà de tipo con de cendra en Michoacán, Mèxic, ubicat en l'ala suroest del replanell central, 53 quilómetros al surest d'Uruapan, i uns 10 quilómetros al estenordeste de la Huacana, també conegut per estar situat en el camp volcànic Michoacán - Guanajuato. La seua elevació actual és 1320 m s. n. m..

Descripció

El Jorullo té 4 cons de cendra més menuts els quals han creixcut en els seus flancs. Els fumerals del Jorullo estan alineades en una direcció nordest a suroest. La lava d'estos fumerals cobrix nou quilómetros quadrats al voltant del volcà. Les erupció més recents varen produir lava que tenien més alts continguts de sílice fent-les més espesses que les anteriors lavas basálticas i d'andesita basáltica. El cràter del Jorullo té uns 400 per 500 metros d'ample i 150 metros de profunditat.

El Jorullo és un dels volcans coneguts que s'han desenrollat en Mèxic en l'història recent. El segon, naixcut uns 183 anys més tart, va ser cridat Paricutín per un poble propenc que finalment va destruir. Paricutín està a uns 80 km al noroest del Jorullo.

El Jorullo va nàixer el 29 de setembre de 1759. Es varen produir terremots abans d'este primer dia d'erupció. Una volta que el volcà va entrar en erupció, va continuar durant 15 anys, finalment acabant en 1774. El Jorullo no es va desenrollar en un camp de dacsa com ho va fer el Paricutín, pero va destruir lo que havia segut una rica àrea agrícola. Va créixer aproximadament 250 metros des del sol en les primeres sis semanes. Les erupció del Jorullo varen ser fonamentalment freàtiques i freatomagmáticas. Varen cobrir l'àrea en colades de fanc viscoses, fluix d'aigua i pluges de cendra. Tots els rius de lava llevat el més jove varen estar coberts per esta pluja de cendra. Les posteriors erupció del Jorullo varen ser magmáticas sense colades de fanc ni fluix d'aigua. Esta erupció de 15 anys va ser la més llarga que El Jorullo ha tingut, i va ser l'erupció coneguda més llarga en con cendra. Els rius de lava encara poden vore's el nort i oest del volcà. L'erupció va tindre un IEV de 4.

Durant la seua visita al Virreinato de Nova Espanya, Alexander von Humboldt va realisar una visita a este volcà, molt jove en aquella época.

Tant El Paricutín com El Jorullo varen sorgir en un àrea coneguda pels seus volcans. Cridat l'eix volcànic travesser, la regió s'estén uns 1.120 quilómetros de l'est a l'oest a través del sur de Mèxic. Els geólogos diuen que l'activitat eruptiva va depositar una capa de roca volcànica d'uns 1800 metros de gruixa, creant una alta i fèrtil replanell. Durant els mesos d'estiu, els cims enganchen oragets carregats d'humitat del Oceà Pacífic; les riques terres de labranza, a la seua volta, han fet a este eix la regió més poblada de Mèxic.

Encara que la regió ya contava en tres de les quatre ciutats més grans del país: Mèxic, D. F., Pobla de Saragossa i Guadalajara (l'àrea al voltant de Paricutín, uns 320 quilómetros a l'oest de la capital), era encara un remanso de pau habitat per natius purépechas a principis de la década de 1940.