El Tepozteco

Archiu:Piramidedeltepozteco.jpg

El Tepozteco

El Tepozteco és una zona arqueològica mexicana situada en el municipi de Tepoztlán, estat de Morelos. Es localisa al voltant dels 2,050 metros sobre el nivell de la mar i a casi 330 metros sobre la vall de Tepoztlán. Estos restants varen ser edificats entre els anys 1151 i 1351 d. C.

Descripció

Es va declarar Àrea natural protegida (ANP) en 1937. Inclou el cerro del mateix nom i els terrenys que rodegen al poble de Tepoztlán. Encara que la major part del seu territori s'ubica en eixe municipi i en el de Yautepec, també ocupa una chicoteta porció de la Ciutat de Mèxic. La seua superfície total és de 24 000 hectàrees; d'elles, 23 800 corresponen a Morelos. En esta àrea es troben varis tipos de vegetació, que van des del bosc de pi, fins al mesólifilo i el bosc tropical caducifolio.

En la seua fauna es registren 12 espècies locals de reptils, entre les que destaca un fardacho venenós que es troba en perill de desaparéixer; el fardacho enchaquirado. També es registren 42 espècies d'aus que habiten El Tepozteco, tres d'elles en perill d'extinció, entre les que es distinguix el tecolote. Ademés habiten tres espècies de mamífers

Lloc arqueològic

Este centre va ser edificat aprofitant una elevació natural del terreny que ademés va ser accentuada per la mà humana, la major part dels materials constructius no es troben ahí, de manera que varen deure ser carrejats des de la font d'obtenció i carregats en muscles pels tamemes. El temple es troba en el costat oest del lloc. Consta d'un basamento piramidal en dos cossos i un temple en la part superior. El segon cos del basamento es va construir en un talús i un tauler en devantal, a diferència del primer basamento, el qual és senzill. Este talús i tauler en devantal varen ser molt comuns durant el Periodo Posclásico. [1]

El temple estava format per dos habitacions; les seues escales es troben a l'oest del basamento i presenten amples alfardas i tretze escalons, el reduït tamany dels quals obligava a els qui pujaven al temple a fer-ho en respecte i en el cos llaugerament inclinat, i a descendir de costat, evitant donar-li l'esquena a la deidad del temple. El número d'escalons està estretament relacionat en la seua cosmogonia: els tretze cels de l'univers mesoamericano i els tretze dies de la semana del calendari ritual o Tonalpohualli. És per això que, en ascendir per dits escalons, el sacerdot pujava a cada u dels cels fins a aplegar al Omeyocan, el lloc d'a on tot procedix. Al mateix temps, recorria el temps, puix en alvançar des del primer numeral fins al dècim tercer, tancava l'acció dels deus que regien en cada trecena.

La primera sala conta en dos pilars flanquejant l'entrada, en el centre d'esta habitació es va trobar un chicotet buit en restants de carbó i copal. L'entrada al chicotet santuari interior també estava flanquejada per dos pilars i en el seu interior presenta una banqueta en decoració en relleu, es varen trobar dos pedres caigudes en glifos, una pedra du el nom de l'emperador asteca Ahuizotl l'atra la data calendarica "10 conill" esta data representa l'any 1502 d C, l'any en que va morir este emperador.

Es varen construir vivendes en els terrats del costat este del lloc per a estajar als sacerdots residents i els seus ajudants.

Banqueta en relleus

De planta rectangular, la banqueta del temple de Tepoztécatl -l'estructura principal del santuari- s'adossa als murs nort, est i sur de l'interior del mateix. Està decorada en relleus i va funcionar possiblement com a altar o assent a on es colocava l'efigie o el bulto sagrat de Tepoztécatl.

De la mateixa manera que les pilastres, la banqueta és un clar eixemple del sistema de comunicació no verbal que es va utilisar en el Periodo Posclásico, puix a través dels diferents signes construïen tot un discurs. Alguns fan referència al deu Tepoztécatl, uns atres parlen del sacrifici i uns atres més aludixen a les responsabilitats i el poder dels governants. En ells s'observen chorrada d'aigua i sanc, el "atl-tlachinolli", és dir, l'aigua ardent que simbolisa l'unió de les forces fredes, terrenals i femenines en les forces calentes, celests i masculines que donaven vida a l'univers.

Entre els signes relacionats directament en el poder de Tepoztécatl destaquen les astrals, el gorc de pulque, el seu escut i el tocat. Sobre el sacrifici, descollen el cràneu del tzompantli, la corda del sacrifici, els adorns de paper, la bossa de copal, la rodela, les banderes blanques i el cap decapitat. Per últim, els elements associats al poder dels governants són el jaguar en plomes, la garra de Tepeyóllotl ("cor de la montanya", el deu jaguar), les diademes reals (en signes de turquesa i banderes), la penitència i les espines de maguey.

Archiu:Tepozotlan ElTepozteco ohs27.jpg

Banqueta decorada en relleus

Signe 2. És el primer element de la banqueta que s'advertix actualment, si be li falta l'extrem dret, a on estava la mitat del signe del jaguar. Representa una extremitat (una garra o un peu) decorada en cinc taques, com les del jaguar i el ocelote. L'extremitat està ferida a l'altura del turmell, d'a on brota sanc. El muñón està ornamentado en una llínea de quatre plumones. A l'esquerra hi ha tres chorrada d'aigua que "espenten" o "arrastren el signe". També es contempla un deu, que és home i jaguar al mateix temps; simbolisa les forces telúriques que formen part del cerro de Tepoztécatl.

Signe 3. Consta de dos círculs concèntrics, com a contes de closca o jade. D'ell penja un festón compost per una barra curva, a manera de cella invertida. Baix d'este motiu es troben cinc contes de closca. Més avall pender un atre conte major que les cinc anteriors i llaugerament més chicoteta que la central. Per últim, sembla que pengen dos plumones (és impossible precisar-ho perque estan molt deteriorats). Darrere d'este signe hi ha huit chorrada d'algun líquit, arrematat per contes de closca. Per la seua forma i pel fet de que carix de la llínea central en la que es decorava la representació de l'aigua, es tracta d'una chorrada de sanc arrastrant cap al centre tots els elements visibles en esta cara de la banqueta. L'element central (chalchíhuitl) fa referència a un conte de jade i, per això, a lo preciós, de tal manera que el signe pot interpretar-se com "la sanc preciosa".

Signe 4. Consistix en el costat esquerre d'un cràneu, en un ull i una cella en la part superior. S'advertix una perforació de la qual broten tres chorrada de sanc, també decorats en contes de closca. Dita perforació correspon a la que es feya per a colocar els cràneus en el tzompantli. Un de les chorrada té un motiu adicional: quatre menuts plumones que pengen del conte.

Signe 7. Astral de pedra el mànec de la qual està decorat en quatre castanyes de paper, formant un sol apany. En la part superior es percep una pedra que travessa el mànec i que és, al mateix temps, el tall de l'astral. Esta ferramenta la porten els deus del pulque i és part del parament de Tepoztécatl. Dalt i avall s'aprecien dos volutes que la rodegen i sanc que l'arrastra cap al centre de la banqueta.

Signe 8. Escut rectangular en el camp del qual s'observa un element en forma de "O"; representa al mateix temps un gorc, un os i, lo més important, el cos de la lluna. Els antics habitants consideraven que la lluna era un gorc reblix d'aigua i l'os d'una cadera, i en ella vivia un conill. Tant la lluna com el conill estan molt associats al pulque. D'ahí que els deus del pulque porten una nariguera llunar en el nas i en l'escut. En la part baixa del rectàngul extern hi ha dos rencs de plomes que decoren l'escut. Darrere del mateix apareixen quatre saetas o fleches, que indiquen la condició del deu com a guerrer. En la part alta de l'escut s'alcança a percebre un banderín arrematat en llargues plomes, igual que en l'image del còdex.

Signe 9. Adorn de paper a manera de "borles" i en una gaza (llaç) en la part superior. Es tracta una volta més de la decoració que duyen les persones que serien sacrificades.

Signe 10. Bossa de copal en un nuc en l'àrea de la jareta. Este objecte s'utilisava per a les activitats sacerdotales. En l'extrem dret del signe es nota una corrent d'aigua arrematada per contes de closca. S'observa també que està brotat sanc de la bossa, lo que apunta al atl-tlachinolli, unió dels contraris que genera la vida i el moviment.

Signe 11. Germà del signe 3. En este cas es tracta d'un conte de closca o jade, de la qual broten nou chorrada d'aigua. És més senzill que aquell, ya que carix del festón que penja del conte. L'aigua i la sanc arrastren cap al centre tots els elements de la banqueta.

Signe 13. Només es conserva la mitat d'este signe, que consistix en una rodela o chimalli blanca (sense cap divisa). Darrere es troben dos elements diferents: una chicoteta bandera (pantli) també blanca i un grup de quatre saetas en les puntes cap a avall i les plomes cap a dalt. La rodela pertany al conjunt d'elements que parlen del sacrifici.

Signe 14. Representa un cap, molt provablement decapitada, en ulls entreabiertos, nas molt prominent, boca semiabierta i un possible bezote. Inclouen dos llínees verticals, les quals poden estar indicant pintura facial o inclusivament que el cap està fet de pedra o d'algun material rugoso. Darrere del cap broten dos chorrada de sanc.

Signe 15. Astral de pedernal en un ull estelar en la punta del mànec. Este últim està decorat en una castanya cuádruple del com pender dos borles. Es tracta de l'astral que porta el deu Tepoztécatl, darrere de la qual s'aprecien a lo manco quatre chorrada de sanc.

Signe 19. Astral en el cap molt ample i arrematada per un ull estelar. De la mateixa manera que en els casos anteriors, posseïx un adorn de paper en quatre mossos i un festón al final. Darrere d'este signe hi ha tres chorrada de sanc i fum.

Biodiversitat

D'acort al Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat de la Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO) en el Parc Nacional El Tepozteco habiten més de 2,620 espècies de plantes i animals de les quals 97 es troben dins d'alguna categoria de risc de la Norma Oficial Mexicana NOM-059 i 85 són exòtiques.

Flora

En la seua flora es troben molts tipos de flors entre elles la flor Dalia que és una de les més destacades de la regió i també conta en més flors selvades com: la flor del camote, flor de maig, cerezo en flor entre unes atres. També conta en varis tipos de fongos alucinants.

Vore també

• Carnestoltes de Tepoztlán
• Quetzalcoatl
• Morelos
• Meztitla
• Tepoztlán