El colós
El colós (despuix del 1808), també denominat El jagant, El pànic i La tormenta,[1] és un quadro tradicionalment atribuït a Francisco de Goya en el que un home jaganta de tamany colossal s'empina despuix d'uns monts —que oculten els seus peus i cames fins a les cuixes—, ocupant el centre de l'image, rodejat de núvols i en els punys en alt. El terç inferior del llenç ho ocupa una ombrosa vall a on una multitut de gent i ganado es dispersa caóticament en totes direccions.
En 1812 el quadro (oli sobre llenç, 116 x 105 cm) va passar a ser propietat del fill de Goya, Javier Goya.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref> Posteriorment va pertànyer a Pedro Fernández Durán, qui va llegar la seua colecció al Museu del Prat, i allí es conserva des de 1931.
Atribució
[editar | editar còdic]
En juny de 2008 el Museu del Prat va emetre en roda de prensa un comunicat per part de Manuela Mena, cap de conservació de el XVIII i Goya del Museu del Prat, en el que afirmava que el quadro era «casi en tota seguritat» obra del pintor Asensio Juliá, amic i colaborador del mestre aragonés.[5] L'anàlisis[6] va concloure determinant, en giner de 2009, que el quadro és d'un discípul de Goya indeterminat, sense ser capaç d'assegurar que es tractara de Juliá.[7]
Nigel Glendinning va rebujar l'atribució del quadro a Asensio Juliá senyalant que els arguments que aportava Manuela Mena són «totalment subjectius» i que la presunta firma «A. J.» són traços dels dos primers dígits del número d'inventari 176 conegut per reproduccions fotogràfiques antigues, a on ademés poden vore's varis números, com el 18 a que aludiria la frase «Un jagant en el n.º dèu i huit» del quadro Un jagant, nom en el que va ser conegut El colós en l'inventari de les obres de Goya realisat en 1812 despuix de la mort de Josefa Bayeu, dòna del pintor.[2][3][8][9] Jesusa Vega, en 2012, va publicar un artícul titulat «El pánico és de Francisco de Goya» en el que mostra cóm el traç dels huit autógrafs de Goya es corresponen en el del Colós, rebujant aixina l'argument inicial pel que es va iniciar el procés de descatalogaació de l'autoria de Goya; i senyala que el restant dels esgrimits pel Prat han resultat inocuo, ya que tant els anàlisis del soport, pigments i aglutinants, com les tècniques artístiques, composició i temàtica corroboren l'autoria de Goya, aixina com la rodalia d'este quadro en les Pintures negres, entre atres aspectes.[4] Ya en 2009 Valeriano Boç va asseverar, despuix de conéixer el comunicat de Mena, que «l'informe no és concloent»[10] i posteriorment va demanar infructuosament celebrar un congrés d'experts internacionals per a aplegar a un consens, declarant, en juny de 2010, que «se li ha llevat l'autoria a Goya en unes proves dèbils i poc rellevants. S'ha mutilat el patrimoni sense arguments contundents».[11] Atres estudiosos, restauradores i exdirectores del Prat es varen mostrar contraris a la tesis de Mena.[12]
Per la seua banda, Manuela Mena va rebujar pronunciar-se taxativament en identificar les lletres A. J. com a firma d'Asensio Juliá, un dels principals arguments esgrimits per a atribuir El colós al pintor valencià.[13] En març de 2009, Nigel Glendinning i Jesusa Vega varen firmar un artícul en la revista científica Goya titulat «¿Un fracassat intent de descatalogar ,Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref> a on qüestionen la metodologia i els arguments de l'informe de Manuela Mena, i conclouen:[14][15]
Des de 2001 Juliet Bareau-Wilson i Manuela Mena havien posat en dubte l'autoria de Goya, postulant que El colós havia segut eixecutat pel fill del pintor, Javier Goya, a el hora que atribuïen La lechero de Bordeus a la fillola del pintor, Rosarito Weiss. No obstant, Nigel Glendinning en l'artícul «El problema de les atribucions des de l'Exposició Goya de 1900»[8] i el llavors director del Museu del Prat Fernando Checa, varen rebujar estes hipòtesis.[16][17][18] Nigel Glendinning va publicar ademés en 2004 l'artícul «El Colós de Goya i la poesia patriòtica del seu temps»,[19] establint la relació de l'idea del colós representada en este quadro per Goya en la lliteratura d'exaltació patriòtica a la que va ser molt sensible la població que va viure la guerra contra l'invasió napoleònica, en lo que rebujava una datació tardana de El colós, rebatent en este argument les tesis de Juliet Bareau-Wilson i Manuela Mena, que desvinculaven El colós de l'inventari de la testamentaría de Josefa Bayeu de 1812, a on apareixia un quadro en les mateixes mides que El colós titulat Un jagant, que l'investigador anglosaxó i la crítica tradicionalment havien identificat com el mateix quadro.
En juliol de 2009 les universitats espanyoles i numerosos experts en Goya varen firmar un manifest de respal a Nigel Glendinning i en defensa del método científic en l'estudi de l'Història de l'Art, recolzant l'autoria de Goya en El colós.[20][21]
En juliol de 2021, tretze anys en acabant de que Manuela Mena presentara la seua hipòtesis, el Museu del Prat va tornar l'autoria de El colós a Goya, despuix de la reorganisació de les sales dedicades a l'art de el XIX.[22]
Història del quadro
[editar | editar còdic]_cropped.jpg){kind=link}
El quadro va entrar a formar part de la colecció del Museu del Prat en 1931, procedent del llegat de Pedro Fernández Durán. La seua atribució documentada data de 1946 quan Francisco Javier Sánchez Cantón va publicar l'inventari de la testamentaría de Josefa Bayeu —la dòna de Goya—, fallida en 1812. En eixe inventari es descriu un quadro de «Un jagant» que es correspon en les mides de El colós, identificat en una X (Xavier Goya) i el número 18.[8]
Despuix va deure passar a mans de Miguel Fernández-Durán Fernández de Pinedo i Bizarrón, marqués de Perales, fallit en 1833 i besyayo de Pedro Fernández-Durán que ho va rebre en herència. Apareix documentat en la testamentaría protocolizada en 1877, corresponent a la mort de Francisca de Paula Bernaldo de Quirós, marquesa de Perales i Tolosa, mare de Pedro Fernández-Durán. En eixa data es descriu com «Una alegoria profètica de les desgràcies que varen ocórrer en la Guerra de l'Independència, original de Goya i medix 1,15 per 1,[0]3 el seu valor mil cinccentes pessetes».[8]
Recentment, les qüestions suscitades en relació en la pintura de El colós i l'absència d'este quadro en l'exposició celebrada en el Museu del Prat (Madrit) titulada «Goya en temps de guerra» han posat d'actualitat, entre atres coses, l'estampa del mateix tema, obra també de Francisco de Goya, que sí figurava en la mostra (núm. 28 del catàlec de dita exposició). La doctora Jesusa Vega en el seu artícul «La tècnica artística com a método de coneiximent, a propòsit de El coloso de Goya» (Revista Goya n.º 324), establix la relació en l'obra de Goya entre l'estampa coneguda com El jagant, de la que es conserva una segona prova d'estat en la Biblioteca Nacional de Madrit, i la pintura coneguda com El colós en estos térmens: «el jagant, va passar de la lluita / defensa, orgullós i empinat, a la melancolia, assentat, reflectint l'ànim de molts espanyols, un sentiment colectiu del que el seu creador participava».[23] Si per a la pintura es donen les dates entre 1808 —data del començ de la Guerra de l'Independència— i 1812 —data en l'apareix en el repartiment de bens entre Goya i el seu fill Javier—, per a l'estampa es dona una data posterior al final de la guerra, en relació en la tècnica i els materials amprats en l'estampació de la série de Els desastres de la guerra.
.jpg){kind=link}
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ L. Cirlot (dir.), Museu del Prat II, Col. «Museus del Món», Tom 7, Espasa, 2007, pág. 83. ISBN 978-84-674-3810-9
- ↑ 2,0 2,1 «El jagant del Prat que no va pintar Goya», El País, 27-06-2008. [Consulta: 29.06.2008].
- ↑ 3,0 3,1 «Nigel Glendinning: "Lo que està passant és greu i trist, el Prat admet coses sense suficient estudi"», ABC, 11-08-2008 [Consulta: 2.07.2008]
- ↑ 4,0 4,1 Jesusa Vega, «op. cit. és de Francisco de Goya», Arts i Lletres, suplement de Heralt d'Aragó, 19 de giner de 2012.
- ↑ «El Colós "casi segur" que no era de Goya». El País, 26-06-2008. [Consulta: 26.06.2008].
- ↑ Manuela Mena Marqués, seu-atribució-a-goya/ El Colós i la seua atribució a Goya, Museu Nacional del Prat, giner de 2009.
- ↑ «Artes y Letras és d'un "discípul de Goya"». El País, 26-01-2009. [Consulta: 26.01.2009].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Nigel Glendinning, «El problema de les atribucions des de l'Exposició Goya de 1900», Goya 1900, Madrit, Direcció general de Belles arts i Bens Culturals-Institut de Patrimoni Històric Espanyol, 2002, Catàlec ilustrat i estudi de l'exposició en el Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts I, pág. 29 i ss.
- ↑ Vore, ademés, en la pàgina 30 de l'artícul citat (Glendinning, 2002):En les fotografies antigues del quadro, aun cuando no es veja el número en tots els seus pèls i senyals, sí es pot entrevore el relleu del mateix i identificar-ho. En la meua opinió, es pot fer estudiant en detall les làmines publicades en dos llibres sobre Goya: Goya i la tradició democràtica de Francis Klingender, publicat en anglés en 1948, i Goya de Robert Delevoy, en edició anglesa en 1954. En els dos veig varis números, i el 18 em sembla prou clar.Glendinning, art. cit., 2002, pág. 30
- ↑ «Boç: "Si yo fora director del Prat, encara no descatalogaria La tormenta"», ABC, 28, giner de 2009.
- ↑ «Art baix sospita», El País, 19 de juny de 2010.
- ↑ «Quatre ex directors del Prat opinen sobre la polèmica de «El Colós», ABC, 2-7-2008. «El coloso unix als sabio contra la descatalogación», Públic.és, 28 de giner de 2009. «L'informe sobre El coloso seguix sense convéncer als especialistes» [1] archivat en Wayback Machine., Heralt d'Aragó, 28 de giner de 2009. «El Colós seguix en peu en Estats Units», ABC, 18-2-2009. «El Colós pot acabar tornant de l'exili, com el velázquez del Met», ABC.és, 17 de novembre de 2009.
- ↑ «Conclusió: goyesco sí, de Goya no», El País, 27-1-2009.
- ↑ «Els arguments a favor de descatalogar op. cit. escandalisen en els seus errors», ABC, 28-03-2009.
- ↑ «¿Torna El coloso als pinzells de Goya?», Heralt.és, 29 de març de 2009.
- ↑ «Museum rejects Goya claims», BBC News, 05-04-2001.
- ↑ «La dòna que li va llevar 'El Colós' a Francisco de Goya», adn.és, 28 de giner de 2009.
- ↑ «Nigel Glendinning: "El gigante i , són de Goya i m'enfada que ho neguen sense demostrar-ho"», ABC, 5-5-2002.
- ↑ Nigel Glendinning, «El Colós de Goya i la poesia patriòtica del seu temps» [2] archivat en Wayback Machine., en Díhuit: Hispanic Enlightenment vol. 27, n.º 1, Queen Mary, Universitat de Londres, 22-03-2004, págs. 47-58. ISSN 0163-0415 En llínea, accés a l'artícul complet, en el que rebuja la datació tardana del quadro. [consultat el 6-02-2009]
- ↑ «L'Universitat respala el paper de Glendinning en la polèmica del Colós», ABC. Consultat: 30-7-2009. «Institucions i historiadors se sumen al manifest de respal a Glendinning», ABC. Consultat: 30-7-2009.
- ↑ «Manifeste del Departament de Història de l'Art de l'Universitat Complutense de Madrit en defensa del método científic en homenage a Nigel Glendinning.». Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2021. Consultat el 30 de juliol de 2009.
- ↑ «El Prat torna l'autoria de 'El Colós' a Goya despuix de 13 anys de polèmica» (en és). ElDiario.és. Consultat el 2021-07-09.
- ↑ 23,0 23,1 Jesusa Vega, «La tècnica artística com a método de coneiximent, a propòsit de El pánico de Goya», en Goya: Revista d'art, n.º 324, 2008, págs. 229-244. ISSN 0017-2715 Dialnet 2714917.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «El coloso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.