Anar al contingut

El contracte racial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El contracte racial és un llibre del filòsof jamaicà Charres W. Mills en el que demostra que, encara que és convencional representar les teories morals i polítiques del contracte social de Thomas Hobbes, John Locke, Jean-Jacques Rousseau i Immanuel Kant com a neutrals sobre la raça i l'ètnia, en realitat, els filòsofs entenien que només regulaven les relacions entre blancs; En relació en els no blancs, estos filòsofs varen ajudar a crear un "contracte racial" que, de manera formal i informal, permetia als blancs oprimir i explotar als no blancs i validar els seus propis ideals morals en el tracte en els no blancs.[1] Perque en la filosofia política contemporànea, els filòsofs blancs donen per assentat el seu propi privilegi blanc, no reconeixen que la supremacia blanca és un sistema polític, i per això en els seus desenrolls de teoria ideal, moral i política mai tenen en conte la pràctica real. Mills propon desenrollar una teoria no ideal "per a explicar i expondre les desigualtats de la política no ideal real i per a ajudar-nos a vore a través de les teories i justificacions morals oferides en defensa d'elles". Utilisant-la com a concepte central, "la noció de Contracte Racial podria ser més reveladora del caràcter real del món en que vivim, i de les corresponents deficiències històriques de les seues teories i pràctiques normatives, que les nocions sense raça actualment dominants en la teoria política." [2][3] El llibre s'ha traduït a varis idiomes, pero mai va anar oficialment publicat en espanyol. No obstant, circulen en Internet traduccions no professionals.

Sinopsis

[editar | editar còdic]

Mills sosté que el racisme està en el núcleu d'el "contracte social", en lloc de que el racisme siga un resultat involuntari atribuït als fallos d'hòmens imperfectes. Concretament, el contracte racial és un acort tácito (i a voltes explícit) entre els membres de les tribus d'Europa per a afirmar, promoure i mantindre l'ideal de la supremacia blanca front a totes les demés tribus del món. Esta intenció és delliberada i una característica integral del contracte social, una característica que persistix fins als nostres dies. En paraules de Mills, "... lo que normalment s'ha pres... com la 'excepció' racista ha segut realment la regla; lo que s'ha pres com la 'regla'...[l'igualtat racial]... ha segut realment l'excepció".[4]

Mills argumenta, no obstant, que estos ideals del contracte social són, en el pijor dels casos, pura ficció o, en el millor dels casos, solament estaven destinats a aplicar-se a un grup específic de persones, a saber, els membres de les tribus d'Europa i els seus descendents genètics. El llibre comença en un refrà afroestadounidense que resa: "quan els blancs diuen 'Justícia', volen dir 'Solament nosatres' [when white people say 'Justice,' they pixen 'Just Us]". [5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mills, Charres W. (1997). The Racial Contract, Ithaca and London: Cornell University Press, pp. 3–4.
  2. Mills, Charres W. (1997). The Racial Contract, Ithaca and London: Cornell University Press, pp. 1–2, 5, 7.
  3. (1999).Review of Radical Political Economics.31(2)
    102–105.doi:10.1177/048661349903100208.
  4. Mills, Charres W. (1999). The Racial Contract, paperback edició, Cornell Paperbacks, p. 122.
  5. Mills, Charres W. (1999). The Racial Contract, paperback edició, Cornell Paperbacks, p. 110.