El senyor de les mosques

El senyor de les mosques (en inglés: Lord of the Flies) és la primera i més célebre novela de William Golding. Publicada en 1954, es considera un clàssic de la lliteratura anglesa. Va tindre a penes difusió en l'any de la seua publicació, mantenint un volum escàs de vendes. Anys més vesprada, va alcançar una gran fama en Anglaterra, considerant-se imprescindible la seua llectura en coleges i instituts. El títul aludix a la maldat humana, representada per Belcebú, deidad filistea i posteriorment també pertanyent a l'iconografia cristiana, que és conegut per este sobrenom de Senyor de les Mosques.

Argument

Durant una guerra, un avió en el que viagen uns estudiants britànics sofrix un accident a causa d'una forta tormenta, estrelant-se contra una illa deserta, en a on els únics supervivents són els chiquets passagers, els qui es veuen obligats a sobreviure sense cap adult puix l'únic adult era el pilot de l'avió, mort en l'accident. L'absència de normes i llímits fan que la llògica i la serenitat dels jóvens vagen desapareixent en deixar pas a la faceta més salvage del ser humà, provocant que l'utopia insular de Ralph, Piggy, Jack i els demés no vesprada en transformar-se en un caos governat per la locada, la lluita de poder i la mort.

Ralph i Piggy, dos dels chics majors, troben una caracola que fan sonar per a reunir al restant dels supervivents. Des d'eixe moment, la caracola serà utilisada com a símbol d'autoritat i dret a la paraula, ademés de ser amprada per a convocar a tots a una assamblea quan la situació ho requerixca. Ralph és elegit democràticament com a líder del grup, pese a que Jack, un atre dels chics més forts, desijava ser el cap. Per a acontentar-ho, Ralph ho deixa a càrrec del grup del cor, a els qui este bateja com "caçadors". El líder decidix que és necessari encendre una foguera, de manera que puguen generar una senyal constant de fum i aixina ser rescatats per algun navío que la veja. Per a encendre el fòc, utilisen les ulleres de Piggy aprofitant els rajos del sol. Des d'aquell moment, Ralph insistirà durant tota l'estadía en l'illa que abandonar la foguera seria renunciar a l'idea de ser rescatats i entregar-se a la vida com a salvages, raó per la qual es designen encarregats de vigilar que la foguera no s'apague en cap moment.

En el pas del temps, alguns dels chics mamprenen conductes violentes i irracionals. Jack és el primer d'ells que, al no haver segut elegit com a cap del grup, sent una rivalitat i odi cap a Ralph, gojant al mateix temps d'insultar a Piggy. Es queixa de l'importància que li donen a la foguera i a la caracola, mentres ell i el seu grup estan cada volta més obsessionats en l'idea de caçar un javalí, acció que, finalment, porten a terme.

Progressivament, la por es fa més palesa a mida que aumenten els rumors d'una béstia que habita en l'illa. Encara que cap dels chics majors creu que açò siga possible, l'idea els aterra igualment. Una nit en que els toca als mellizos Sam i Eric cuidar la foguera, estos veuen una criatura desconeguda i corren de por. Els demés decidixen anar a investigar armats en llances, deixant als "peques" al recapte de Piggy. El grup, liderat intermitentement per Ralph i Jack, recorre l'illa durant tot el dia. A mida que enfosquix i la rivalitat entre abdós aumenta, la majoria decidix retirar-se i tornar en els atres; solament Ralph, Jack i Roger apleguen a la montanya a on, entre penombra, conseguixen vore la béstia, moment en el que salen corrent despavoridos. Després, quan discutixen lo succeït, Ralph expressa que els caçadors són incapaços de lluitar contra "La Béstia", ya que, en el fondo, són només chiquets armats en pals. Jack s'enfurix pel comentari i convoca una assamblea. En dita reunió acusa a Ralph de no haver-se enfrontat a la béstia, ho denuncia per cridar als seus caçadors uns inútils i es queixa perque Ralph no sap caçar, només donar órdens. Animat per la situació, pregunta enèrgic quí creu que Ralph deuria deixar de ser el líder; no obstant, ningú alça la mà. Humiliat, abandona el grup. Més vesprada, els seus caçadors es reunixen en ell i atrapen un atre javalí, al com li tallen el cap i la deixen en una estaca com a ofrena a "La Béstia".

Simon, un chiquet tímit que, de tant en tant, ajuda a Ralph i a Piggy, catalogat de rar pels demés per sofrir desmais freqüents, decidix adinsar-se solament en el bosc, dirigint-se cap a un clar a on conseguix calmar els seus atacs. En el lloc, troba el cap de javalí clavada a l'estaca, la que es trobava en evident estat de descomposició, chorreante de sanc i coberta de mosques. Aterrorizado, Simon sofrix una alucinació en la que esta li parla i s'identifica com "El Senyor de les Mosques", mentres es burla d'ell i dels demés per creure que "La Béstia" és una criatura que es pot caçar, assegurant que la fera està en tots costats, qüestió que pot interpretar-se com una alusió a la maldat humana. En l'escena, es dona a entendre que Simon ya ho sabia des d'abans, ya que, durant una assamblea, va tractar d'expressar-li al grup que "La Béstia" eren ells mateixos, pero varen riure d'ell. Simon es desmaya i, en despertar, camina fins a la montanya, a on els chics havien vist a la que creïen era "La Béstia". Pero, en la llum del dia, Simon es percata de que només és el cadàver d'un paracaigudiste, el qual s'alça en el vent. A pesar d'estar exhaust, decidix anar a contar-li-ho a tots.

Mentrestant, Jack i el seu grup es presenten als demés en caraces i els cossos pintats com a salvages, els inviten a menjar del seu javalí i a que consideren unir-se a la seua tribu. De poc, casi tot el grup es va en ells i celebren una festa cantant i menjant; Ralph, Piggy i els mellizos són els últims en aplegar. Jack, a qui els demés criden "Cap", els pregunta quí formarà part de la seua tribu, lo que genera una discussió en Ralph que termina quan escomença a ploure. En aquell moment, tots comencen una frenètica dansa en la que simulen caçar a un javalí; a la mitat d'esta, Simon ix arrastrant-se del bosc, el grup, confòs per l'obscuritat de la nit, senyala a Simon com "La Béstia" i, en un espiral de càntics i locada, ho colpegen donant-li mort.

Al sendemà, la divisió del grup original era evident: Sam, Eric, Piggy i alguns “peques” són els únics que seguixen del costat de Ralph, els demés s'han unit a la tribu de Jack o s'han escampat pel restant de l'illa. Els primers se senten culpables, tractant de desentender o excusar-se per la mort de Simon i seguir alimentant la foguera, la qual és la seua última esperança; pel contrari, els de la tribu s'enganyen a sí mateixos dient que la criatura que varen atacar solament es tractava de "La Béstia" disfrassada. Durant eixa nit, el grup de Ralph és atacat pels atres, els qui els colpegen i furten les ulleres de Piggy per a encendre el seu propi fòc. Ralph és derrotat degut a que Eric li confon en un dels atacants i li deixa fòra de joc donant-li un rodillazo en els testículs.

Els chics, sense la possibilitat de capcionar un nou fòc i en Piggy incapaç de vore, decidixen anar a parlar en els atres i tractar de raonar en ells, aixina que travessen l'illa portant la caracola fins a un peñón que Jack i els demés ampren a modo de fort. Ralph discutix en Jack, qui pren a Sam i Eric com a presoners; Piggy, enujat, alça la caracola i es fa escoltar a pesar de les burles, tractant d'ocupar la raó pero, a la mitat del seu discurs, Roger deixa caure una gran pedra que colpeja a Piggy en el cap, provocant-li la mort i fent péntols la caracola. Després ataquen a Ralph en els seus llances, alcançant a fugir i amagar-se. Quan s'enfosquix, Ralph s'acosta al peñón i veu que Eric i Sam, pintats i en caraces, fan guàrdia fòra. Ells li diuen que els varen torturar i que té que fugir perque, al matí següent, planegen caçar-ho de la mateixa manera que un javalí.

Al sendemà, tal i com Eric i Sam varen dir, la tribu de chiquets pintats comença a perseguir a Ralph, mentres cremen el bosc al seu pas per a fer-ho eixir. Ralph, armat en una llança, pero agotat física i mentalment, troba un amagatall, sent descobert per un dels perseguidors. Ralph corre desesperat, escapant dels caçadors i del fòc que, poc a poc, consumix tota l'illa. Quan aplega a la plaja, es tira al sol i alça els braços, preparat per a demanar clemència, pero es troba en un oficial de la marina. Als pocs segons, apleguen els demés chics els qui observen a el home sorpresos i, de colp i repent, abandonen l'intenció de caçar a Ralph. L'oficial declara que va arribar atret pel fum, continuant en una série de preguntes a Ralph, qui s'identifica com a líder. Davant açò, Jack s'alvança pero, finalment, decidix no intervindre. Ralph li informa de les morts i explica que, al principi, estava tot be, tots en orde i units. Sense poder continuar, se li talla la veu i es tira a plorar per la mort dels seus amics i la pèrdua de l'inocència pròpia de la chiquea; els demés se li unixen sollozando. L'oficial els observa commogut; incómodo torna la vista cap al barco en el mar. En eixe moment, les cares expressives dels chiquets reflectixen la caiguda del seu chicotet món, en el que no hi havia conseqüència alguna per les seues accions.

Personages de la novela

• Ralph: Protagoniste principal de la novela i líder electe dels nàufrecs. A pesar de que és el líder, sempre li demana ajuda a Piggy. A l'inici sugerix fer una foguera per a fer una senyal i puguen rescatar-los, pero es descuida en el temps. Açò representa els efectes dèbils de la corrupció per a les accions bones. Ralph vol lo millor per a tots pero se li oblida en freqüència per lo que Piggy ho ajuda. És massa educat i usa la llògica inclús en els pijors moments, com quan s'enteren de la béstia. Ralph representa la democràcia, encara que finalment tot ix en contra seua i és casi assessinat per Jack fins que els rescata el general.
• Jack: Celós del poder de Ralph, vol que els demés facen lo que ell diu. És molt prim, ros, és molt arrogant, pessimiste i consentit. Si be en principi no és violent, les seues actituts van canviant, en expressar el seu desig per matar un porc i abandonar la foguera. Es podria afirmar que Jack representa la dictadura i l'irracionalitat. La seua ànsia de poder li du a exiliar-se del grup de Ralph i formar la seua pròpia tribu, en la que ell és el cap absolut i governa com un dictador. Es torna molt violent i usa l'argument de la força física per a atraure als chics a que s'unixquen al seu grup (com quan ordena a Roger que torture a Sam i a Eric). Tot termina quan Jack i els seus salvages es disponen a cremar l'illa per a matar a Ralph pero aplega un oficial de la marina en l'últim minut. Quan Ralph assegura que ell és el cap, Jack vacila per un instant pero reconeix a Ralph com el cap indirectament. Finalment ell plora en els demés en ser rescatat.

• Piggy: Formava part del grup de Ralph. És objecte de burla pel seu tamany i pes corporal. És molt gros, usa lents i patix asma. Mai se sap el seu verdader nom, pero a voltes li criden "capità de la grassa". Representa la veu de la raó. La seua identificació en la civilisació es mostra quan no descuida el seu aspecte a diferència dels demés i la seua negació a la béstia. A pesar de ser més inteligent que Jack i Ralph és discriminat i burlat pel seu gordura, el seu asma i les seues ulleres. Açò empijora quan Jack furta les ulleres de Piggy i ho deixa sense vore. Fa un últim esforç perque Jack i el seu grup són racionals i en l'intent és assessinat per Roger, qui li deixa caure una gran roca. En la seua mort i la destrucció de la Caracola, la racionalitat i civilisació desapareixen.
• Simón: Un atre chiquet del cor. És alguna cosa baixet, moreno, d'ulls grans i patix epilèpsia. És un chiquet molt amable. Goja l'illa i inclús troba un lloc a on estar en els animals i plantes. És molt tímit, pero com diria Piggy: sempre es pot contar en ell. És tildat de rar, pero troba respal en Ralph a qui considera el seu únic amic. És qui descobrix al Senyor de les Mosques, un cap de porc deixada pels caçadors, que ho amenaça durant una alucinació i li diu que la verdadera béstia no es pot caçar ni matar, donant a entendre que es referia a la maldat humana, cosa que Simón ya sabia i havia tractat de plantejar. Despuix, descobrix que la criatura que pensaven que era la béstia és un cadàver d'un paracaigudiste. Desesperat va a dir-li-ho als demés pero és confòs en la béstia i assessinat horriblement. A pesar de tot, es revela que ell sabia que moriria.
• Roger: De la mateixa manera que Simón i Jack, pertany al cor. Un chiquet molt calmat que no parla molt. És moreno, alt i en la mirada perduda. Si be al principi se sent trist i desesperat quan falla la primera foguera, al final termina convertint-se en la mà dreta de Jack i el seu segon al mando. Quan junt a Maurice destruïx el castell d'arena que tres dels "peques" (Johnny, Henry i Percival) estaven construint, al principi se sent tan culpable com Maurice, pero després es dona conte de que allí no hi ha adults que puguen bregar-li i que pot donar regna solta a la seua violència. Aixina ho fa quan, una volta inclós en el grup de Jack, s'abandona als seus instints animals i tortura a varis chiquets i inclús mata a Piggy esclafant-ho en una roca sense mostrar remordiments. No obstant, plora en els demés quan són rescatats. Representa el sadisme.

Vore també

• Experiment de Robber's Cave