El temps vençut per l'amor, la bellea i l'esperança
El temps vençut per l'amor, la bellea i l'esperança (també Alegoria del Temps i la Bellea) és un quadro del pintor Simon Vouet, realisat en 1627, que es troba en el Museu del Prat. El museu ho va adquirir en Londres en 1954.[1]
El tema
[editar | editar còdic]El titán Crono és personificado com l'inexorable Temps que tot ho devora, només en ocasions detingut o vençut per l'Amor, la Bellea i l'Esperança. L'alegoria és mostrada d'una forma alguna cosa còmica i jovial.[2]
Descripció de l'obra
[editar | editar còdic]El Temps, en la dalla de la mort i rellonge d'arena, és derribat per la Bellea i l'Esperança, a les que ajuden alguns amorcillos que ataquen al vell en el sol, de manera graciosa, mossegant i desplomant les seues ales. Una corona de flors identifica a l'Esperança, mentres que la Bellea, per a la que supostament Vouet va utilisar com a model a la seua esposa, Virginia dona Vezzo, li arranca alguns cabells.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pàgina web del museu». Consultat el 22 de setembre de 2015.
- ↑ VV. AA. (2010). Mitologia clàssica i iconografia cristiana, pág. 45, R. Areces. ISBN 978-84-8004-942-9.
- ↑ «artehistoria.jcyl.és». Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2015. Consultat el 22 de setembre de 2015.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «El tiempo vencido por el amor, la belleza y la esperanza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.