Anar al contingut

Elaphe quatuorlineata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:E quatuorlineata.jpg
Elaphe quatuorlineata (Elaphe quatuorlineata)


Elaphe quatuorlineata (Noms comuns: Culebra de quatre ralles, Culebra rata búlgara[1]) és un membre de la família Colubridae.[2] La Culebra de quatre ralles és una espècie de serp no venenosa i una de les més grans de les Colubridae.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

El nom comú de l'espècie es referix a les marques obscures del cos de les culebras adultes: quatre ralles negres que corren a lo llarc d'un cos marró groguenc. Els eixemplars jovenils, per contrast, tenen una série dorsal de taques marró obscur en punts obscurs alterns en els costats, tot en un fondo marró pàlit. Té unes llínees negres en el cantó de l'ull i la pancha és crema a blanc en marques més obscures.[4] Els adults poden conseguir una llongitut de 180 cm, rarament 200 cm.[5]

Distribució

[editar | editar còdic]

La culebra de quatre ralles es troba en Itàlia, a lo llarc de la costa occidental de la península balcànica, en la mitat occidental de Grècia i moltes de les illes gregues, Macedònia del Nort, Bulgària, la Eslovènia costera, la Croàcia costera, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Albània. El número de culebras i la densitat de les poblacions és desconeguda.

Hàbitat i comportament

[editar | editar còdic]

La serp preferix zones en un clima mediterràneu i sol ser trobada en els hàbitats que presenten vegetació, parets de pedra, boscs escassos, i edificis abandonats. En l'hivern, hibernan en caus abandonats de rosegadorés en grups de quatre a sèt. El seu comportament és generalment més tranquil que el d'atres culebras (rarament sisean) i són normalment actius de matí i al final de la vesprada. Són excelents escaladores, a sovint poden ser trobades en les parts superiors dels arbres.[6]

Una gran proporció de la dieta d'estos animals consta de mamífers menuts, com a conills, fardes, i rates. També s'alimenten de pardals, fardachos, tortugues i ous. Les femelles s'alimenten més a sovint de pardals que els machos.[7]

Reproducció

[editar | editar còdic]

L'época de apareamiento dura d'abril a maig. Les femelles tenen un periodo de gestació que dura aproximadament 2 mesos, els ous són posats en estiu. Paren al voltant de 6 i 18 ous i els incuban aproximadament 40 o 60 dies.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. . Consultat el 8 de decembre de 2015.
  2. Plantilla:NRDB species
  3. . Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 6 de giner de 2016.
  4. . Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 8 de decembre de 2015.
  5. . Ret Data Book of the Republic of Bulgària. Consultat el 8 de decembre de 2015.
  6. . Consultat el 8 de decembre de 2015.
  7. (2005).Copeia.2005(3)
    517–525.doi:10.1643/ch-04-350r1.