Electroósmosis
En química, electroósmosis, electroendósmosis o fluix electroosmótico (EOF) és el moviment d'un líquit induït per un potencial elèctric aplicat a través d'un material poroso, un tubo capilar, una membrana, un microcanal o qualsevol atre conducte de decorregut. Com les velocitats electro-osmóticas són independents del tamany del conducte, mentres la doble capa elèctrica elèctrica siga molt menor que l'escala de llongitut característica del canal, el fluix electroosmótico tindrà poc efecte. El fluix electroosmótico és més significatiu en canals menuts i és un component essencial en les tècniques de separació química, en particular la electroforesis capilar. El fluix electroosmótico pot produir-se en aigua natural sense filtrar, aixina com en solucions tamponadas.
Història
[editar | editar còdic]
El fluix electroosmótico va ser descrit per primera volta en 1807 per Ferdinand Friedrich Reuss (18 de febrer de 1778 (Tubinga, Alemània) - 14 d'abril de 1852 (Stuttgart, Alemània))[1] en una conferència inèdita davant la Societat Físic-Mèdica de Moscou;[Nota 1] Reuss va publicar per primera volta un informe sobre el fluix electroosmótico en 1809 en les Memòries de la Societat Imperial de Naturalistes de Moscou.[2][3] Va demostrar que es podia fer fluir l'aigua a través d'un tapó d'argila aplicant un voltage elèctric. L'argila està composta per partícules de sílice i atres minerals molt juntes, i l'aigua fluïx a través dels estrets espais entre estes partícules com ho faria a través d'un estret tubo de vidre. Qualsevol combinació d'un electrolito (un decorregut que conté ions dissolts) i un sòlit aïllant generaria un fluix electroosmótico, encara que en el cas de l'aigua/sílice l'efecte és especialment gran. Aixina i tot, les velocitats de fluix solen ser d'uns pocs milímetros per segon.
La electroósmosis va ser descoberta de forma independent en 1814 pel químic anglés Robert Porrett Jr. (1783-1868).[4][5]
Causes
[editar | editar còdic]El fluix electroosmótico està causat per la força de Coulomb induïda per un camp elèctric sobre la càrrega elèctrica mòvil neta en una solució. Ya que l'equilibri químic entre una superfície sòlida i una solució electrolítica conduïx normalment a que la interfase adquirixca una càrrega elèctrica neta fixa, en la regió pròxima a la interfase es forma una capa d'ions mòvils, coneguda com doble capa elèctrica o capa de Debye. Quan s'aplica un camp elèctric al decorregut (normalment a través d'electrodos colocats en les entrades i eixides), la càrrega neta de la doble capa elèctrica és induïda a moure's per la força de Coulomb resultant. El fluix resultant es denomina fluix electroosmótico.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Deutsche Biographie.
- ↑ Moskovskoe obshchestvo liubitelei prirody; prirody, {{{nom2}}} (1809). Mémoires de la Société impériale dones naturalistes de Moscou, Impr. de l'Université Imperiale.
- ↑ Angewandte Chemie International Edition.56(29)
- 8338–8340.ISSN 1433-7851.doi:10.1002/anie.201608536.Consultat el 2023-10-31.
- ↑ «The Annals of philosophy. v.8 (1816).» (en en). HathiTrust. Consultat el 2023-10-31.
- ↑
- 8339.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Electroósmosis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>