Els amos de la terra

Els amos de la terra és un llibre editat pel escritor i ensagiste David Vinyes. La primera edició d'este llibre va eixir en l'any 1958 i va ser realisada per Editorial Losada.

Sinopsis

Erro al crear miniatura:

David Vinyes, escritor del llibre Els amos de la terra.

En este llibre es relaten els successos de la Patagonia Rebel, a través de l'història del mediador enviat pel Govern radical per a solucionar el conflicte de manera pacífica abans de l'intervenció de l'eixèrcit.

En esta obra, varis personages estan clarament basats en persones reals. Per eixemple, el protagoniste, Vicente Vora -representa a Ismael Pedro Vinyes, pare de David i Ismael Vinyes, també intelectual marxiste-, qui és un advocat radical enviat per el Vell -en referència a Hipólito Yrigoyen- per a resoldre el conflicte que ocorre en Santa Creu. En un principi sembla donar solució a la folga en la firma d'un plec solicitat pels obrers -anàlec a lo ocorregut en l'estiu 1920-1921 en Santa Creu-. Allí coneix a Yuda Singer, una jove anarquiste russa, que és una image especular de l'esposa d'Ismael Pedro Vinyes -i mare de David Vinyes-, Esther Porter, aixina com alter ego del propi David Vinyes. Per la seua banda, el tinent coronel Héctor Benigno Varela és referenciado com el Comandant Baralt; l'advocat i periodiste José María Borrero com Carrero; mentres que el estanciero Brun està inspirat en Maurici Braun. El personage principal, Vora, primerament es manté ecuánime, derivant després cap a l'inacció, que es mantindrà al marge dels acontenyiments a mida que es compliquen per la repressió de l'Eixèrcit. Davant açò, la seua parella, Yuda li demostrarà que s'estan portant a terme fusilaments d'obrers, davant la qual decidix prendre una posició a favor de les víctimes.

Context de l'obra

És de destacar que si be existixen algunes referències prèvies en obres de menys difusió, com a Llac Argentí de Juan Goyanarte, esta novela és la primera referència en la lliteratura de gran difusió a les matances d'obrers patagónicos ocorregudes en Santa Creu al començament de la década de 1920.

Sobre David Vinyes, va publicar la seua primera novela en 1955, el mateix any que un alçament militar va derrocar a Juan Dumenge Perón. El títul de la mateixa era Va caure sobre el seu rostre, en la que aborda per primera volta la crítica a l'oligarquia porteña. La crítica va elogiar l'obra, declarant que en ella «Vinyes sembla obrir sériament (…) una nova brecha en la problemàtica sempre vigent de les essències de la realitat argentina»; no obstant, la dictadura autodenominada Revolució Libertadora va prohibir la seua publicació. Un any més vesprada va aparéixer Els anys desapiadats, a la que va seguir Un deu quotidià, noveles de clau autobiogràfica en les que evoca els anys del peronisme i els seus anys en el colege salesiano durant la Década Infame respectivament.

Els amos de la terra, és la quarta novela de Vinyes, publicada en 1958, i està centrada en la repressió dels obrers patagónicos a mans del Eixèrcit, de la que el seu pare va ser testic en el seu paper de juge mediador, Vinyes culmina este primer periodo de la seua obra. Este llibre se situa en una etapa prèvia de David Vinyes a la que incorporara instruments crítics del marxisme. El llibre es relaten els successos i la matança de la Patagonia Rebel durant el Govern radical d'Hipólito Yrigoyen en l'intervenció de l'eixèrcit, la matança i fusilaments en la Patagonia varen ser vists com una metàfora dels assessinats i fusilaments de José lleó Suárez ordenats per la dictadura Pedro Eugenio Aramburu. A raïl d'això el llibre va ser censurat per la dictadura antiperonista autodenomina Revolució Libertadora i la família Vinyes perseguida l'editorial va ser clausurada per la dictadura i els seus bens entregats a la cadena oficialista pertanyent al diari La Prensa de la família Gaínza Pau que respalaven la dictadura d'Aramburu. Despuix de la caiguda de la dictadura mesos despuix Losada va recuperar els bens de l'editorial, no obstant els Gaínza Pau es varen negar a tornar les modernes màquines d'impressió que tenia l'editorial utilisant les en canvi per a imprimir el seu diari.

Esta obra és concebuda per David Vinyes en part com un cuestionamiento a la conducta del seu pare, Ismael Pedro Vinyes, qui va anar el juge lletrat enviat com a mediador per Hipólito Yrigoyen, i qui va mantindre el restant de la seua vida una visió de la política nacional a través d'una llealtat casi cega a Hipólito Yrigoyen, a pesar de lo ocorregut en el sur. En paraules de David Vinyes:

A través del llibre vaig dient: no em vullc semblar al meu vell; m'assemble massa. En la novela sacse, sacse lo que tinc d'ell.