Elysium Planitia
Elysium Planitia, situada en els quadrànguls d'Elysium i Aeolis, és una àmplia planura que s'estén a abdós costats de l'equador de Mart, centrada en 3.0°N 154.7°E.[1] Es troba al sur de la província volcànica d'Elysium, la segona regió volcànica més gran del planeta, despuix de Tharsis. Elysium alberga volcans importants com Elysium Mons, Albor Tholus i Hecates Tholus. Un atre volcà més antic, l'Apollinaris Mons, està situat just al sur de la part oriental de Elysium Planitia.
Els cràters més grans de Elysium Planitia són Eddie, Lockyer i Tombaugh. La planicie també té valls fluvials, un dels quals, Athabasca Valls, és possiblement un dels més jóvens de Mart. En el costat norest hi ha una depressió allargada anomenada Orcus Patera, i esta i algunes de les planures orientals varen ser fotografiades durant el sobrevole del Mariner 4 en 1965.[2]
Una foto de 2005 d'una zona situada en Elysium Planitia a 5°N, 150°I, presa per la nau espacial Mars Express, mostra lo que pot ser gèl d'aigua cobert de cendres. S'estima que el volum de gèl és de 800 km per 900 km de tamany i 45 m de profunditat, similar en tamany i profunditat al mar del Nort.[3] La superfície de l'àrea està dividida en «plaques» com si fora gèl trencat surant en un llac. El número de cràters d'impacte mostra que les plaques són fins a un milló d'anys més velles que el material de la brecha, mostrant que l'àrea es solidificó de forma massa llenta com per a que el material fora lava basáltica.
La sonda InSight es troba en la regió des del 26 de novembre de 2018.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Elysium Planitia». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Science Center. Consultat el 7 de maig de 2018.
- ↑ «The Orcus Patera region on Mars». NASA. Consultat el 20 de decembre de 2015.
- ↑ Young, Kelly. 'Pack isse' suggests frozen siga on Mars, New Scientist. Recuperate le 30 de giner de 2007.
- ↑ «[1]». Consultat el 5 de maig de 2018 (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elysium Planitia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.