Emma-O

Emma-Ô (jp. 閻魔王), (chin.: Yanluo, 閻羅) és una deidad de la mitologia budista que, ademés de ser el que juja el karma dels difunts, és protector del Dharma del Buda.

Emma-Ô, en el seu orige, era part dels Dèu Reis dels Difunts (jp. 十王) o Jizô. Este concepte de dèu reis del món inferior, provenia del Taoisme, i va ser introduït en Japó, des de China, durant el periodo Heian (794-1185 d. C.), florint el seu cult durant el següent periodo Kamakura.

Per a entendre el treball d'estos dèu reis protectors del Budisme, tindríem que vore una miqueta de prop les Sis Esferes o Móns de l'Existència Condicionada.

Per als budistes, tots els sers naixen en sis esferes o estats de l'existència, que constituïx el cicle de la vida i la mort, a on estan atrapats naixent, morint i renaixent una i una atra volta per incontables eones, fins que puguen desapegar del desig i alcançar l'allumenament. Mentres eixe instant no siga una realitat, tots els sers que moren en les sis esferes de l'existència, en morir renaixen en esferes més propenques a l'allumenament, o més alluntades d'ella, depenent del seu karma, que són impressions dels actes que comporten a l'allumenament o que allunten d'ella. Els regnes o esferes de l'existència més baixos o alluntats de l'allumenament són cridats els Tres Camins que conduïxen a l'Error, i els més elevats o que s'acosten a l'ideal de l'Allumenament, són cridats els Tres Camins que conduïxen al Verdader Dharma.

Estes sis esferes són:

1. Jigoku-dô (地獄道) o Camí dels Sers Demoníacs. Caracterisat per la tortura i l'agressió.

2. Gaki-dô (餓鬼道) o Camí dels Espectres Famolencs. Sers en gran ànsia i fam.

3. Shikushô-dô (畜生道) o Camí dels Animals. Regne animal i dels sers orgànics,

4. Ashura-dô (阿修羅道) o Camí de les Semi-deidades. Com els sers humans, són mitat bons, mitat malvats. Estan en constant guerra.

5. Nin-dô (人道) o Camí dels Sers Humans. L'allumenament és possible per a ells, pero estan consumits pels seus desijos.

6. Tingues-dô (天道) o Camí de les Deidades Celestials. Molts d'estos sers viuen en el benestar, la delectació i l'esplendor, pero sent una esfera d'existència condicionada, pertanyen també al regne del sofriment: els seus poders i possibilitats els ceguen al sofriment i els omplin d'orgull fins que envellix i mor per a renàixer novament. Com el seu plaure és major, aixina també ho és la seua misèria.

Ara be, segons les ensenyances, tot ser que tinga molt bon karma, va a l'esfera de les Deidades Celestials i el que tinga un karma evidentment negatiu aniran a parar a l'Esfera d'existència dels Sers Demoníacs. Pero, aquells que el seu karma resulta confús, despuix de la seua mort deuen passar per successius juïns dirigits pels Dèu Reis, en els que els seus actes mentres vivien són determinats i classificats. El Bodhisattva Jizo (sk. Bodhisattva Ksitigarbha) defén a tots els processats davant dels Dèu Reis i treballa per a mitigar el seu karma i fer-ho més favorable.

Els noms d'estos Dèu Reis i les dates en les que realisen els juïns són els següents:

1. Jinkô-Ô (jp. 秦広王) realisa el primer juí als 7 dies despuix del funeral.

2. Shokô-Ô (jp. 初江王) realisa el segon juí als 14 dies.

3. Sôtei-Ô (jp. 宋帝王) als 21 dies.

4. Gokan-Ô (jp. 五官王) als 28 dies.

5. Emma-Ô (jp. 閻魔王) als 35 dies.

6. Henjô-Ô (jp. 変成王) als 42 dies.

7. Taizan-Ô (jp. 泰山王) als 49 dies.

8. Byôdô-Ô (jp. 平等王) als 100 dies.

9. Toshi-Ô (jp. 都市王) a l'any.

10. Gotôtenrin-Ô (jp. 五道転輪王) als dos anys.

Assistint als Dèu Reis estan els Koshôjin (jp. 倶生神), dos deidades que duen un complet historial de les nostres vides: la deidad Shimei-tingues (jp. 同名天) du el historial dels nostres bons actes, mentres que la deidad Shisei-tingues (jp. 同生天) ho fa dels nostres errors. Els seus anals kármicos són presentats a Emma-Ô per al quint juí.

Emma-Ô és considerat el Rei dels Dèu Reis, el més gran, i està equiparat en la Deidad hindú Yamarâjâ.

Vore també

• Enma
• Meng Po
• Iama