Empréstito

Archiu:Empréstito forzoso, de Ortego.jpg

«Empréstito forçós»

Un empréstito és una forma de captar diners del públic per part de les entitats de crèdit, que emeten en este cas un conjunt de valors en série que la gent pot comprar. A canvi, l'entitat es compromet a tornar els diners en el determini i en els interessos pactats. S'assembla a un depòsit a determini fix, pero la diferència residix que en un empréstito el deute que assumix l'entitat està representada per un valor la propietat del qual pot ser transmesa lliurement, a saber, que es pot comprar o vendre. Estos valors es diuen títuls de renda fixa, perque els qui els posseïxen reben uns interessos fixats de bestreta, a diferència de lo que ocorre en la renda variable.

No solament les entitats de crèdit emeten renda fixa, sino també atres empreses tals com a companyies elèctriques, d'autopistes o de telecomunicacions. L'Estat a través del Tesor Públic també emet empréstitos que crida Deute Públic.

Empréstito a un Estat o govern

Segons l'autor Adolfo Arrioja Viscaí, es diu empréstito al crèdit o financiamiento otorgats a un govern per un Estat estranger, per organismes internacionals de crèdit (Fondo Monetari Internacional, Banc Interamericano de Desenroll, Eximbank, Banc Mundial, etc.), per institucions privades de crèdit estrangeres o per institucions nacionals de crèdit per a la satisfacció de determinades necessitats presupuestales, que generen per al govern receptor, l'obligació a un cert determini, de restituir-los adicionados en una sobreprima per concepte d'interessos i el conjunt dels quals, aünat a atres disposicions creditícies (emissió d'abonaments, moratòria i indemnisacions diferides per expropiació i nacionalisacions), forma el deute públic d'un país.

Els empréstitos poden negociar-se a curt, mijà o llarc determini; d'acort fonamentalment en la capacitat de pagament del receptor i en els seus requeriments monetaris.

Poden revestir la forma de "préstams lliures" o de "préstams nugats", segons es condicione o no pel otorgante, la seua aplicació a programes específics de govern. Aixina, per eixemple, els crèdits que conferix el Banc Interamericano de Desenroll "organisme d'ajuda econòmica internacional als països del Continent Americà" són generalment "nugats", en virtut de que la seua aprovació i desembós estan vinculats a la planeación i eixecució d'obres públiques perfectament identificades, v. gr., la constitució d'un sistema de rec per al foment de l'agricultura en una regió territorialmente delimitada. Pel contrari, els empréstitos provinents del Fondo Monetari Internacional, com generalment obedixen a propòsits de reconstrucció econòmica global, solen revestir el caràcter de "crèdits lliures", sobre que la seua aplicació no està condicionada, si be les "cartes d'intenció" conforme a les quals dit organisme treballa, apleguen a impondre a les nacions receptores fortes restriccions en matèria de taxes anuals d'inflació, increments salarials, reducció del circulant monetari i atres més que seria llarc enumerar ací.

Tipos de empréstitos

Empréstitos assegurats

Un préstam garantisat és una forma de deute en la que el prestatari pignora algun actiu (per eixemple, un coche, una casa) com garantia.

Un préstam hipotecari és un tipo de préstam molt comú, utilisat per molts particulars per a adquirir una propietat residencial o comercial. El prestamiste, que sol ser una institució financera, rep una garantia (un dret de retenció sobre el títul de propietat) fins que l'hipoteca s'haja pagat en la seua totalitat. En el cas dels préstams hipotecaris, si el prestatari incomplix el pagament del préstam, el banc tindria el dret llegal de recuperar la casa i vendre-la, per a recuperar les sumes que se li adeuten.

De la mateixa manera, un préstam per a comprar un coche pot estar garantisat pel coche. La duració del préstam és molt més curta, i sol correspondre a la vida útil del coche. Existixen dos tipos de préstams per a automòvils: directes i indirectes. En un préstam directe, el banc presta els diners directament al consumidor. En un préstam indirecte, un concessionari (o una empresa vinculada) actua com a intermediari entre el banc o l'entitat financera i el consumidor.

Atres formes de préstams garantisats són els préstams contra valors, com a accions, fondos d'inversió, abonaments, etc. Este instrument concret concedix als clients una llínea de crèdit basada en la calitat dels valors pignorados. Els préstams sobre or es concedixen als clients despuix d'evaluar la cantitat i calitat de l'or dels objectes pignorados. Les empreses també poden obtindre préstams garantisats pignorando els actius de l'empresa, inclosa la pròpia empresa. Els tipos d'interés dels préstams en garantia solen ser més baixos que els de els préstams sense garantia. Normalment, l'entitat creditícia ampra a persones (en nòmina o per contracte) per a evaluar la calitat de la garantia pignorada abans de sancionar el préstam.

Empréstitos sense garantia

Els préstams sense garantia són préstams monetaris que no estan garantisats en els actius del prestatari. Les entitats financeres poden oferir-los baix diferents formes o paquets comercials:

• Targetes de crèdit
• Préstams personals
• Descoberts bancaris
• Llínees de crèdit
• Abonaments d'empresa (en o sense garantia)
• Préstams entre particulars

Els tipos d'interés aplicables a estes diferents modalitats poden variar en funció del prestamiste i del prestatari. Poden estar o no regulats per llei. En el Regne Unit, quan s'apliquen a particulars, poden estar regulats per la Consumer Credit Act 1974 (Llei de Crèdit al Consum de 1974).

Els tipos d'interés dels préstams sense garantia són casi sempre més alts que els de els préstams en garantia perque les opcions de recurs del prestamiste contra el prestatari en cas d'impagament són molt llimitades, lo que supon un risc major per al prestamiste que en el cas d'un préstam en garantia. Un prestamiste no garantisat deu demandar al prestatari, obtindre una sentència monetària per incompliment de contracte i, a continuació, perseguir l'eixecució de la sentència contra els actius lliures de càrregues del prestatari (és dir, els que encara no estan pignorados als prestamistes garantisats). En els procediments d'insolvència, els prestamistes garantisats tenen tradicionalment prioritat sobre els prestamistes no garantisats quan un tribunal dividix els actius del prestatari. Aixina, un tipo d'interés més alt reflectix el risc adicional de que, en cas d'insolvència, el deute puga ser incobrable.

Empréstitos a la vista

Els préstams a la vista són préstams a curt determini que no solen tindre dates fixes de reembós. En el seu lloc, els préstams a la vista tenen un tipo d'interés variable, que varia en funció del tipo d'interés preferencial o atres condicions contractuals definides. L'entitat prestamista pugues "exigir" el reembós dels préstams a la vista en qualsevol moment. Els préstams a la vista poden ser no garantisats o garantisats.

Empréstito subvencionat

Un préstam subvencionat és un préstam en el que l'interés es reduïx per mig d'una subvenció explícita o amagada. Per eixemple, en el context dels préstams universitaris en Estats Units, es referix a un préstam en el que no es reporten interessos mentres l'estudiant seguixca matriculat.

Empréstito concesional

Un préstam en condicions favorables, a voltes denominat "préstam bla", es concedix en condicions substancialment més generoses que els préstams del mercat, ya siga per mig de tipos d'interés inferiors als del mercat, periodos de gràcia o una combinació d'abdós. Estos préstams poden ser concedits per governs estrangers a països en vies de desenroll o poden oferir-se als empleats de les institucions creditícies com a benefici per als empleats (a voltes denominat prebenda).

Vore també

• Préstam

Bibliografia

• Dret Fiscal, Adolfo Arrioja Viscaí, Editorial Themis, Número d'Edició: 17, 2003, págs. 85-86.