Encharcamiento
Es denomina encharcamiento a un comportament molt conspicuo de les palometas, encara que també es manifesta en atres animals, principalment insectes; per mig del qual busquen determinades substàncies humides tals com a material vegetal en descomposició, fanc i carronya i beuen el decorregut d'ells. Quan les condicions són propícies les palometes i atres insectes formen grups sobre el sol humit, femta o carronya.[1] Dels decorreguts extrauen nutrients tals com salés i aminoàcits que juguen diversos rols en la fisiologia, etologia i ecologia d'estos insectes.[2][3] S'ha observat este comportament també en alguns atres insectes, en especial bota fulls, per eixemple el bota fulls de la papa, Empoasca fabae.[4]
Els membres de Lepidoptera (palometes i arnes) tenen diverses estratègies per a incorporar nutrients líquits. Per lo general el encharcamiento es realisa sobre sol humit. Pero fins a la suor en la pell de les persones pot resultar atractiu a palometes d'espècies de Halpe.[5][6] Atres fonts de nutrients comuns són sanc i lagrimas. És de notar que este comportament no es llimita a Lepidoptera, i per eixemple, les vàries espècies d'abelles comunament denominades abelles de la suor són atretes per diversos tipos de suors i llàgrimes, inclosos les dels humans i un comportament similar ha segut observat en algunes atres espècies d'abelles.[7][8]
En moltes espècies el comportament de encharcamiento és solament realisat pels machos, i la presència d'un grup de palometes en el sol és per eixemple para Battus philenor un estímul per a unir-se al grup que presumiblement està encharcando.[1]
En el sol
[editar | editar còdic]
En la zona tropical de l'Índia este fenomen per lo general s'observa en la temporada posterior als monzonés. Els grups solen incloure vàries espècies, comunament membres de les famílies Papilionidae i Pieridae.[9]
Sembla que els mascles es beneficien de l'ingesta de sodi que obtenen per mig de la pràctica del encharcamiento en un aument de la taxa d'èxit en la reproducció. A sovint el sodi i aminoàcits que arreplega és transferit a la femella en l'espermatóforo durant la fecundació com un present nupcial. Estos nutrients també milloren les taxes de sobrevida dels ous.[10][11][12]
Mentres encharcan, moltes palometes i arnes bombegen decorregut a través del seu tracto digestiu i excretan decorregut per l'ano. Algunes espècies, com per eixemple el mascle de la Notodontidae Gluphisia septentrionis, lliberen chorrada per l'ano a intervals de 3 segons. Una massa de decorregut equivalent a 600 voltes la massa corporal pot circular pels machos, els quals posseïxen un ileum (intestí) molt més llarc que les femelles que no exhibixen este comportament.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Sculley, C.E. & Boggs, C.L. (1996): Mating systems and sexual division of foraging effort affect puddling behaviour by butterflies. Ecological Entomology 21(2): 193-197. PDF fulltext
- Archivat el 18 de octubre de 2012 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Boggs, CL & LA Jackson (1991) Mud puddling by butterflies is not a simple matter Ecological Entomology 16(1):123-127 doi:10.1111/j.1365-2311.1991.tb00199.x PDF fulltext
- Archivat el 21 de octubre de 2012 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Beck, J.; Mühlenberg, E. & Fiedler, K. (1999): Mud-puddling behavior in tropical butterflies: In search of proteins or minerals? Oecologia 119(1): 140–148. doi:10.1007/s004420050770 (HTML abstract) PDF fulltext
- ↑ Adler, P.H. (1982): Nocturnal occurrences of leafhoppers (Homoptera: Cicadellidae) at soil. Journal of the Kansas Entomological Society 55(1): 73–74. HTML abstract [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Collenette, C.L. (1934): On the sexes of some South American moths attracted to light, human perspiration and damp sand. Entomologist 102: 769-791.Plantilla:Verify source-- Volume 67 pp.81-87
- ↑ Hamer, K.C.; Hill, J.K.; Benedick, S.; Mustaffa, N.; Chey, V.K. & Maryati, M. (2006): Diversity and ecology of carrion- and fruit-feeding butterflies in Bornean rain forest. Journal of Tropical Ecology 22(1): 25–33. doi:10.1017/S0266467405002750 (HTML abstract)
- ↑ Charles Leonard Hogue (1993). Latin American Insects and Entomology, University of Califòrnia Press, pp. 457–. ISBN 978-0-520-07849-9.
- ↑ Brian Morris (2004). Insects and Human Life, Berg, pp. 280–. ISBN 978-1-84520-075-6.
- ↑ Sreekumar, P.G. & Balakrishnan, M. (2001): Habitat and altitude preferences of butterflies in Aralam Wildlife Sanctuary, Kerala. Tropical Ecology 42(2): 277-281. PDF fulltext
- ↑ Pivnik, K. & McNeil, J.N. (1987): Puddling in butterflies: sodium affects reproductive success in Thymelicus lineola. Physiological Entomology 12(4): 461–472.
- ↑ * Medley S.R. & Eisner, T. (1996): Sodium: a male nuptial gift to its offspring. PNAS 93(2): 809–813. PDF fulltext
- ↑ Molleman, F.; Zwaan, B.J. & Brakefield, P.M. (2004): The effect of male sodium diet and mating history on female reproduction in the puddling squinting bush brown Bicyclus anynana (Lepidoptera). Behavioral Ecology and Sociobiology 56(4): 404–411. doi:10.1007/s00265-004-0789-2 (HTML abstract)
- ↑ Scott R. Smedley in Resh, V. H. & R. T. Cardé (Editors) 2003. Encyclopedia of Insects. Academic Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encharcamiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.