Enclavaments bananero en Hondures
Els Enclavaments bananero varen ser una série de concessions en Hondures cap a empreses bananero nortamericanes que varen existir a partir de finals de el XIX, sent les principals beneficiades l'United Fruit company, Standard Fruit Company, i la Cuyamel Fruit company. Dites companyies varen controlar grans extensions de terra per al seu cultiu, varen controlar poblats, i varen invertir en infraestructura en els seus respectius territoris, els quals funcionaven com a governs paralels en sol hondureny.[1]
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]A finals de el XIX Hondures experimentaria una série de canvis polítics, jurídics, socials, i econòmics durant la cridada Reforma lliberal impulsada pel Dr. Marco Aurelio Soto. Dita reforma permetia l'inversió del capital estranger sent de les primeres companyies en el país la minera Rosario mining Company la qual va invertir molt en infraestructura en el poblat de Sant Juancito en el departament de Francisco Morazán, este cas seria un antecedent de lo que faran les bananero en Hondures en anys per vindre. Les empreses bananero miraven al Carib com una regió potencial per als seus interessos ho faria que estes s'acostaren als governs dels països de les Antilles, Centroamérica, i Colòmbia.
1899-1940
[editar | editar còdic]
Durant els primers anys els enclavaments escomençarien llentament a expandir-se per la costa nort del país, adquirint grans extensions de terres de cultiu i tenint concessions en els ports de les ciutats costeres d'Hondures. És durant esta primerenca etapa que l'escritor nortamericà O. Henry qui en eixe llavors estava assentat en la Ciutat de Trujillo voria dita situació en Hondures en la qual el govern estava donant les companyies lo que inspire a escriure la seua novela titulada Cabbage and Kings, a on va falcar el terme "República Bananero".[2][3]
És ben sabut que les companyies varen recolzar a govern a fins als seus interessos el millor eixemple d'això va ser els mandats del president Manuel Bonilla qui tornada al poder per mig d'un colp d'Estat en recolzats de mercenaris nortamericans com el senyor Llig Christmas que a la seua volta varen ser recolzats per la United fruit. En el pas dels anys les concessions escomençarien a invertir en infraestructura com a vies ferroviàries, carreteres, ports, cablejat de telégraf, telefonia etc. Tot per a maximizar la seua producció del banano i atres frutes tropicals. Esta inversió d'infraestructura va resultar en l'importació de l'arquitectura nortamericana, més en concret en aquella del sur profunt. Ademés de dita infraestructura també es va invertir en la construcció d'hospitals, escoles, centres recreatius, edificis administratius, zones residencials etc.[4]
Encara que en paper sonava be en la pràctica la majoria de la població hondurenya no podia accedir a tots els servicis i infraestructura que creaven les companyies. Açò és perque els enclavaments funcionaven com un govern paralel en les seues pròpies jurisdiccions i reglament, alguns historiadors senyalen que hi havia una clara segreagación racial i social en dites concessions acondicionada pel context de l'época. Un eixemple seria com els empleats en posicions administratives que en la seua majoria eren nortamericans blancs, podien gojar dels clubs socials i vivien en àrees residencials que emulaven els veïnats nortamericans mentres que els treballadors que realisaven els treballs pesats eren en la seua majoria hondurenys mestizos molts d'ascendència indígena i africana no podien moure's lliurement pels enclavaments sense autorisació de la companyia ademés de viure en zones residencials més senzilles en cases més modestes i barraques.[4]
La dictadura de Tiburcio Carías Andino va ajudar enormement l'expansió de les concessions puix este va aplegar al poder en 1933 com un aliat de les bananero i el seu periodo dictatorial a partir de 1937 solament va deixar que s'incrementara el poder d'estes en sol hondureny. Per a això es va deure expulsar forçosament a mils de llauradors i peixcadors assentats en llogarets de la costa nort, per a l'obtenció de terra de cultiu. Sent el cas més famós la matança de Sant Joan de Tela, a on un poblat Garífuna va ser borrat per a donar-li eixes terres a les companyies.[5]
Els Enclavaments bananero d'Hondures varen jugar un paper rellevant durant la Segona Guerra Mundial, encara que de manera indirecta, especialment en térmens del seu impacte econòmic, polític i social en el país. Degut a que el banano era un aliment bàsic i una font important de calories, les plantacions en Hondures es varen convertir en un actiu estratègic per als països involucrats en la guerra, especialment para Estats Units ademés que varis bucs hondurenys al servici d'estes companyies ayudarian al transport de matèries primeres sent molts d'estos atacats per submarins alemans.
1950-1970
[editar | editar còdic]
Per als anys 50 els enclavaments es vorien en una situació complicada. Cada volta més els sindicats de treballadors que varen ser reprimits durant dictadura de Carias Andino escomençaven a prendre més força. Els moviments obrers varen desembocar en la Folga del 54, la qual inicie en maig d'eixe mateix any i es va estendre per tota la costa nort i després al restant del país. Dita folga va ser tan gran que paralise la producció bananero en el país, lo que va obligar al govern de Juan Manuel Gálvez a poder atendre les demandes dels manifestants. Va ser aixina com es va crear el còdic del treball d'Hondures, el segur social, millores en les condicions laborals, aument en el salari, i protecció dels treballadors davant accidents laborals.
Açò va fer vore les bananero que evidentment ya no tenien el mateix poder que tenien fins a fa no moltes décades, puix ara devien sometre's a certs reglaments. No obstant, això no va fer que pergueren el seu poder i influència en el govern d'Hondures, el qual si ben ara estava més llimitat seguia sent un grup de cabildeo important en Hondures. En esta época va ser quan es varen canviar les locomotores de vapor per les diésel per a millorar la producció bananero. No obstant vindrien reformes agràries que farien que els entre els 60 i 70 que accelerarien el procés de desaparició dels mateixos. En 1975, la United Fruit Company va canviar de nom a Chiquita Brands International, un procés que reflectia un canvi en el seu enfocament cap a la diversificació de mercats i la modificació del seu model de negocis.
1980-1990
[editar | editar còdic]Els enclavaments bananero tradicionals com tal ya no existien en la mateixa forma que operaven en els anys 30. El decliu de les grans plantacions de banano i les zones de ciutats, i poblats baix control estranger va marcar la decadència d'este sistema d'enclavaments. L'arribada d'atres empreses competidores en sol hondureny, aixina com la nacionalisació parcial de molta de la seua infraestructura va significar un abans i un despuix. No obstant, l'indústria del banano va seguir sent rellevant per a l'economia d'Hondures, pero baix un model diferent i en menys influència de les grans empreses estrangeres. Durant els 80 el model d'enclavament tancat que havia predominat en les primeres décades (en el qual les empreses bananero estrangeres controlaven tota la producció, les terres, les vivendes i els servicis) va començar a desintegrar-se per a finalment desaparéixer en els anys 90.
Fi dels enclavaments
[editar | editar còdic]El restant de la década dels anys 90 va significar la caiguda absoluta dels enclavaments bananero en vist que es trobaven en un món i un Hondures diferent al que hi havia a principis de sigle. Este procés de desaparició dels enclavaments bananero va ocórrer de manera gradual, pero com es va mencionar anteriorment es va intensificar en les décades de 1960 i 1970 per diversos factors. En els 90 l'indústria bananero d'Hondures ya havia experimentat importants transformacions, pero per a inicis de la década encara quedaven els uns d'últims vestigis del model d'enclavament tradicional en algunes regions del país. Durant eixa década, el model d'enclavaments bananero ya estava en la seua fase terminal que finalment terminaria en dissoldre's absolutament a mitan de la década sent l'últim reducte en Tela.
Llegat
[editar | editar còdic]El llegat dels enclavaments és encara un tema de debat en Hondures, hi ha els qui consideren als enclavaments com un eixemple de progrés i modernitat en el país. Molts defenen esta postura baix els arguments que gràcies a estes concessions varen aplegar tecnologies de punta de la seua época que d'una atra manera no hagueren aplegat al país, que les ciutats que varen controlar possiblement mai hagueren tingut un pla urbanístic modern com el que varen implementar entre els anys 20 i 30. Ademés de promoure el capitalisme en el país d'una manera més eficient.
No obstant uns atres apunten que les bananero solament varen dur un "espillisme" de progrés puix anteriorment es va mencionar que l'infraestructura moderna i demés servicis que duyen no era servil a tots els que vixqueren dins de l'enclavament, sino que solament uns pocs podien ser beneficiats d'ells ademés que moltes vies ferroviàries o carreteres solament servien als interessos corporatius i no a l'estat Hondureny totalment sense mencionar la clara segregació que es vivia en ells. Ademés molts mencionen que el model d'enclavaments va ser una forma de neocolonialisme i un eixemple del imperialisme nortamericà en Amèrica Llatina puix és ben sabut que Estats Units també va protegir els interessos i seguritat de dites empreses.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Revista Logos, Ciència & Tecnologia.12(2)ISSN 2145-549X.doi:10.22335/rlct.v12i2.1137.Consultat el 2025-01-31.
- ↑ LA ECONOMÍA EN RED I SU IMPACTO EN EL CONSUMO DE MÚSICA, Dykinson, pp. 227–274.
- ↑ Revista d'Història d'Amèrica.(164)
- 195–228.ISSN 2663-371X.doi:10.35424/rha.164.2023.1218.Consultat el 2025-01-31.
- ↑ 4,0 4,1 Revista d'Història.(78)
- 95–118.ISSN 2215-4744.doi:10.15359/rh.78.5.Consultat el 2025-01-31.
- ↑ Perspectives.(25)
- 1–17.ISSN 2215-4728.doi:10.15359/rp.25.4.Consultat el 2025-01-31.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enclaves bananeros en Honduras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.