EncroChat
EncroChat va ser una ret de comunicacions i un proveïdor de servici presuntament utilisat per membres de grups criminals per a planejar activitats delictives. En juny i juliol de 2020 la policia es va infiltrar en la ret EncroChat durant una investigació que va comprendre tot Europa.[1] Una font no identificada associada en EncroChat va dir que la companyia cessaria les seues operacions per l'operació policial.[2]
Trasfondo
[editar | editar còdic]El servici EncroChat estava disponible per a dispositius Android que tingueren les seues funcions de GPS, cambra i micròfon inutilisats.[3] En juliol de 2020 es va reportar que els dispositius costaven 1.000€ cada u, després 1.500€ per un contracte de sis mesos per a pertànyer al servici.[4][5] El mateix més, el servici tenia 10.000 usuaris solament en el Regne Unit.[1]
Segons es va reportar, els dispositius utilisaven hardware de teléfon BQ Aquaris X2, i eixecutaven paralelament dos instàncies del sistema operatiu: un d'inocent per a vista pública, i un atre en característiques d'intimitat habilitades. EncroChat contenia una aplicació de mensageria especial la qual enviava els mensages a través d'un servidor central. Una característica de "botó de pànic" estava disponible, a on un PIN segur introduït en el dispositiu a través de la pantalla de desbloquege borraria totes les senyes del teléfon.[6] El proveïdor de la SIM de EncroChat era la companyia de telecomunicacions holandesa KPN.[7]
El sistema de mensageria encriptada va ser descobert per la Gendarmería Nacional francesa en 2017, junt en els teléfons relacionats en portar a terme operacions contra grups de crim organisat.[8] En decembre de 2018 es va informar que l'assessí a sòu que va matar a Paul Massey i John Kinsella havia utilisat un teléfon EncroChat[9][10]
Infiltració
[editar | editar còdic]L'Agència Nacional de Delictes de Gran Bretanya (NCA) va escomençar a treballar en intentar infiltrar-se en la ret en 2016; més vesprada la Gendarmería Nacional Francesa va unir esforços en 2017.[11] L'investigació es va accelerar a principis de 2019 despuix de rebre finançació de la UE, i es va formar un Equip d'Investigació Conjunt (JIT) entre autoritats franceses i la policia holandesa en abril de 2020.[4] L'inteligència i perícia tècnica de la NCA va permetre a la Gendarmería Nacional i a la policia holandesa accedir a mensages en posar «un dispositiu tècnic en lloc» en els servidors de EncroChat en França.[12][13][1] Estes senyes varen ser distribuïdes per Europol i la NCA va construir tecnologia d'anàlisis de senyes para automàticament «identificar i localisar infractors en analisar millons de mensages i centenars de mils d'imàgens».[14][6]
Els investigadors varen trobar una manera d'instalar malware en els teléfons, la qual cosa els va permetre llegir mensages ans que foren enviats i registrar les contrasenyes de pantalla. EncroChat ha estimat que al voltant del cinquanta per cent dels dispositius en Europa varen ser afectats. En maig de 2020 la característica de borrat va ser inutilisada a distància per agents de la llei en alguns dispositius. La companyia inicialment va intentar espentar una actualisació en resposta a lo que es pensava inicialment era una falla, pero els dispositius varen ser colpejats una atra volta pel malware alterant les contrasenyes de pantalla.[7][15]
En la nit del 12 al 13 de juny, quan EncroChat va sospitar que havia segut infiltrat per agents de la llei, els usuaris varen rebre un mensage secret que dia: «Hui el nostre domini va ser capturat illegalment per entitats de govern(s).[4] Han reprogramat el nostre domini per a llançar un atac i comprometre les unitats de carbono. ... Pel nivell de sofisticació de l'atac i del còdic de malware, ya no podem garantisar la seguritat del vostre dispositiu. ... S'aconsella apagar i rebujar físicament el vostre dispositiu immediatament».[7][15]
EncroChat va informar més vesprada a Vice News que tancava permanentment «despuix de varis atacs portats a terme per una organisació estrangera que sembla originar-se en el Regne Unit».[2] Europol i l'Agència de Delicte Nacional varen rebujar fer comentaris en eixe moment.[7] Segons autoritats franceses, el noranta per cent dels usuaris de EncroChat eren delincuents, i el NCA va dir que no va trobar cap evidència de que fora usada per no delincuents.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «[1]», BBC News. Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «[2]». Consultat el 6 de juliol de 2020.
- ↑ «[3]». Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «[4]». Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ Corder. «European police crack encrypted phones, arrest hundreds» (en en). The Washington Post. Consultat el 5 de juliol de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 «[5]». Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «[6]». Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ «EncroChat: What it is, who was running it, and how did criminals get their encrypted phones?». Sky News.
- ↑ «[7]».
- ↑ «[8]». Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ «[9]». Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ «[10]».
- ↑ «[11]». Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ «[12]». Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ 15,0 15,1 Cox. «Police infiltrate encrypted phones, arrest hundreds in organized crime bust» (en en-us). Ars Technica. Consultat el 5 de juliol de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «EncroChat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.