Energia d'enllaç
L'energia d'enllaç (EE) és l'energia total promig que es desprendria per la formació d'un mol de enllaços químics, a partir dels seus fragments constituents (tots en estat gaseós). [1]. Alternativament, podria dir-se també que és l'energia total promig que es necessita per a trencar un mol d'enllaços donat (en estat gaseós).
Els enllaços més forts, o siga els més estables, tenen energies d'enllaç grans. Els enllaços químics principals són: enllaços covalents, metàlics i iònics. Encara que típicament se li crida enllaç d'hidrogen al pont d'hidrogen, este no és un enllaç real sino una atracció intermolecular de més baixa energia que un enllaç químic.
Les atraccions intermoleculars (forces de Van der Waals), comprenen les ió-dipol, les dipol-dipol, i les forces de dispersió de London que són atraccions típicament més dèbils que les atraccions en un enllaç químic.
El pont d'hidrogen és un cas especial de la força intermolecular dipol-dipol, que resulta ser de major energia relativa degut a que l'hidrogen té solament un electró que apantalla el seu núcleu positiu. Esta situació fa que l'atracció entre eixe hidrogen, enllaçat a un àtom electronegatiu, i un àtom en càrrega parcial negativa siga relativament gran.
Vore també[editar | editar còdic]
- Energia de dissociació d'enllaç
- Energia potencial
- Entalpia
- Enllaç químic
- Energia tèrmica
- Energia calorífica
- Energia de Gibbs
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Energía de enlace de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.