Anar al contingut

Energia renovable 100%

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Energia renovable 100%
El vent, el sol, i la biomassa, són les tres fonts principals d'energies renovables.
La Shepherds Flat Wind Farm és una granja eòlica de 845 MW en Oregó, Estats Units.
Archiu:12-05-08 caps block 1
l'Andasol Solar Power Station de 150 MW és una planta elèctrica comercial de concentració solar tèrmica, localisada en Espanya. La planta de Andasol utilisa tancs de sals foses per a almagasenar l'energia, de manera que pot seguir generant electricitat inclús quan no lluïx el sol.[1]

Energia renovable 100 % és la producció o us únicament d'energia renovable, sense hibridació en atres fonts d'energia convencionals. Alguns països i territoris ya produïxen o usen energia renovable 100 %. Tokelau, un archipèlec ubicat en l'oceà Pacífic, es va convertir en 2013 en el primer país del món en obtindre tota l'electricitat que necessita del Sol.[2]

L'incentiu per a utilisar energia renovable 100 % per a l'electricitat, el transport, o inclús l'oferta total d'energia primària a nivell mundial, està motivat pel canvi climàtic, la contaminació i atres motius ecològics, aixina com per les preocupacions econòmiques i d'independència i seguritat energètica. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic va dir en 2013 que hi havia pocs llímits tecnològics fonamentals a l'integració d'una cartera de tecnologies d'energies renovables per a satisfer la major part de la demanda mundial d'energia total. L'us d'energia renovable ha creixcut molt més ràpidament de lo que inclús els seus defensors varen anticipar.[3] En 2013, les energies renovables com l'eòlica, geotèrmica, solar i biomassa, varen constituir el 5,4% de tota la generació d'electricitat de la ret en tot lo món. A nivell nacional, a lo manco 30 països de tot lo món ya tenen energia renovable que contribuïx en més del 20 % al seu recapte d'energia. Ademés, els professors S. Pacala i Robert H. Socolow han desenrollat una série de «falques d'estabilisació climàtica» que nos permeten mantindre nostra calitat de vida i evitar un canvi climàtic catastròfic i les «fonts d'energia renovables», en el seu conjunt, constituïxen el major número de les seues «falques».[4]


Mark Z. Jacobson, professor d'ingenieria civil i ambiental en l'Universitat de Stanford i director del seu Programa d'Ambient i Energia, afirma que produir tota la nova energia en energia eòlica, energia solar i l'energia hidroelèctrica per a l'any 2030 és factible i que els acorts de suministrament d'energia existents podria ser substituït per a 2050. Les barreres per a l'implementació del pla d'energies renovables són vistes com "principalment socials i polítiques, no tecnològiques o econòmiques". Jacobson diu que els costs d'energia hui en dia en sistemes de vent, solar i aigua, deuen ser similars als costs d'energia de hui en dia d'atres estratègies d'atres manera cost-efectives òptimes, [5] treball que no ha estat exent de polèmica.[6]L'obstàcul principal d'esta situació és la falta de voluntat política.[7]

De la mateixa manera, en els Estats Units, l'independent Consell Nacional d'Investigació ha senyalat que «existixen suficients recursos renovables nacionals per a permetre que l'electricitat renovable eixercite un paper important en la futura generació d'electricitat i, per lo tant ajudar, a fer front ales qüestiones relacionades en el canvi climàtic, l'independència seguritat energètica i l'escalada dels costs d'energia. L'energia renovable és una opció atractiva perque els recursos renovables disponibles en els Estats Units, presos en el seu conjunt, poden suministrar significativament majors cantitats d'electricitat que la demanda interna actual o proyectada total.[8]

Les barreres més significatives a l'aplicació generalisada d'estratègies de l'energia renovable a gran escala són principalment polítiques i no tecnològiques. D'acort en l'Informe de 2013 Post Carbon Pathways que va revisar molts estudis internacionals, els obstàculs principals són: la negació del canvi climàtic, la pressió de les empreses de combustibles fòssils, l'inacció política, el consum d'energia no sostenible i l'infraestructura energètica obsoleta.[9]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Edwin Cartlidge (18 de novembre de 2011). Saving for a rainy day (en anglés), pp. 922-924.
  2. «Tokelau, primer territori del món en obtindre tota l'electricitat del sol». Energies Renovables. Consultat el 5 de giner de 2014.
  3. Paul Gipe. «100 Percent Renewable Vision Building». Renewable Energy World.
  4. S. Pacala. «Stabilization Wedges: Solving the Climate Problem for the Next 50 Years with Current Technologies» (en anglés). Science.
  5. Mark A. Delucchi. «Providing all global energy with wind, water, and solar power, Part II: Reliability, system and transmission costs, and policies» (en anglés) (pdf). Energy Policy. Elsevier Ltd..
  6. «Mark Jacobson Files $10M Lawsuit Over a Critique of His 100% Renewables Modeling». GreenTechMedia.
  7. Nicola Armaroli, Vincenzo Balzani, Towards an electricity-powered world. En: Energy and Environmental Science 4, (2011), 3193-3222, p. 3216, doi:10.1039/c1ee01249i, en anglés.
  8. National Research Council. «Electricity from Renewable Resources: Status, Prospects, and Impediments». National Academies of Science.
  9. John Wiseman. «Post Carbon Pathways» (en anglés). University of Melbourne. Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2014.