Enjuague bucal
El enjuague bucal és una solució que sol usar-se per a mantindre l'higiene bucal, despuix del espalmat de dents, per a eliminar les bactèries i microorganismes causants de càries i eliminar l'alé desagradable.
Existixen enjuagues en funcions específiques; segons la seua composició, es poden trobar enjuagues que s'especialisen en la prevenció d'halitosis, és dir, el mal alé; uns atres en flúor que prevenen la càries i optimisen la calcificació de les dents. Aixina mateix, s'estan dissenyant enjuagues bucals en l'objectiu de reduir o curar les neoplasias en la cavitat bucal. També hi ha enjuagues bucals tipo tartar control per a inhibir la formació de càlcul i inclús enjuagues bucals "tot en un" que oferixen protecció integral inclús fins a per 12 hores (des de després deu ser completat en l'espalmat).
És recomanable evitar diluir els enjuagues degut a que pot disminuir la seua eficàcia.
Història
[editar | editar còdic]Anton van Leeuwenhoek va descobrir organismes vius en depòsits en les dents (ara cridat placa bacteriana). També va trobar organismes en el canal al costat de la seua casa en Delft. Va experimentar en mostres d'estes bactèries, afegint vinagre i brandy, i va comprovar com immovilisaven i mataven els organismes suspesos en l'aigua. Va experimentar en si mateix i en atres persones aclarint la boca en vinagre i brandy i va trobar que els organismes continuaven en la placa. Ell va concloure (acertadamente) que el enjuague no permaneixia suficient temps en la boca com per a destruir els organismes.
A finals dels anys 1960, Harald Lloe va demostrar que un compost de clorhexidina podria evitar el desenroll de placa dental. La raó de l'eficàcia de la clorohexidina és que s'adherix a la superfície dental, permaneixent més hores en la boca.
Des de llavors l'interés comercial pel enjuague ha segut intens, i ha aumentat la demanda de productes per a combatre la placa bacteriana i les infeccions que comporta, com la gingivitis.
Use
[editar | editar còdic]L'ocupació implica la neteja de la boca en aproximadament 20 ml dos o tres voltes al dia despuix de l'espalmat. El enjuague ha de ser vigoroso incloent gárgaras durant un minut. Es recomana no enjuagar la boca en aigua despuix d'escopinyar el enjuague, i mai deu ser ingerit.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Enjuague bucal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.