Ensamblage dirigit de micro i nanoestructuras
El ensamblage dirigit de micro i nanoestructuras és un método de producció massiva de dispositius i materials micro i nanométricos. L'ensamblage dirigit permet controlar en precisió l'ensamblage de micro i nano partícules per a formar inclús els dispositius o materials més intrincados i altament funcionals[1]
Autoensamblaje dirigit
[editar | editar còdic]El autoensamblaje dirigit (DSA, per les seues sigles en anglés) és un tipo d'ensamblage dirigit que utilisa la morfologia de copolímers en bloc per a crear patrons de llínees, espais i forats, lo que facilita un control més precís de les formes de les característiques. A continuació, utilisa les interaccions superficials i la termodinàmica dels polímero per a finalisar la formació de les formes finals del patró.[2] Per a controlar les interaccions superficials que permeten una resolució inferior a 10 nm, un equip format pel Institut Tecnològic de Massachusetts, l'Universitat de Chicago i el Laboratori Nacional de Argonne va desenrollar en 2017 una forma d'utilisar una capa superior polimèrica depositada en fase de vapor sobre la película de copolímer en bloc.[3]
El autoensamblaje dirigit no és un procés independent, sino que s'integra en els processos de fabricació tradicionals per a produir en massa microestructura i nanoestructuras a menor cost. El autoensamblaje dirigit s'utilisa sobretot en les indústries de semiconductors i discs durs. L'indústria dels semiconductors utilisa este método d'ensamblage per a poder aumentar la resolució (tractant de ficar més comportes), mentres que l'indústria dels discs durs utilisa el autoensamblaje dirigit per a fabricar "soports en patrons de bits" d'acort en les densitat d'almagasenament especificades.[4]
Microestructura
[editar | editar còdic]L'ensamblage dirigit té moltes aplicacions a microescala, des de l'ingenieria de teixits fins a les películes fines d'polímero. En l'ingenieria de teixits, l'ensamblage dirigit ha pogut substituir al método de andamiaje en la construcció de teixits. Açò es conseguix controlant la posició i organisació de les distintes cèlules, que són els "blocs de construcció" del teixit, en les distintes microestructura desijades. Açò elimina l'error de no poder reproduir el mateix teixit, que és un problema important en l'enfocament de andamiaje.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bachand, M., N. F. Bouxsein, S. Cheng, S. J. Von Hoyningen-Huene, M. J. Stevens, and G. D. Bachand. "Directed Self-assembly of 1D Microtubule Nano-arrays." RSC Adv. 4.97 (2014): 54641-4649. Web. 15 Feb. 2016.
- ↑ Bachand, M., N. F. Bouxsein, S. Cheng, S. J. Von Hoyningen-Huene, M. J. Stevens, and G. D. Bachand. "Directed Self-assembly of 1D Microtubule Nano-arrays." RSC Adv. 4.97 (2014): 54641-4649. Web. 16 Feb. 2016.
- ↑ Nature Nanotechnology.12(6)
- 575–581.ISSN 1748-3387.doi:10.1038/nnano.2017.34.
- ↑ "The Promise of DSA Technology for Nanoscale Manufacturing." The Promise of DSA Technology for Nanoscale Manufacturing. The Institute for Molecular Engineering University of Chicago, n.d. Web. 16 Feb. 2016.
- ↑ Kachouie, Nezamoddin N et al. "Directed Assembly of Cell-Laden Hydrogels for Engineering Functional Tissues." Organogenesis 6.4 (2010): 234–244. PMC. Web. 15 Feb. 2016.�
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ensamblaje dirigido de micro y nanoestructuras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.