Enterobactina
La enterobactina és un sideróforo d'alta afinitat que adquirix el ferro dels sistemes microbianos. Es troba principalment en les bactèries gram-negatives, tals com Escherichia coli i Salmonella typhimurium[1]
La enterobactina és el més fort de tots els sideróforos coneguts, l'enllaç al ion fèrric (Fe3+) té afinitat (K = M 1.052-1). >).[2] Este valor és considerablement més gran que inclús alguns quelantes de metals sintètics, tals com EDTA (Kf, Fe3+ 1025 M-1). Per la seua alta afinitat, la enterobactina és capaç de quelar ferro inclús en ambients a on la concentració de ions de ferro molt baix, com en els organismes vius. Les bactèries patógenas poden seqüestrar ferro d'atres organismes vius utilisant este mecanisme, a pesar de que la concentració de ferro es manté extremadament baixa per la toxicitat de ferro lliure.
Estructura i biosíntesis
[editar | editar còdic]l'àcit corísmico, precursor d'aminoàcits aromàtics, es convertix en àcit 2,3-dihidroxibenzoico (DHB) per una série d'enzimes: EntA, EntB i EntC. Posteriorment es forma un enllaç amida de el DHB a la L-serina. Esta reacció és catalizada per les enzimes EntD, Ent, EntF i ENTB. Tres molècules de la DHB-Ser formada sofrixen ciclizaciones intermoleculars, donant com a producte la enterobactina. Considerant que un número de estereoisómeros possibles són possibles per la quiralidad dels residus de serina, solament l'isòmer cis-Δ és metabólicamente actiu.[3]
Mecanisme
[editar | editar còdic]La deficiència de ferro en les cèlules bacterianes desencadena la secreció de enterobactina en el mig extracelular, causant la formació del complex de coordinació "FeEnt", en a on el ion fèrric està quelado a la base conjugada de enterobactina. En Escherichia coli, el Fepa en la membrana externa bacteriana permet l'entrada de FeEnt al periplasma bacterià. Els FepB, C, D i G participen en el transport de la FeEnt a través de la membrana interna per mig d'un transportador actiu denominat ABC (ATP-binding cassette transporter).[4]
Per l'alta afinitat del ferro en la enterobactina, és necessari trencar el complex de ferrienterobactina per a lliberar el ferro per acció d'una enzima, la ferrienterobactina esterasa (Fes). Esta degradació produïx tres unitats de 2,3-dihidroxibenzoil-L-serina. La reducció del ferro (Fe3+ a Fe2+) es produïx en relació en esta degradació, pero l'enzima FeEnt reductasa bacteriana no ha segut identificada, i el mecanisme per a este procés encara no està clar.[5] El potencial de reducció de Fe3+/Complex Fe2+ + enterobactina és depenent del pH i varia entre -0,57 V (vs NHE; pH = 6) a -0,79 V (pH =7,4) i -0,99 a valors de pH superiors a 10,4.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dertz, Emily A., Jide Xu, Alain Stintzi, and Kenneth N. Raymond(2006).J. Am. Chem. Soc..128(1)
- 22–23.doi:10.1021/ja055898c.
- ↑ Carrano, Carl J., and Kenneth N. Raymond(1979).J. Am. Chem. Soc..101
- 5401–5404.doi:10.1021/ja00512a047.
- ↑ Walsh, Christopher T., Jun Liu, Frank Rusnak, and Masahiro Sakaitani(1990).Chemical Reviews.90
- 1105–1129.doi:10.1021/cr00105a003.
- ↑ Raymond, Kenneth N., Emily A. Dertz, and Sanggoo S. Kim(2003).Proc. Nat. Acad. Sci..100(7)
- 3584–3588.doi:10.1073/pnas.0630018100.
- ↑ Ward, Thomas R., Andreas Lutz, Serge P. Parel, Jurgen Eusling, Philipp Gutlich, Peter Buglyo, and Chris Orvig(1999).Inorg. Chem..38
- 5007–5017.doi:10.1021/ic990225i.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enterobactina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.