Anar al contingut

Equació de Van der Waals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La equació de Van der Waals és una equació d'estat d'un decorregut compost de partícules en un tamany no despreciable i en forces intermoleculars, com les forces de Van der Waals. L'equació, l'orige de la qual es remonta a 1873, deu el seu nom a Johannes van der Waals, qui va rebre el premi Nobel en 1910 pel seu treball en l'equació d'estat per a gasos i líquits, la qual està basada en una modificació de la llei dels gasos ideals per a que s'aproxime de manera més precisa al comportament dels gasos reals en tindre en conte el seu tamany no nul i l'atracció entre les seues partícules.

Simbologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Waals2.svg
Les isotermas de Van der Waals: el model prediu correctament la fase de líquit pràcticament incompresible, pero les oscilacions en la fase de transició no es corresponen en els resultats experimentals.
Simbologia
Símbol Nom Unitat
a Mida de l'atracció mija entre partícules N m4
b Volum mig exclós de (V) per cada partícula m3
a Medix l'atracció entre les partícules N m4 / mol2
b Volum disponible d'un mol de partícules m3 / mol
k Constant de Boltzmann J / K
NA Constant de Avogadro mol-1
n Número de molés
p Pressió atm
R Constant universal dels gasos ideals J / (mol K)
T Temperatura absoluta K
V Volum m3
v Volum molar en el que es troben les partícules dividit pel número de partícules m3 / mol

Equació

[editar | editar còdic]
Archiu:VdWaalsLeiden2020.jpg
Figura: Equació de Van der Waals en una paret en Leiden

Una forma d'esta equació és:

(p+av2)(vb)=k T

Si s'introduïxen el número de Avogadro (NA), el número de molés (n) i, conseqüentment, el número total de partícules (n NA), l'equació queda en la forma següent:

Deducció
1 2
Equacions (p+av2)(vb)=k T V=(n NA) v
Internament (n NAn NA)2 [p+av2(n NAn NA)2](vb)=k T
Ordenant [p+n2 [a NA2][(n NA) v]2](vb)=k T
Multiplicant (n NA) [p+n2 [a NA2][(n NA) v]2](n NA)(vb)=(n NA)k T
Ordenant [p+n2 [a NA2][(n NA) v]2][(n NA) vn (b NA)]=n (k NA) T
Substituint [p+n2 [a NA2]V2][Vn (b NA)]=n (k NA) T
3 4 5
Equacions a=a NA2 b=b NA R=k NA
Substituint (p+n2 aV2)(Vn b)=n R T

(p+n2 aV2)(Vn b)=n R T

Deu fer-se entre una distinció cuidadosa entre el volum disponible per a una partícula i el volum d'una partícula mateixa. En particular, en la primera equació v es referix a l'espai buit disponible per partícula. És dir que v, és el volum V del recipient dividit pel número total de nNA de partícules. El paràmetro b, pel contrari, és proporcional al volum ocupat d'una partícula —únicament delimitat pel radi radi atòmic. Est és el volum que es restarà de v per l'espai ocupat per una partícula. En la derivació original de Van der Waals, que figura a continuació, b és quatre voltes el volum disponible de la partícula. Observe ademés que la pressió p tendix a infinit quan el contenidor està completament ple de partícules de modo que no hi ha espai buit deixat per les partícules a moure's. Açò ocorre quan V=nb.


Referències

[editar | editar còdic]