Era Taisho

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'era Taisho (大正時代 Taishō jidai, lliteralment "era de la gran rectitut"), o periodo Taisho és una divisió de l'història de Japó que comprén del 30 de juliol de 1912 al 25 de decembre de 1926, coincidint en el regnat de l'emperador Taisho.

La salut del nou emperador era fràgil, lo que va provocar un canvi en el poder polític del país, del vell grup oligàrquic (o genrō) cap a la Dieta de Japó i els partits democràtics. Degut a açò es desenrollen moviments lliberals pels conflictes faeners i la desigualtat social, lo que comneçà la formació de barris marginals, sindicats tant d'obrers com a llauradors i la creació de forces antidisturbis per a frenar les activitats d'estos moviments. Per tant, l'era és considerada com un periodo de moviment lliberal conegut comunament en Japó com a «democràcia Taishō», usualment diferenciada de la caòtica era Meiji que la va precedir i del consegüent militarisme de la era Shōwa.

El periodo Taishō és l'época històrica més curta de Japó en solament 14 anys de duració. El primer any de Taishō coincidix en atres dates destacades com el naiximent de la República de China (1912-1949) i el naiximent de Kim Il-sung. Durant esta época també va tindre lloc la Primera Guerra Mundial.