Erigeron bonariensis

Erigeron bonariensis, també cridada branca negra, és una espècie de Erigeron, trobada en tròpics i subtrópicos com maleza; el seu precís orige natiu es desconeix, pero se supon de Centroamérica o de Sudamérica.
Descripció
[editar | editar còdic]Creix com un arbust redó; i en estiu es colorea de blanc; el seu esgambi pot alcançar 5 m; manté els fulls en hivern.
Prospera fins a en clavills del paviment de concret. Florix en agost i contínua fructificant fins a les primeres gelades. És instantàneament reconeixible pel seu fullage blau verdoso, molt angost, fulls ondulades, i bràcteas de l'involucre púrpures.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Erigeron bonariensis va ser descrita per (L.) i publicat en Sp.Pl. 863 (1753). Bulletin of the Torrey Botanical Club 70(6): 632. 1943.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]Erigeron: nom genèric que deriva de les paraules gregues: eri = "enjorn" i geron = "home vell", per lo que significa "home vell en la primavera", en referència als caps de llavors blanques mullidas i la floració primerenca i fructificació de moltes espècies.
bonarensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Buenos Aires.[2]
- Sinonímia
|
Noms comuns
[editar | editar còdic]Mata negra, coa de cavall, yerba carnicera, yuyo moro, vira vira, coniza, coa de gat, moino [enllaç trencat]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Conyza bonariensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de juny de 2012.
- ↑ En Nom Botànics
- ↑ Conyza bonariensis en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 7: Asteraceae, part 2. 20: i–xxii + 1–666. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Funk, V. A. & J. F. Pruski. 1996. Asteraceae. En: Flora of St. John O.S. Virgin Islands. Mem. New York Bot. Gard. 78: 85–122.
- Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
- Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Gray, A. 1862. Notes upon a portion of Dr. Seemann's recent collection of dried plants gathered in the Feejee Islands. Proc. Amer. Acad. Arts 5: 314–321.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Perfil de Conyza bonariensis en website MaltaWildPlants.com
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erigeron bonariensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.