Anar al contingut

Eriophyton wallichii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Eriophyton és un gènero monotípico de plantes en flors pertanyent a la família Lamiaceae. La seua única espècie: Eriophyton wallichii Benth. in Wall, Pl. Asiat. Rar. 1: 63 (1830), és originària de l'oest d'Himalaya fins a China.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta herbàcea perennifolia en raïls grosses i àpiç bifurcado. Els tallos són erectos, alcançant un tamany de 10-20 cm d'altura, ramificats, rígits, lanudos. En pecíol molt curt o absent; en fulls basals escamosas, incoloras, glabras, els fulls superiors ròmbics a circulares, de 4.3 × 4.3 cm, densament lanudas, la base anchamente cuneada, el marge crenado-serrat prop de l'àpiç, en àpiç agut. Les inflorescèncias en flors sésiles. Cáliz acampanado en térmens generals, d'1,5 cm, densament lanudo l'exterior, l'interior glabro: La corola de color púrpura rojós, el tubo llaugerament curvat. El frut en forma de núculas de color groc-marró, de 3 mm. Florix en juliol-setembre i fructifica en setembre-octubre.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en zones alpines entre les pedres de palmitos aluvials; a una altitut de 2700-4700 metros en Qinghai, Sichuan, Xizang, Yunnan, Índia i Nepal.

Propietats

[editar | editar còdic]

Les raïls s'utilisen com un tònic.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Eriophyton wallichii va ser descrita per Benth. in Wall i publicat en Plantae Asiaticae Rariores 1: 63. 1830.[2]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]