Anar al contingut

Ermita de La nostra Senyora de l'Horta (Ademuz)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ermita de La nostra Senyora de l'Horta (Ademuz)

La ermita de La nostra Senyora de l'Horta constituïx l'edifici més antic de la vila d'Ademuz, en la capital de la comarca valenciana del Racó d'Ademuz i una de les joyes del romànic valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu Turia i l'antic Camí Real, va ser erigida en el XIV segons modos constructius del sigle precedent.

És be de rellevància local en identificador número 46.09.001-002.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada.[2] Conserva el cor de fusta, als peus del temple, sobre l'entrada.

De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanas, la espadaña de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició romànica en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8.

Història

[editar | editar còdic]

A lo llarc de la seua prolongada història l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el XVI en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteón de dos famílies de notables ademuceros, els Árguedas i els Visiedo.

De 1673 data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre pechinas, este espai va estar decorat en bells motius en esgrafiado, dels que queden alguns restants. També cal destacar el zócalo d'azulejería dieciochesca que rodeja el mateix presbiteri.

El desaparegut retaule major, també barroc, va acollir l'image de la Verge de la Llet en donant,[3] taula valenciana d'el XV d'influència flamenca, hui custodiada en la sacristia de l'iglésia arciprestal de sant Pedro i sant Pablo d'Ademuz. És la millor mostra de pintura moble de la comarca, obra del pintor valencià Bertomeu Baró realisada cap a 1460. Atres obres com el retaule de Sant Joan Batiste, de l'escola del Mestre Perea, datat de finals d'el XV, varen desaparéixer encara que són conegudes per documentació fotogràfica.[4]

L'última intervenció en la vella ermita va tindre lloc en el XVIII: la construcció de la espaciosa capella de sant Antonio de Pàdua, oberta en el mur de l'epístola, també coberta per una cúpula sobre pechinas i pintures barroques de to molt popular.

L'ermita va ser sèu d'una de les corporacions més antigues i actives de la comarca, la Confraria de La nostra Senyora de l'Horta, fundada en el XIV, que va fer d'este edifici un dels més concorreguts i estimats de la vila.[5] En l'actualitat ho seguix sent, si ben el cult es llimita a ocasions especials i més habitualment en els mesos d'estiu. Pendent de ser declarada be d'interés cultural (BIC).

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons