Ermita de La nostra Senyora de l'Horta (Ademuz)

Ermita de La nostra Senyora de l'Horta (Ademuz)

La ermita de La nostra Senyora de l'Horta constituïx l'edifici més antic de la vila d'Ademuz, en la capital de la comarca valenciana del Racó d'Ademuz i una de les joyes del romànic valencià. Situada en un privilegiat emplaçament, entre el riu Turia i l'antic Camí Real, va ser erigida en el XIV segons modos constructius del sigle precedent.

És be de rellevància local en identificador número 46.09.001-002.

Descripció

L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos séries d'arcs romànics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantíssima pintura mural gòtica de María Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. Conserva el cor de fusta, als peus del temple, sobre l'entrada.

De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanas, la espadaña de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició romànica en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8.

Història

A lo llarc de la seua prolongada història l'edifici va sofrir algunes transformacions. Aixina, la capçalera es va vore ampliada en el XVI en l'adició de dos capelles laterals cobertes en voltes gòtiques, que varen acollir en el seu interior el panteón de dos famílies de notables ademuceros, els Árguedas i els Visiedo.

De 1673 data la construcció de l'actual presbiteri d'estil barroc. Coronat per una lluminosa cúpula sobre pechinas, este espai va estar decorat en bells motius en esgrafiado, dels que queden alguns restants. També cal destacar el zócalo d'azulejería dieciochesca que rodeja el mateix presbiteri.

El desaparegut retaule major, també barroc, va acollir l'image de la Verge de la Llet en donant, taula valenciana d'el XV d'influència flamenca, hui custodiada en la sacristia de l'iglésia arciprestal de sant Pedro i sant Pablo d'Ademuz. És la millor mostra de pintura moble de la comarca, obra del pintor valencià Bertomeu Baró realisada cap a 1460. Atres obres com el retaule de Sant Joan Batiste, de l'escola del Mestre Perea, datat de finals d'el XV, varen desaparéixer encara que són conegudes per documentació fotogràfica.

L'última intervenció en la vella ermita va tindre lloc en el XVIII: la construcció de la espaciosa capella de sant Antonio de Pàdua, oberta en el mur de l'epístola, també coberta per una cúpula sobre pechinas i pintures barroques de to molt popular.

Cult

L'ermita va ser sèu d'una de les corporacions més antigues i actives de la comarca, la Confraria de La nostra Senyora de l'Horta, fundada en el XIV, que va fer d'este edifici un dels més concorreguts i estimats de la vila. En l'actualitat ho seguix sent, si ben el cult es llimita a ocasions especials i més habitualment en els mesos d'estiu. Pendent de ser declarada be d'interés cultural (BIC).

Bibliografia

• Eslava Blasco, R.: Una mirada al patrimoni (Vol. I): “El Racó d'Ademuz”. Pp. 50-79. ISBN 978-84-7795-757-7. Valéncia, 2016. En La Diputació Provincial de Valéncia i el patrimoni cultural. Quinze anys d’història (1999-2014). Edició de la Diputació de Valéncia i la Càtedra UNESCO Forum Universitat i Patrimoni de l'Universitat Politècnica de Valéncia. Dos volums. Valéncia, 2016. ISBN 978-84-7795-756-0
• Eslava Blasco, Raúl: "wikispaces. com/file/view/62-El+patrimonio+mueble+religioso+del+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz+seg%C3%BAn+la+documentaci%C3%B3n+de+la+Causa+General+%28I%29. pdf El patrimoni moble religiós del Racó d'Ademuz en la década de 1930, segons la documentació de la Causa General (I)", en la revista Ababol, n.º 62. Pp. 29-32. Ed. Institut Cultural i d'Estudis del Racó d'Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2010.
• Eslava Blasco, Raúl: Ademuz i el seu patrimoni històric-artístic. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0
• Eslava Blasco, Raúl: wikispaces. com/file/view/05-La+ermita+de+la+Huerta+de+Ademuz. pdf "L'ermita de la Verge de l'Horta d'Ademuz i la seua evolució a través del temps", en la revista Ababol, n.º 5. Pp. 18-24. Ed. Institut Cultural i d'Estudis del Racó d'Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 1996.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita de La nostra Senyora de l'Horta (Ademuz).
• icera-red. wix. com/rincondeademuz#!/ Pàgina web del INSTITUT CULTURAL I D'ESTUDIS DEL RACÓ d'ADEMUZ i la seua revista ABABOL icera-red. wix. com/rincondeademuz#!/ archivat en Wayback Machine.
• wikispaces. com/ Art i patrimoni en el Racó d'Ademuz
• ^{[enllaç trencat]} {fr}