Ermita de La nostra Senyora de la Torre
_(cropped).jpg){kind=link}
La Ermita de La nostra Senyora de la Torre, també coneguda com a Ermita de Sant Marcos es troba situada als peus del Castell de la Ralla.
El seu orige possiblement és el de l'iglésia d'un poblat, menut, junt al castell. Posteriorment en 1375 es va alçar una ermita en motiu de la firma del tractat de Almazán i que a propòsit es va alçar en terreny aragonés i castellà, si be l'obra que ha aplegat fins als nostres dies correspon a una reforma de el XVII tal com resa una inscripció tallada en pedra en l'entrada i que resa: "Hizose en l'any 1660....". La llínea fronteriça entre els antics regnes de Castella i Aragó pansa per la mitat de la nau, de tal modo que, de la pila bautismal fins a la capçalera, és de Pozuel de Ariza i de la pila fins als peus, és de Monteagudo de les Vicarías. En les romeria els assistents se situaven d'esta manera. De gran interés és el artesonado de la capçalera, de gust mudéjar.[1]
Història
[editar | editar còdic]La singular ubicació d'esta ermita, just en la llínea divisòria dels regnes d'Aragó i Castella, està justificada pel seu propi orige, ya que va ser construïda en 1375 en motiu de la firma de la pau de Almazán entre Pedro IV el Ceremonioso d'Aragó i Enrique II de Castella, que va posar fi a la denominada Guerra dels Dos Pedros (1356-1375), convertint-se en un símbol de la concòrdia, de tal modo que els batejats en la seua pila bautismal gojaven del privilegi de tindre la doble condició d'aragonesos i castellans.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita de Nuestra Señora de la Torre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.