Ermita de Sant Esteban (Ontinyent)
La ermita de Sant Esteban és una ermita de finals d'el XVII situada a la Serra Grossa, en el terme d'Ontinyent (Valle d'Albaida, Comunitat Valenciana, Espanya). Està catalogada, de manera genèrica, com Be de Rellevància Local, segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), en còdic d'identificació, 46.24.184-011.[1]
Està situada sobre un pintoresc parage al cim de la Serra Grossa al que s'accedix per la carretera d'Ontinyent a Mogente, agarrant una desviació a mà esquerra, pel camí que conduïx a la finca "La Garnatxa" i, passant esta a 7,5 km de la població trobem en la part alta de la montanya l'ermita.[2] El seu mirador està situat a 780 m sobre el nivell d'el mar. Divisem als nostres peus el nostre poble. Cap a l'alce veem una panoràmica de la vall i de les siluetes de les montanyes que nos rodegen, com són la serra del Benicadell i la serra de Mariola. Gràcies al camí obert a principis dels anys setanta per associació de Llumeners es pot accedir en vehículs.
Història
[editar | editar còdic]L'ermita de Sant Esteban va ser construïda pels llauros en 1702, la campana que hi havia, del Santíssim d'esta Vila, en 1712. L'ermita ha segut recentment restaurada. Abans de la reforma estava encalada sent les seues parets blanques. Des de la seua restauració el 1991, les parets han quedat sense el lluït, mostrant els murs de maçoneria i els ànguls parametraels reforçats en pedres rústicamente llaurades.
Es troba sobre una grada també de maçoneria, despuix d'ascendir per la seua escalinata colocada al centre de la grada, apleguem a l'esplanada superior. Dos arcs neo gòtics realisats en rajoles cara vista, sobre ells una inscripció: L'ermita de Sant Esteve -s. XVII-. Baix el patrocini de la Conselleria d'Agricultura i del Excel-lentíssim Ajuntament d'Ontinyent s'arreglà l'ermita. S'inaugurà el 20 d'octubre de 1991. (en castellà: L'ermita de Sant Esteban- XVII- baix el patrocini de la Conselleria d'Agricultura i del Excelentísimo Ajuntament d'Ontinyent es va arreglar l'ermita. Es va inaugurar el 20 d'octubre de 1991).[2]
Pertany al moviment religiós de primers de sigle, impulsat pels franciscanos.
Descripció
[editar | editar còdic]Presenta un atri previ, pràcticament tot tancat, llevat dos apuntats arcs situats en la part central del mateix. Una volta dins, en la part esquerra pot observar-se una rústica llar de fòc, que és utilisat per excursionistes i peregrins. La coberta a dos aigües és de teixixca àrap. A mà dreta de l'ermita es troba l'antic aposento del ermitaño que actualment és refugi dels excursionistes. Dins la coberta és de mig punt acampanada i en lunetos cegos.[2]
Sobre l'altar, en el presbiteri, hi ha un retaule formant una capillita en el centre del com es conserva l'image de "el Santet", com li'l coneix popularment a Sant Esteban. És considerat en la comarca com el protector contra les arrasadoras graniçades d'estiu.[2]
L'esplanada inferior s'han colocat bancs taules i paelleros per als excursionistes. Des d'este lloc el panorama es domina tota la Vall d'Albaida, serra de Mariola.
Festa
[editar | editar còdic]Hui en dia, despuix de fer-se càrrec del manteniment de la celebració la Associació de Llumeners de Sant Esteve, se li ha donat un caràcter més festiu i popular.
Actualment la tradicional festa a Sant Esteban ho organisa la Associació de Llumeners de Sant Esteve. Se celebren varis actes, organisats en un programa de les festes, des del sopar i proclamació de Reina de Festes i Dames d'Honor fins a l'encesa d'una foguera a l'Ermita. Aixina mateix, comitiva recorre la població en el tabalet i la dulzaina invitant al veïnat a sumar-se en la festa. Una volta en l'Ermita se celebra Missa i despuix seguix l'almorzar campestre.[2]
Vegetació
[editar | editar còdic]Està poblada en la seua major part per algunes zones de carrascas, moltes pinades, un sotobosque en "coscolles" i aulaga, una xara d'herbes aromàtiques cóm són el romer, la pebrella, el romillo.
Un incendi va cremar entre el 4 i 8 de juliol de 1994 el 94% de la superfície de vegetació. El fòc va devastar 3.348 hectàrees de bosc i 2.2650 de xara.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bernabeu Galvis, J. Rafael : Oratorios i Ermites d'Ontinyent. Caixa d'Aforros d'Ontinyent, 1a edició juny de 2000, Ontinyent (pág. 125, 136, 137, 191-197). ISBN 84-95102-20-X
- Bernabeu Sanchis, Alfred: Conéixer Ontinyent. Els viages de paper SL, edició abril de 2007 (pág. 83-86). ISBN 978-84-935395-5-9
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita de Sant Esteban (Ontinyent).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita de San Esteban (Onteniente)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.