Anar al contingut

Ermita de Sant Gregorio (Adzaneta)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Ermita de Sant Gregorio (Adzaneta)

La ermita de Sant Gregorio d'Adzaneta, en la comarca del Alt Maestrazgo, província de Castelló, és un edifici religiós que es troba a un quilómetro de la població d'Adzaneta, junt a la carretera CV-165 direcció de la Torre d'En Besora, aproximadament en el quilómetro 25.[1][2]

Està reconeguda com Be de Rellevància Local segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), presentant com a còdic identificador el 12.04.001-002.[1]

Descripció històric-artística

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Vista lateral

L'Ermita de Sant Gregorio data d'el XVIII, iniciant-se la seua construcció en 1714 i concloent-se en l'any 1723,[1] tal i com queda inscrit en les parets de la sacristia.[2] Es va construir seguint les pautes de l'estil barroc.[3]

És una ermita de grans dimensions, de fàbrica de mampostería i sellars que es va construir per decisió eclesiàstica pensant que en això conseguirien protegir a la vila de les plagues de paràsits que solien sofrir les vinyes de la zona.[2]

Es va alçar utilisant un dels murs del cementeri com a paret amijanadora en l'ermita, i presenta un atri d'entrada porticado en tres arcs de mig punt, en cada u dels tres costats, i sobre ell en l'interior de l'ermita s'ubica el cor. Damunt de l'arc central s'obri una finestra que servix per a donar allumenament al cor, i es termina en una espadaña , decorada en boles i a on s'ubica una única campana fosa en 1854.[2]

És un edifici d'una sola nau, i capelles,[3] en coberta de teixixca a dos aigües.[2] Respecte al seu interior, destaca el paviment que data d'el XIX[3] i La volta de canó que presenta dos arcs recolzats en sengles pilastres divisòries de l'espai interior en dos trams i presbiteri. Encara que és de nau única presenta prolongacions laterals i un trasaltar, que lindo en el cementeri contigu. Poden destacar-se també la pila d'aigua beneïda datada en 1919, aixina com la presència d'un púlpit.[2]

L'altar major és ric en dorats i en ell destaca l'image de Sant Gregorio que s'emmarca en un retaule de fusta tallat per Francisco Soria, i sufragat per Melchor Rovira. Existien antany unes taules en imàgens de Santa Ana, la Verge en el Chiquet i el Calvari, conegudes com a “d’Artesa”, ya desaparegudes.[2] cal senyalar també les pintures del sostre de l'altar major, en les que es veu el sant conjurant a les plagues del camp.[3][2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 http://www. cult. gva. es/dgpa/brl/Detalles_brl. asp? IdInmueble=1047
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «archive. org/web/20180428182159/http://www. ermitascomunidadvalenciana. com/calatz1. htm Copia archivada». Archivat des d'el ermitascomunidadvalenciana. com/calatz1. htm original, el 28 d'abril de 2018. Consultat el 4 de maig de 2015.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Pla General d'Atzeneta del Maestrat (Castelló). I. A. I.- INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL MEMÒRIA D'IMPACTE PATRIMONIAL. «archive. org/web/20150504211701/http://www. urbemed. com/inicio/revisi%C3%B3n-pgou-de-atzeneta/ Copia archivada». Archivat des d'el urbemed. com/inicio/revisi%C3%B3n-pgou-de-atzeneta/ original, el 4 de maig de 2015. Consultat el 4 de maig de 2015.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons