Ermita de Sant Roque (Villafranca del Cid)

Erro al crear miniatura:

Ermita de Sant Roque (Villafranca del Cid)

La ermita de Sant Roque, localisada en el carrer homònim de Villafranca del Cid, en la comarca d'Els Ports és un antic lloc de cult catòlic catalogat com Be de rellevància local, segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), en còdic identificatiu: 12.02.129-013.

Història

L'orige de l'ermita està relacionat en una llegenda que conta que un home afectat per la pesta, es va refugiar en una cova no molt apartada de Vilafranca, llavors va prometre solemnement que si quedava curat alçaria una ermita a Sant Roque. És aixina com s'erigix la primera ermita a Sant Roque ( i en considerar obra també d'este sant que la població sancera es lliurara d'una plaga de langostas, Sant Roque va ser nomenat patró de la localitat en 1688), que es localisava prop del conegut com “Barranc de la Fos” i d'el “Pou de la Llàmia”.

Esta ermita dataria de 1520 i va deixar d'utilisar-se per la dificultat que entranyava accedir a ella. De fet es va tardar més de cent anys en realisar tant un sermón en l'ermita (en 1658), com en realisar una processó fins a ella (en 1665). És per açò que es va decidir entre els anys 1705 i 1726, construir una nova ermita en les proximitats del poble, en l'anomenat carrer de les Eres de Sant Roque, en el mateix lloc en el que s'alçava un peirón, actualment desaparegut, que es coneixia com de Sant Agustín, i que va acabar per conéixer-se com peirón de “Sant Roc”. L'antiga ermita va passar a tindre com advocación Santa Bàrbara, fins que a la santa se li va construir una atra més idònea, moment en el que l'edifici va quedar totalment abandonat.

Es varen portar a terme reformes estructurals en l'ermita entre 1740 i 1741, en presentar greus clavills. Durant la guerra de 1936 es va utilisar com herrería, la qual cosa va supondre la pèrdua o la destrucció de la majoria dels seus ornaments. És per això per lo que més vesprada es va procedir a rehabilitar-la i restaurada a lo manco parcialment, pese a la qual cosa va sofrir un abandó progressiu que ha aplegat fins a l'actualitat en la que permaneix sense cult i en continu procés de deterioració, alcançant en breu la ruïna. En l'any 2019 el 16 d'agost es va inaugurar la restauració portada a terme per l'ajuntament, la Generalitat i el bisbat. S'han reparat els elements estructurals afectats s'ha reforçat el mur que presentava els clavills i s'ha consolidat la volta. S'ha pavimentado el cor. Falta reconstruir un tram de volta, el de damunt del cor va caure. En la missa d'inauguració es va cantar el motet Iste Confesor Domini, en versió de Scarlatti, la missa en Do major de Gounod pel cor de l'Associació Cultural Luis Miralles del Carro. No pensàvem tornar a entrar en l'ermita tancada des de 1983. Per tant ha segut un motiu d'alegria per a tots els devots.

Descripció

Externament es contempla un edifici exent, d'aspecte robust, encara que molt esvelt i alt, destacant en la frontera principal el pòrtic o atri. En els laterals es poden vore contraforts. Els seus fonaments s'assenten en una plataforma rocosa en un cert inclinament que se salva en una escala. La coberta és a dos aigües i presenta un atri en el que s'òbrin tres arcs de mig punt, presentant el pilar esquerre un escut de Villafranca gravat en pedra, per damunt del com se situa el cor, que rep l'allumenament interior a través d'una finestra rectangular oberta en la frontera. Presenta un rebanc mixtilínea adornada en boles en els cantons i com arremate final (que és curvilíneo, com ocorre en la frontera de l'ermita de Santa Bàrbara) en el centre de la frontera presenta una espadaña en buit per a una sola campana, que no existix. L'arremate de la espadaña són una creu i penell.

Respecte a l'interior, és de planta de nau única en altar major i murs decorats en pintures relatives al sant. Les festes del sant (el dia del qual és el 16 d'agost) se celebren el 15 d'agost, realisant-se diversos actes lúdics i religiosos.