Ermita de la Puríssima Concepció (Tuéjar)

Erro al crear miniatura:

Ermita de la Puríssima Concepció (Tuéjar)

La ermita de la Puríssima Concepció, en troba la localitat valenciana de Tuéjar, Espanya, sent patrona de la mateixa localitat. La data de construcció es desconeix encara que s'estima que va ser construïda en l'any 1595.

És be de rellevància local en identificador número 46.10.247-002.

Història

Les notícies més antigues (escrites) que de l'ermita es coneixen daten de 1595, segons un document en el que consta que sent majordom Juan Donaràs va donar els contes de càrrec i descàrrec baix jurament.

També se sap que en l'any 1639, per orde del bisbe de Segorbe, va ser feta la visita ordinària pels canonges doctores Marco Antonio Roure i Pablo Nicolás Francés, que varen donar conte de la seua visita en estes lacónicas paraules: "Ermita de la Concepció. En la Vila de Tuexar hi ha una ermita de la Concepció de La nostra Senyora: és un retaule de pintura antiga, en una image de bulto."

Segons estes notícies, preses documentalmente, este retaule hauria desaparegut, o varen voler fer un atre millor... Posteriorment Dumenge Cuevas va construir el que seria destruït durant la guerra civil espanyola. Alguns anys despuix este mateix artiste va fer el de Sant Diego de l'iglésia parroquial. Com en fer el nou retaule no es diu res de la nova image, cap que la citada "de bulto" pels canonges, en el seu informe, seria la que es va cremar en la guerra.

Descripció

Esta ermita té 253 metros quadrats de superfície i no és d'un estil arquitectònic definit. Té la portada en arc i dos porches en els costats. L'interior està compost per una nau de sostre abovedado, sostingut per quatre arcs de mig punt; de l'arrancada dels arcs ix un rebanc que circunda tota la volta, fins al cor alt. Té sis altars laterals, i el de la Patrona en el centre.

Altar major

L'altar major antic era un retaule de prou mèrit artístic, tallat en fusta massiça i dorat; l'artiste que ho va construir es dia Dumenge Cuevas.

L'image de l'Inmaculada Concepció, de tamany casi natural, era d'una bellea singular, tant per les seues justes proporcions com per la seua forma i actitut. La bola del món, sobre la que assentava els seus peus, estava sostinguda a la seua volta per un monstruoso dragó, que regirava airado el cap en les fauces obertes cap al bell rostre de la Verge, en una actitut d'infernal impotència.

S'ignora quí va ser l'artífex que va realisar esta obra d'art, que per l'actitut de les seues mans nos recorda a les pintades per Murillo; també s'ignora que época es va fer, encara que es coneixen algunes piadoses tradicions que a l'image es referixen: una diu que va ser feta per uns misteriosos peregrins que varen aplegar al poble no se sap d'on i que, arreplegats en una casa per caritat, es varen tancar en un quarto. El matí següent, en l'habitació a on ells varen estar va aparéixer l'image, i ells varen desaparéixer en tant misteri com havien aplegat. Una atra diu que durant la dominació dels àraps, els cristians la varen amagar en la cova de Tudela, fins que els sarracenos varen ser expulsats, i miraculosament va deixar estampades les seues chafades en la roca, cridant-se des de llavors Cova de la Verge.

Esta image, com a tantes atres, va ser cremada al principi de la guerra civil espanyola, pero afortunadament existix una fidel reproducció de la mateixa, feta en el tronc d'un ciprer que hi havia en l'hort cridat del Retor, per un artiste al que es considera com a fill del poble, per ser-ho la seua esposa, cridat Rebuig Miró Juan. Va costar 5000 pessetes, i du l'antiga corona d'argent, que és lo únic que va poder ser salvat de les flames per un chicon cridat Simón "La Tomata".

Front a l'altar major està el cor alt, al que es puja per sèt escalons, i tenia una antiga sillería de fusta i un antiquíssim facistol, que també varen desaparéixer, aixina com els antics llibres del cor; també té una balaustrada de fusta, construïda en substitució de l'original, desapareguda.

Altars laterals

Els altars laterals estan dedicats, per este orde, el primer, a Santa Irene i Santa Engracia, pintura de 1712; el segon, Sagrada Família, atribuït a Juan de Juanes; el tercer Sant Antonio de Pàdua, pintura d'autor desconegut; el quarto, Sant Josep, que a diferència dels demés es troba en una capella; el quint Sant Joan de la Creu, i el sext, Santa Apolonia, pintura en llenç, sense datar.

Totes estes pintures, algunes d'elles de mèrit, i per les que es varen interessar en el seu dia alguns anticuarios, varen desaparéixer, i per desgràcia no han segut recuperades. Les que hui els substituïxen tenen menys calitat artística.

El pis és de taulells blancs i negres i tot l'interior de l'ermita està rodejat d'un zócalo de rajoletes antigues, de gran mèrit, en alegoria a la Verge en els seus diferents advocaciones.

Darrere de l'altar major està el camarín, que es va construir en l'any 1907 i va ser costejat per un benemérito fill del poble, cridat D. Ramón Romero Solaz, que també va dirigir la seua construcció; contigu al camarín està la sacristia, i a continuació la vivenda del ermitaño, en un bell jardí rodejat per una prop d'obra.

No hi ha dubte que l'ermita i la devoció a l'Inmaculada són les dos més velles tradicions del poble, basta llegir part del jurament que prestava el "Justícia i Regiments" de la Vila, en prendre possessió dels seus càrrecs fa més de dos sigles, o siga, molt abans de que anara declarat dogma de fe el misteri de l'Inmaculada Concepció:

".... També varen prometre mirar i atendre al servici de Deu el nostre Senyor, de S. M. que Deu guarde, i defendre el misteri de la Puríssima Concepció de la Verge María, fins a perdre la vida si fora menester." Açò consta en un acta que du la data de 26 de decembre de 1732, firmada per Juan Crespo, fidel de fechos.

Un dels seus sacristanes va ser Victorià Martínez durant més de 50 anys . Era molt queriedo en el poble ya que quan va fallir se li va dur a muscles des de l'ermita

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita de la Puríssima Concepció (Tuéjar).