Ermita del Bon Succés (Almenara)
La ermita del Bon Succés, sítia en el carrer Les Roques, d'Almenara, Plana Baixa, és un temple catòlic catalogat com Be de rellevància local, segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), en còdic: 12.06.011-001.[1]
La lliberació d'Almenara del domini musulmà vi de la mà de Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid Campeador. Açò va marcar als habitants de la vila, pese a tornar a ser invadits pels musulmans i no recuperar el seu estat de zona cristiana fins a la conquista definitiva d'estes terres per part de Jaime I el Conquistador.[2][3] El Cid en conquistar Almenara va dedicar una ermita i un altar a la Verge, de qui era un gran devot. Este fet queda reflectit en l'himne a la Verge del Bon Succés, en lletra de Mossén Dionisio Nostrot i música de Margarín Llopis, organista d'Almenara.[2]
En tornar a caure en mans musulmanes la població d'Almenara, algun veí va decidir guardar l'image de la Verge, per a protegir-la dels no creents. Passats els anys, ya reconquistada la zona per Jaime I, uns veïns del carrer Les Roques, en fer obra en la seua casa, que havia segut molt deteriorada per fortes pluges, varen trobar entre les velles parets una tinaja que contenia l'image de la Verge. Esta troballa va fer que molta gent acodira a la casa per a contemplar l'image recuperada, la qual cosa va fer que sorgira el desig d'erigir una ermita per a la mateixa. Un veí del mateix carrer Les Roques donó la seua casa per a construir allí l'ermita. El nom de la advocación té una llegenda. Com la Verge trobada no tenia nom es va decidir que per votació popular es decidira est. Es va constituir una junta per a l'elecció del nom, varen deure posar-se els diferents noms en una bossa per a traure un de forma aleatòria, en fer-ho la primera volta, el paper posava: Verge del Bon Succés; nom que no havia segut posat per cap membre de la junta. Es va procedir a una segona elecció pel mateix procediment i va tornar a succeir lo mateix, la qual cosa va dur a una tercera volta. En repetir-se de nou el resultat, es va aplegar a la conclusió de que es tractava d'una elecció miraculosa i varen posar per nom Verge del Bon Succés.[2]
Durant la guerra del 36 l'ermita, l'image de la Verge i l'aixovar varen ser destruïts. En acabar la guerra, es va reconstruir l'iglésia parroquial dels Sants Juanes, que també havia segut afectada en la lluita, la qual cosa va fer que no hi haguera recursos per a erigir una nova ermita. Es va demanar ajuda a la Congregació de Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels (Angélicas), ya que la seua fundadora Genoveva Torres Morals, havia naixcut en Almenara. La Congregació va passar a aixina a ser la sufragadora de les despeses de la nova ermita que es va inaugurar el 17 d'octubre de 1948, assistint a la mateixa Genoveva Torres.[2] En el seu interior es conserven uns gojos a la verge datats de 1896.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ermita del Bon Succés Conselleria d’Educació, Cultura i Esports Consulta 20 d'abril de 2017
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 VERGE DEL BON SUCCÉS - ALMENARA (CASTELLÓ) La Mare de Deu [1] archivat en Wayback Machine. Consulta 20 d'abril de 2017
- ↑ GOJOS A LA NOSTRA SENYORA DEL BON SUCCÉS, VENERADA EN LA VILA d'ALMENARA. Gogistes Valencians Consulta 20 d'abril de 2017
- ↑ Ermita Verge del Bon Succés. Ajuntament d'Almenara [2] archivat en Wayback Machine. Consulta 20 d'abril de 2017
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita del Bon Succés (Almenara).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita del Buen Suceso (Almenara)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.